És Un Desig ...Feliç Any 2017!!!

Com cada any al desembre
ens acosta el nadal
i amb uns pasos de llebre
arribem a cap d'any

I tindras nova agenda
i potser faràs balanç
i et proposaras per l'any que arriba
ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades
potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada grà que et queda a taula
es mor un desig

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN NAIXI SOTA UNA ESTRELLA
ES UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM... 


Llargues nits de desembre
preferint els portals
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindra

I quan toquin les dotze campanades
encara ens quedarà tota la nit
que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir 


Feliç 2017  a TOTHOM !!!

Josefina




https://www.youtube.com/watch?v=foug94g5r6M

El año de las luces...Feliz 2017!!!

L'humor gràfic a Barcelona! 75 anys de tradició humorística catalana (1841-2016).

La tradició catalana de l'humor

"Què passaria si Catalunya s'independitzés". ..la independència de Catalunya ocupa la quarta posició a tot l'estat espanyol a la llista d'informació sobre supòsits. Només és superada per les preguntes: "Què passaria si guanyés Trump", "Què passaria si Anglaterra surt de la UE" i "Què passaria si no hi hagués lluna".

HIPERPATERNITAT


Per què som hiperpares

Per què som hiperpares

Una atenció excessiva i una supervisió constant caracteritzen el model de criança d’una nova generació de pares sobreprotectors amb els seus fills fins a límits que no s’havien vist



Més porucs i més insegurs: així són els fills protegits en excés

Els universitaris amb pares que han influït molt en l’elecció de la seva carrera tenen menys capacitat de decisió i solen ser els més insatisfets amb la vida
4

Els experts recomanen als pares que no tinguin por de prendre decisions pels seus  fills i que eduquin sabent dir no quan cal als nens.

Creus que ets un hiperpare i vols deixar de ser-ho?

Assumir que es poden cometre errors i entendre’ls com una font d’aprenentatge resulta essencial
1
OPINIÓ

S'educa al costat, no a sobre

"En diem pares helicòpter i la metàfora no pot ser més encertada"
5

col_esquerra

Ets un hiperpare o una hipermare? Fes el test!

Descobreix si sobreprotegeixes els teus fills

L’acord clau per la llei fundacional...Feliç 2017 !!!

Sense donar pistes a l’enemic, els grups de la majoria del Parlament han acordat aquesta setmana els continguts essencials de la Llei de Transitorietat Jurídica que donarà pas al pas de la legalitat espanyola a la catalana i establirà el marc del referèndum. Tot plegat, en dues fases: la primera, que entrarà en vigor per blindar la votació, i la segona, automàtica en el cas que el resultat d’aquella comporti la victòria del sí. Tots els ingredients necessaris per al naixement de la Catalunya independent són ja al damunt de la taula. Comença el compte enrere. Feliç 2017. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana...


http://www.directe.cat/noticia/564900/lacord-clau-per-la-llei-fundacional


La major part dels estats tenen constitucions, però hi ha excepcions. Per exemple, el Regne Unit, el Canadà, Nova Zelanda, l’Aràbia Saudita i Israel no tenen cap constitució com a tal, escrita i codificada.




Quines institucions noves haurà de crear l’estat català?


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest vespre en el tradicional missatge de Cap d’Any que “el 2017 serà un any clau per al futur de Catalunya”, perquè “els catalans decidirem lliurement el nostre futur en un referèndum legal i vinculant” que “el Govern i el Parlament hauran d’aplicar sense dilacions ni excuses”. “Serà legal”, ha explicat, perquè “es convocarà d’acord amb el mandat de les lleis”, i, “serà vinculant”, perquè “el resultat que decideixin els ciutadans de Catalunya s’aplicarà”.

Israel /Palestina ...l’arrel del conflicte és l’oposició palestina a un estat jueu amb qualsevol tipus de fronteres.....Visca l'Estat jueu d'Israel! Israel no fa més que defensar-se del terrorisme àrab. Qualsevol altra nació faria el mateix. És el dret a la legítima defensa.

http://www.ara.cat/internacional/Trump-tuiteja-seva-diplomacia_0_1714028645.html



Alguns comentaris interessants  respecte el tema ....



Anònim, 24/07/2014 a les 23:01
Interessant +80  -11
I aquest eslogan que surt a la foto és en castellà? Mmmmmm....
Israel no demana la lluna als àrabs, només que deixin de llançar míssils contra Israel. Res més. Si ho fan hi haurà pau.


Anònim, 24/07/2014 a les 23:02
Interessant +94  -17
Catalunya amb Israel.
Societat Civil Catalana, apa, que se t'ha tornat a girar feina!


Jordi M, 24/07/2014 a les 23:04
Interessant +73  -7
Si la propaganda, ai, perdó, vull dir l'article, ni gosa donar xifres, senyal que la participació deu haver estat ridícula. I més ridícul -ridícul i antidemocràtic-, pretendre atribuir-hi cap representativitat catalana que per cert veig que ara ja només és barcelonina....




Quines diferències entre els palestins i els catalans
Anònim, 24/07/2014 a les 23:20
Interessant +80  -8
Uns tiren pedres, missils, bombes, s'auto-inmolen....
Nosaltres fem vies catalanes, de bon rotllo i sense fer mal a ningú...

Després. Rigor. Milers? Semblem ja els UNIONISTES amb el seu 12-O. Aquí màxim hi ha centenars. Barcelona no clama res.

Quina mania de mullar-se i fotre-s al costat dels palestins, quan el seu embaixador va dir clarament que "prefería que Catalunya estuviera dentro de una España Unida".

Seguim fent felacions als palestins com les que els hi fem als vascos..que ells van a la seva i mai donen la cara per nosaltres...

Algu es mulla per nosaltres?
Anònim, 24/07/2014 a les 23:24
Interessant +80  -5
Doncs no ningú no es mulla, i ara resulta que nosaltres arreglarem el món fent boicot a empreses israelianes. Jo perdoneu però hi veig la ma del CNI donat que Israel pot ser un gran aliat nostre en el procés i aquesta pressió absurda sobre Artur Mas per fer boicot de part de les suposades "esquerres" (deuen ser els mateixos de Can Vies), fa massa pudor de socarrim...


ON ESTAVEN ...
JUDAS PRIEST., 24/07/2014 a les 23:36
Interessant +84  -5
...tots aquests durant els bombardejos de Síria?. Durant el genocidi de Ruanda? (300000 morts!!!). Quan la Xina executa presos polítics cada dia?. Ah, és clar, és que si Israel no està pel mig els morts no compten. Encara recordo el genocidi de Ruanda del 1993 i el que em va comentar un conegut anti-Israelià, amb un to despectiu: "Són coses de negres". Ja que demanen boicot a Israel, també poden demanar boicot a la Xina, però com que és un país comunista, molt em temo que no passarà. El dia que es condemnin tots els genocidis, ja aniré a totes les manifestacions, perquè això de comdemnar només els genocidis que ens interessa, no va amb mí. Hipocresies, no gràcies.

Som tontets?
XX, 24/07/2014 a les 23:39
Interessant +81  -5
El cartellet equiparant la creu gammada amb l'estrella de david no té desperdici. No hauríem d'oblidar que els imams de Catalunya difonen la idea que som infidels i la nostra terra els pertany. Veuen el nostre sistema social com una debilitat a explotar per derrotar-nos demogràficament. Jo, personalment, no em posaré mai al seu favor, en cap cas. I que algú m'expliqui sisplau què pot tenir Catalunya contra Israel. O és que som Déu i tenim dret a jutjar la resta del món?
Visca l'Estat jueu d'Israel! Israel no fa més que defensar-se del terrorisme àrab. Qualsevol altra nació faria el mateix. És el dret a la legítima defensa.

Anònim, 24/07/2014 a les 23:48

Interessant +75  -9
Que els àrabs deixin d'agredir Israel amb míssils i haurà pau de seguida.

LLegir més a:

http://www.naciodigital.cat/noticia/71895/mobilitzacio/pro-palestina/barcelona



ISRAEL MÉS A PROP DE CATALUNYA.










Tot el que heu de saber si aneu a l'espectacle de Cap d'Any a Barcelona

La llei que funda un estat independent

”Meditar no és pensar ni solucionar problemes, és un viatge de la ment al cor” "La meditació t’ajuda en la depressió, l’estrès i l’ansietat, i a dormir millor”

Lawrence Freeman, monjo benedictí, diu que ”meditar no és pensar ni solucionar problemes, és un viatge de la ment al cor”i adverteix que “s’està destruint el nivell d’atenció entre els més joves”

Quins beneficis té la meditació?
L’altre dia un metge em deia que la recerca mèdica sobre la meditació no mostra cap efecte secundari negatiu: va molt bé per al sistema cardiovascular, per al sistema immunològic, t’ajuda en la depressió, en l’estrès, en l’ansietat; t’ajuda a dormir millor a la nit... L’única cosa en què la meditació no t’ajuda gaire és perquè et tornin a créixer els cabells... Que consti que ho segueixo intentant...! I els fruits espirituals de la meditació, descrits tant en les escriptures cristianes com en les budistes, són l’amor, l’alegria, la pau, la paciència, l’amabilitat, la bondat, la fidelitat, la dolcesa i l’autocontrol. Són qualitats que no pots mesurar com quan et prens la pressió, però són experiències molt reals. Un estudiant de màster d’administració d’empresa que tenia a la classe em deia que, dues setmanes després d’haver començat la meditació, la seva dona li va dir: “Hauries de seguir meditant...!” I ell li va preguntar: “Per què ho dius?” “Doncs perquè ara, quan ens retrobem als vespres, m’escoltes”.
¿La meditació és només per a creients?
No. De fet, aquest estudiant no era una persona religiosa. La meditació és per a tothom. No és un sistema de creences en ella mateixa. És veritat que totes les tradicions creients de la família humana tenen la meditació al centre dels seus ensenyaments, però és possible meditar fora de qualsevol sistema de creences.
Dieu que la meditació aporta autoconeixement. O sigui que, a través de la meditació, ¿he de descobrir qui sóc i quina part de la meva personalitat no va bé i he de canviar?
No. Quan medites, no et poses a pensar en tu mateix, però sí que t’adones que hi ha pors o fantasies o addiccions que et controlen. I llavors aquella part fosca que tots tenim, que preferim no afrontar, s’il·lumina i la reconeixem com una cosa que hem d’acceptar, perquè per poder-ho canviar ho hem d’acceptar. Per tant, és clar que hi ha un benefici psicològic en la meditació: ens fa més harmoniosos, més pacífics, menys porucs, menys obsessius, menys compulsius... Es tracta l’experiència del ser d’un mateix. L’Evangeli explica la història de la Marta i la Maria. Són dues germanes que un dia acullen Jesús a casa seva. La Marta va molt atrafegada, surt de la cuina, on segurament devia estar preparant alguna cosa per menjar, i protesta: “Fixa’t aquesta germana meva, que no fa res. Digues-li que em vingui a ajudar!” I Jesús contesta: “Marta, Marta, et preocupes i t’atabales per moltes coses...” És a dir, els símptomes típics del que avui dia en diríem estrès : no domina la situació i Jesús ressitua la Marta i li diu: “La Maria ha triat la millor part”. I molta gent diu, home, això és una mica injust, perquè la Marta, almenys, era a la cuina preparant alguna cosa per menjar, mentre que la Maria s’estava allà asseguda escoltant Jesús. Però no crec que això vulgui dir que la Maria fos millor. La Maria representa el ser, i la Marta representa el fer. L’important és que treballin amb harmonia. Però, amb tot, ser va al davant de fer.
Perquè ens passem la major part del temps fent .
Exactament! La meditació té a veure amb ser. I el motiu pel qual la meditació és atractiva i alhora difícil per al públic modern és perquè ens hem convertit en la Marta. Anem estressats. Si de veritat volem ser, aleshores la meditació ens ajuda a aconseguir-ho.
Però si impartiu classes en una escola de negocis, encara deveu estar ajudant els estudiants a fer més mitjançant els beneficis de la meditació.
Fer no té res de dolent, sempre que aquest fer hagi mantingut la seva vinculació amb ser. De fet, crec que la meditació et dóna energia i pots acabar fent més per mitjà de la meditació. Però ho faràs de manera menys egoista. La meditació genera un hàbit de centrar la teva vida en els altres, i per això no m’amoïna gaire això d’ensenyar meditació a empresaris. De fet, crec que és important ensenyar als líders a fer-ne. Perquè el líder ha d’entendre que la seva finalitat és fer un món millor per a la gent que lidera i no procurar pels seus interessos.
¿Li podria demanar que ens ensenyés a meditar?
I tant! Vol que ho fem ara?
Sisplau.
El primer que cal entendre és que la meditació és un viatge que va de la ment al cor. És a dir, meditar no és pensar. Ens desprenem dels pensaments. Quan meditem no intentem solucionar problemes. Evidentment, els pensaments sorgiran, però no pensem ni en el passat ni en el futur. No ens imaginem coses, ni somiem, desconnectem del flux constant que tenim de pensaments, i ho fem agafant una paraula senzilla i repetint-la de manera continuada des del començament fins al final de la meditació. La tria de la paraula és important, perquè la repetiràs tota l’estona. T’ajuda si tries una paraula d’una llengua que no sigui la teva, perquè no et distreus amb imaginacions. La paraula que jo recomano és maranatha, una paraula de l’arameu, la llengua que parlava Jesús, i que vol dir: “Veniu, Senyor!” Però mentre la diem no pensem en el seu significat. A part, el so que té i la seva llargària ajuda a asserenar la ment. Hem de dir el mot amb una atenció total. Aquesta és, doncs, la metodologia: la repetició d’un únic mot. I quan la ment es distreu, retornem a la paraula. Fins i tot en el cas que els pensaments siguin bons, com per exemple quan has solucionat un problema. Repetim la paraula sense forçar-la, donant-li la nostra total atenció. La postura és important. Cal seure amb l’esquena ben recta. Si seus en una cadira, poses els peus a terra. Les mans sobre els genolls, espatlles relaxades, relaxes els músculs de la cara, del front, de la mandíbula, i dediques uns moments a notar la inspiració i l’expiració i et vas allunyant dels teus pensaments. Seguidament, per estabilitzar més l’atenció, agafa la paraula i comença-la a repetir síl·laba a síl·laba. Escolta la paraula mentre la dius interiorment, no la visualitzis... Fem, doncs, un parell de minuts de meditació...
[El pare Freeman s’està dos minuts en silenci, amb l’esquena dreta, les mans als genolls, i els ulls tancats.]
Recomanem que la gent mediti diàriament, vint minuts al matí i vint a la tarda. És tot un repte per al públic modern, però com més ocupat estiguis, més possibilitats tens d’acabar en la meditació, perquè els seus efectes es fan sentir al llarg de tot el dia. Els nens també ho poden fer. Fa uns dies feia meditació amb uns infants de 8 i 9 anys, i els encanta. Fan tants minuts com anys tenen. És una cosa natural i intuïtiva per a ells. Nosaltres, a mesura que ens fem més grans, generem més resistències, però encara en podem aprendre...
¿Parlem de buidar el cervell de qualsevol cosa?
No, no. Es tracta d’allunyar l’atenció dels teus pensaments. Els pensaments seguiran fent acte de presència, però amb la pràctica aniràs veient que va disminuint la interrupció dels teus pensaments, es converteixen en un soroll de fons, acceptes que hi són, a voltes són més forts, a voltes menys... Però l’objectiu de la meditació no és deixar la ment en blanc, sinó centrar l’atenció de manera natural i gens afectada.
Avui encara deu ser més difícil meditar que en el temps de Marta i Maria, perquè el mòbil reclama la nostra atenció sense parar.
L’altre dia, dalt d’un avió, van seure dos nens al meu costat i els pares van anar a seure en un altre lloc i vaig pensar: “Ui, aquest parell no pararan de fer soroll...” Doncs cap problema. Va ser com seure al costat de dos executius de mitjana edat. Van treure els iPads, van encendre la pantalla i van estar completament abduïts durant les cinc hores de vol. No van voler ni menjar quan van repartir el dinar. S’està destruint el nivell d’atenció entre les generacions més joves. Els metges recomanen no deixar els infants sols davant la pantalla abans dels tres o quatre anys, ja que el seu cervell no pot assimilar els estímuls.
Les festes de Nadal són dies tristos per a molta gent, sobretot per a aquells que noten l’absència dels que estimen. Què els diríeu?
Per Nadal augmenta la tristor de molta gent perquè se’n senten exclosos. I Nadal no és una història sentimental. Potser la gent no ho sap, però la història del naixement de Jesús va ser l’última part de la vida de Jesús que es va posar per escrit. Va ser després de gairebé cent anys de reflexió sobre el significat de Crist que es va escriure aquesta història. I quin és el significat? Els místics cristians han dit: “Si Crist no ha nascut en el meu cor, aleshores el seu naixement a Betlem no té gaire significat”. Aquest naixement també ha de ser una realitat interior. La meditació és una bona manera de preparar-se per a Nadal, perquè et dóna temps d’apartar-te de l’activitat. I recordem-ho: Jesús com a persona marginada, com a refugiat. Va ser estimat i protegit pels seus pares, com ho necessitem ser tots. I els símbols del naixement de Jesús apunten cap a la nostra humanitat. 

Dediquem una mica de temps a donar voltes a aquesta història sota la llum de la nostra humanitat.

La patronal amenaça de portar al TC la pujada d'impostos La CEOE assegura que la modificació en l'impost de societats és inconstitucional

"Un estat crida a declarar un electe per un presumpte delicte de sedició per haver dit una frase bastant més suau que qualsevol expressió que poden sentir cada dia en una tertúlia a la ràdio o llegir a la pantalla de Twitter"...

Podria semblar que la detenció de Joan Coma és un episodi més de la resposta judicial de l’estat espanyol al projecte polític de la independència de Catalunya. Podria semblar-ho perquè Coma és un regidor d’un ajuntament, i no el president Mas o la presidenta Forcadell, igualment investigats per la justícia. Podria semblar, també, que és un episodi més perquè se l’investiga no per haver organitzat una consulta en què van participar més de dos milions de persones i va portar a Catalunya centenars de periodistes de tot el món, sinó perquè en un ple municipal va dir allò de “Per fer una truita primer s'han de trencar els ous”.

I, en canvi, el cas Coma no ens sembla que sigui un episodi més; més aviat crec que exemplifica, com pocs casos fins ara, la idea que ha arribat l’hora de la veritat, l’hora de la veritat per a tots els que creuen que Catalunya ha de poder decidir el seu futur polític en un referèndum.

Ho dic en el sentit que cal escoltar què diu Coma. La idea que “per fer una truita primer s'han de trencar els ous” ens situa al cap del carrer: Què caldrà fer quan l’Estat es negui a pactar el referèndum? Què caldrà fer quan el Parlament aprovi les lleis de desconnexió que permetrien convocar-lo i siguin impugnades per l’estat espanyol, i els polítics i funcionaris que hi hagin participat siguin inhabilitats? Si la resposta és seguir endavant com fins ara, de manera democràtica i pacífica, aleshores, com diu Coma, “si hi ha conseqüències, no te n’has de penedir”. És a dir, si després de provar durant cinc anys que l’estat espanyol s’assegui a negociar un referèndum la resposta continua sent ‘no’ i continua tapant qualsevol sortida política, la resposta és continuar endavant per evidenciar als ulls de tothom que Espanya ha d’imposar el seu projecte compartit, i això tindrà costos personals i col·lectius. Cal ser-ne conscients.

Coma, que no crida ni s’expressa amb aforismes, parla o creu que parla des del fons de la raó. Quan va ser aquí el mes passat va dir-nos: “Em sembla injust que se’m cridi per una declaració totalment democràtica no violenta”. I sobre quan arribés el dia d’avui, el dia de declarar davant el jutge per la frase de la truita i els ous, va avançar-nos: “ El que tinc pensat és dir-los que el problema el tenen ells”. Coma posa l’accent en la càrrega ètica de la situació: Un estat crida a declarar un electe per un presumpte delicte de sedició per haver dit una frase bastant més suau que qualsevol expressió que poden sentir cada dia en una tertúlia a la ràdio o llegir a la pantalla de Twitter. No té cap sentit. Fins i tot podríem dir que representa la debilitat argumental d’un estat que ha de refugiar-se en la superioritat de la la llei. És una represàlia política. És profundament injust. Però és, i revertir-ho amb les urnes és molt complicat. L’Estat i l’opinió publicada dominant a Espanya i en part a Catalunya actuen de mur davant l’impossible. Si la resposta fos la desobediència, tindria un preu i tothom hauria de preguntar-se fins on estaria disposat a pagar-lo. Aquest missatge de Coma fa la diferència amb altres casos que hem vist fins ara. La fase de carregar-se raons està més que acabada.

Ningú no sap com acabarà aquesta història, ni els que asseguren que la tardor de l’any que ve hi haurà referèndum, ni els que afirmen que res no canviarà. I, per tant, té perfecta lògica política i humana que qui cregui que ara no és moment d’abandonar la tasca continuï treballant-hi senzillament perquè és de justícia fer-ho. Però que entengui que ja no viurà entre aquell entusiasme de la revolució dels somriures, sinó que serà el moment de la resposta en consciència.

Acord per a la llei de desconnexió: "La feina està feta" JxSí i la CUP enllesteixen la norma que ha d'emparar el referèndum i garantir que se n'aplicarà el resultat

Puigdemont: «Per declarar la independència, el 'sí' al referèndum ha de guanyar amb el 50% més un dels vots»

La llei de transitorietat jurídica garantirà les pensions a Catalunya

‘Paco Ibáñez elogiant un president convergent?’ I ell respon: ‘Pot ser convergent o divergent, això no m’interessa, però veig que té cultura i una visió amb profunditat, i que defensa els drets dels catalans.’

El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, és una jornada que tradicionalment s’ha celebrat fent innocentades o entremaliadures a familiars, amics i coneguts. Són actes sense malícia, només acceptats socialment un dia com aquest....

La broma més comuna és penjar una llufa (un tros de paper en forma de ninot) a l’esquena d’algú sense que se n’adoni, sobretot als nens. Però també hi ha qui fa telefonades anunciant catàstrofes inexistents, escampa bombes fètides a llocs públics o aboca detergent a les fonts de carrers i places. Fins i tot els mitjans de comunicació –sobretot la premsa escrita– en fan alguna que els lectors esperen descobrir. Actualment l’auge de les xarxes socials ha donat una nova embranzida a aquestes facècies.            
Motiu
La festa dels Sants Innocents se celebra el dia 28 de desembre perquè és el dia en què les esglésies cristianes recorden els nens morts a mans d’Herodes com les primeres víctimes del cristianisme (vegeu l’apartat d’orígens).
La relació entre les bromes generalitzades d’aquest dia i la història dels infants s’estableix a partir de les enganyifes que van haver d’inventar els pares per protegir els seus infants i allunyar-los dels perseguidors que venien de part d’Herodes.
Orígens
Els orígens de la celebració dels Sants Innocents són diversos. D’una banda, la festa té un vessant pagà relacionat amb les festes que els romans dedicaven a Saturn: les saturnianes. Durant aquells dies els esclaus tenien més llibertat, la qual cosa els permetia de fer-se bromes de tota classe. En termes generals, la celebració forma part del grup de festes d’inversió i transgressió de l’hivern que comencen amb els Nicolaus i culminen per Carnaval.
El vessant cristià és la història bíblica que explica els patiments i la mort de persones innocents. Més concretament, recorda el dia en què el rei Herodes va ordenar de matar tots els nens de menys de dos anys per desfer-se de Jesús. La cultura popular ha canviat aquest passatge macabre i ha convertit en «innocents» tots els ingenus que duen penjada una llufa a l’esquena i no se n’adonen o tots els qui es creuen les contalles que els expliquen el 28 de desembre.


"Per entendre una emigració has d'entendre el lloc d'on véns i el lloc on vas"

«La cultura és temps, minuts que se li dediquen, reflexió, conversa, erudició. Esclar que sempre que algú menciona aquests conceptes, surt el llauna de torn, ràpid com un llamp, que s’afanya a exclamar: 'No siguem elitistes!' o 'O fem-ho fàcil!'»

«Ens hem de preguntar si un sistema judicial i uns cossos de seguretat que estan per protegir-nos, poden fer, en nom d’aquestes lleis, accions que van contra les persones que diuen protegir»

La pintura de Dalí, protagonista d’una experiència de realitat virtual Una exposició del Museu Dalí de Sant Petersburg serveix a l'espectador per a 'entrar' en les obres d'art

Gran país...CATALUNYA...

Generació Z ... Els joves valoren més la feliciat que els diners...

El Govern crea el guardó Pau Casals per enfortir la projecció internacional de la cultura catalana

El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació del guardó Pau Casals amb l'objectiu de fomentar la projecció exterior de la cultura catalana i situar el model cultural del país com a referent i marca internacional. La distinció suposa atorgar a personalitats rellevants de l'àmbit cultural català el títol honorífic de Legat o Legada d'Honor de la cultura catalana perquè contribueixin a la seva promoció arreu del món durant dos anys.
Aquestes tasques es desenvoluparan tant en el marc de les seves respectives activitats professionals com en tots aquells esdeveniments o actes culturals als quals puguin assistir a petició de la Generalitat. La distinció es concedirà a títol vitalici i honorific, sense cap tipus de retribució...


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1035331-el-govern-crea-el-guardo-pau-casals-per-enfortir-la-projeccio-internacional-de-la-cultura-catalana.html

El líder d'ERC al Congrés considera, en una entrevista amb Antoni Bassas, que el procés "està en el millor punt de la seva història, amb un govern inequívocament independentista"

El govern declara la Festa dels Reis d’Igualada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional Es tracta d'un dels primers passos per formalitzar la candidatura per esdevenir Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco






El Govern ha acordat aquest dimarts en la reunió del Consell Executiu declarar com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional la Festa dels Reis d’Igualada, una tradició que es remunta al 1899 i que està plenament arrelada a la comarca.

La designació per part de la Generalitat serveix per formalitzar la candidatura d’aquesta celebració perquè opti a ser Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

 La Festa dels Reis d’Igualada se sumaria així a altres tradicions catalanes que formen part d’aquest patrimoni universal, com són 

la Patum de Berga (2005), 
els Castells (2010),
o les festes dels solstici del foc dels Pirineus (2015).


El conseller de Cultura, Santi Vila, ha destacat d’aquesta expressió cultural la seva “excepcionalitat i singularitat”.

La Festa dels Reis és una celebració emmarcada dins les celebracions nadalenques i, a Igualada, pren una gran rellevància per l’antiguitat i per la gran participació i mobilització ciutadana. 

La Cavalcada dels Reis de la capital de l’Anoia és una de les més antigues de Catalunya, amb 117 anys d’història. En destaca la seva continuïtat al llarg dels anys, tot i algunes interrupcions puntuals per motius diversos.

Organitzada per la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada i l’Ajuntament d’Igualada, és una festa oberta a tothom, on el voluntariat i la solidaritat són dos dels seus aspectes més importants. Actualment, i com també s’ha fet al llarg de la seva història, entitats i la mateixa Comissió treballen per poder fer possible que tots els infants tinguin regals.

A diferència de la majoria de municipis, els actes de la Festa dels Reis d’Igualada s’inicien el dia 28 de desembre, amb l’arribada del patge Faruk a la ciutat i l’organització d’un espectacle amb infants i les seves famílies.

El patge porta dos llibres, un de blanc i un de negre, on, durant els dies que falten per a la nit de Reis, registrarà els infants segons el seu comportament. A partir del dia 29 de desembre, es fan diverses audicions radiofòniques diàries, durant les quals el patge Faruk es dirigeix de manera individualitzada als infants.

La celebració segueix l’1 de gener, al Teatre Municipal l’Ateneu Igualadí, on els més petits de la ciutat lliuren al patge la carta als Reis, amb un model que cada any edita la Comissió Cavalcada dels Reis d’Igualada. El moment àlgid arriba el dia 5 de gener, a les sis de la tarda, quan se celebra la cavalcada. El lloc de sortida és l’antic hospital d’Igualada i avança pels carrers que formen l’eix longitudinal de la ciutat. Els patges reparteixen els paquets pels domicilis del recorregut, pujant pels balcons i finestres.


Un cop finalitzada la cavalcada es reparteixen els altres paquets per la resta de la ciutat. Hi participen aproximadament 1.500 voluntaris, dels quals més de 800 són patges, i es reparteixen a l’entorn dels 2.000 paquets.

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-declara-la-festa-dels-reis-digualada-com-a-festa-patrimonial-dinteres-nacional/





Fa poc Norwegian va anunciar que faria vols intercontinentals des de Barcelona, ara el grup IAG reacciona anunciant vols que hi competeixen directament, tot i que feia anys que menystenia l'aeroport català ...

“Com construir una torre humana”

Els Castellers de Vilafranca són els protagonistes d’un dels vídeos en 360 graus que ha publicat The New York Times a la seva secció The Daily Videos, amb el títol de: “Com construir una torre humana”,

Un vídeo des Castellers de Vilafranca i l’estelada a la portada del New York Times

New York Times vídeo Castellers i estelada
Els Castellers de Vilafranca són els protagonistes d’un dels vídeos en 360 graus que ha publicat The New York Times a la seva secció The Daily Videos, amb el títol de: “Com construir una torre humana”, i que trobem a la portada del conegut diari novaiorquès Es pot veure a la colla de la capital …

La crueltat del bisbe Irurita en la mort de Francesc Macià

Enterrament Francesc MaciàEl que era bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià el 25 de desembre de 1933, va negar-se a enviar capellans per a la vetlla del president. Només la intervenció del que llavors era arquebisbe de la Tarraconense, Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que ho fes, el va obligar a canviar d’actitud.
Una carta escrita l’any 1970 per Jaume Creus, amic íntim de Macià, coneixedor del que va succeir i que va dirigir a Ramon Muntanyola, biògraf del cardenal, per explicar detalls de la mort, el funeral  i l’embalsamament del cadàver del president, revela aquests fets, que l’any 2011 va fer públics l’Associació Memòria i Història de Manresa (Bages).
En la seva carta explica com el cardenal Vidal i Barraquer va obligar el bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià d’enviar capellans a la vetlla del president de la Generalitat, ja que aquest era creient.
En el document Creus crítica amb duresa el bisbe a qui defineix com “un gran enemic de Catalunya. Estalviem la paraula senyor perquè no ho era, escriu Creus. Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
El bisbe pressionava a la família de Macià posant com a condició per enviar capellans que també havien de ser presents a l’enterrament, i que sinó “no hi havia capellans”. Però la família li contestava que l’enterrament l’organitzava el govern de Catalunya, segons les lleis establertes.
Creus relata com el “boníssim mossèn Berenguer, el capellà de la Capella de Sant Jordi, oferia els consols a la família”, i que aquest veient la tossuderia del bisbe “enemic dels catalans, com tants altres tenim”, va dir: “Això qui ho pot resoldre és el senyo arquebisbe de Tarragona, , Francesc Vidal i Barraquer, que és el seu superior, i va redactar una carta que li fou enviada a Tarragona per automòbil explicant la situació.
Quan Vidal i Barraquer va tenir coneixement dels fets va telefonar immediatament al bisbat de Barcelona, va fer aixecar el bisbe del llit i el va comminar de forma enèrgica, segons explica la carta de Creus, a que atengués els desitjos de la família del president. Irurita va cedir i va enviar els capellans.
Finalment cap a mitjanit una vintena de capellans de la parròquia de Sant Just van arribar a la casa del president, a la porta els esperava el cap dels Mossos, Pérez Farras.  Una vegada van acabar de cantar les absoltes van retornar a la parròquia. En tot el trajecte hi havia parelles de mossos d’esquadra, dissimulades pel camí, a fi de protegir, si calia els capellans, cosa que no va ser necessària. Quan la cerimònia va acabar, la família va lliurar el cos del president al govern de Catalunya
En un altra part del text,  Jaume Creus esmena a mossèn Ramon Muntanyola en relació a que Manuel Carrasco i Formiguera s’havia “evadit” de Catalunya. Creus explica que Carrasco i Formiguera havia estat nomenat delegat o representant del govern català a Euskadi,i que el vaporet en que viatjava amb la seva familia va ser capturat pels feixistes. Explica la crueltat dels feixistes amb la seva dona i filla de pocs mesos, que van enviar a una presó on no hi havia ni matalassos, i el valor personal de Carrasco i Formiguera,  quan es va negar a fugir del presidi on estava detingut, com li facilitaven el guàrdies, que segons explica Creus, eren tots catalans, per no perjudicar-los.




Ser solidaris ens fa ser més longeus i tenir millor salut.. els beneficis que té per a la salut comportar-se de manera altruista.

Canelons ...plat típic de Sant Esteve

L'estrany pessebre de Sant Jaume i el Gulliver d'El Corte Inglés

Joan Miró va morir el dia de Nadal de fa 33 anys. Commemorem aquest aniversari amb un recorregut per alguns dels grans museus i ciutats que acullen les seves obres













L’art de Joan Miró també satisfà els viatgers més empedreïts. Les seves obres no només es poden veure en els grans museus europeus i nord-americans, sinó també al Japó, Austràlia i Sud-amèrica, en institucions com el Museu Nacional d’Art Modern de Tòquio; el Museu d’Art de Yokohama; el museu d’art contemporani internacional Rufino Tamayo, a Mèxic; el Museu d’Art Contemporani de Caracas, i la National Gallery de Canberra, a Austràlia.

Jutjar Carme Forcadell és “molt perillós”.. Experts i diputats europeus avisen al ‘Via Europa' que portar el procés català als tribunals és “un fracàs”...“Un Parlament ha de poder debatre sobre tot, també sobre la independència.”...“Europa acabarà intervenint, no en dubti”,..




“Quin problema hi ha que un parlament decideixi parlar sobre la possibilitat de la independència?”, es preguntava divendres al Via Europa d'El Punt Avui Televisió el portaveu d'afers exteriors del Sinn Féin i diputat a Dublín Seán Crowe. El procés judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, desconcerta a Europa, i diputats i experts d'Irlanda, el Regne Unit, Itàlia i França van advertir al programa que la “reputació” internacional de l'Estat està en joc.
“És molt perillós transformar un debat polític i democràtic en un procés judicial”, va avisar el líder del partit italià Possibile, Giuseppe Civati, exmembre del Partit Democràtic de Matteo Renzi. “Els ciutadans han de decidir i compartir les decisions amb les institucions”, va afegir. Per a l'irlandès Crowe, la judicialització està fent “un gran mal a la reputació de les autoritats espanyoles”, que “haurien de fer marxa enrere”. El procés contra Forcadell “canvia la naturalesa de tota la política a Catalunya i Espanya”, va afegir, advertint que obre una via “desconeguda” que farà que a Europa “es pensin dues vegades la seva actitud respecte a les autoritats espanyoles”. De fet, el seu partit ha reclamat al govern irlandès que denunciï formalment el cas a Brussel·les.
El corresponsal francès d'Europe 1 i de la radiotelevisió belga RTBF a Barcelona, Henry de Laguérie, va assenyalar que seria “un problema” i “una llàstima” que la qüestió catalana “es resolgui a la justícia”. “Qualsevol debat o conflicte polític s'hauria de poder resoldre arribant a acords polítics, si es fa a través de la justícia és un fracàs per a tothom”, va admetre. Tot i assenyalar que a la Unió Europea hi ha “preocupació” per la qüestió catalana i a Brussel·les tenen “ganes” que es trobi “una solució”, De Laguérie va destacar que per ara Europa “no intervindrà”.
Intervenció europea
“Europa acabarà intervenint, no en dubti”, va replicar-li l'eurodiputat per ERC Josep-Maria Terricabras, que va dir que a l'Eurocambra troben que “no és normal” que es jutgi la presidenta d'un parlament. “La sensació externa és de gran sorpresa”, va remarcar. Tot i que el britànic del partit conservador Ian Duncan va remarcar la necessitat de posar fi a la via judicial, Teresa Giménez Barbat, parlamentària al grup liberal i exmembre d'UPyD, va dir que el futur de Catalunya “s'acabarà resolent en un tribunal, com s'ha de fer”. “Vivim en un país civilitzat amb unes lleis i les persones no poden saltar la legislació i parlar de desobediència com si això fos una virtut”, va criticar. Per a l'italià Civati, però, el missatge d'Europa a Catalunya i Espanya és clar: “Un Parlament ha de poder debatre sobre tot, també sobre la independència.”

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1034946-jutjar-carme-forcadell-es-molt-perillos.html

Forcadell: “Vull que els catalans que es puguin expressar amb la mateixa llibertat que ho va fer el Rei” La presidenta del Parlament diu que "el somni de Macià" és a les mans dels ciutadans

Puigdemont apel·la a valors de Macià com “el coratge, l’esperança, la llibertat i la república catalana”

Els cristians perseguits .Minories cristianes de tot el món no poden celebrar la festivitat més important de la seva religió per culpa de la violència i la repressió...L’altra cara del Nadal...

La cimera pel “Pacte Nacional pel Referèndum” és una gran victòria del govern de Junts pel Sí, i del tàndem Puigdemont – Junqueras. Un pacte que ha despertat les alarmes entre els partits unionistes i els seus mitjans de comunicació ...