Ictus: els segons compten El temps és clau, perquè la falta de reg mata uns dos milions de neurones cada minut Vigilar la hipertensió i les arítmies, menjar bé i fer exercici, factors clau de protecció












Embòlia cerebral, trombosi cerebral, feridura, vessament cerebral, apoplexia... Fa temps que, almenys en l'àmbit mèdic, ja no es parla d'aquestes malalties. Vint o trenta anys enrere una persona tenia una embòlia o moria per una feridura. Ara es diu que ha tingut un ictus. Però en realitat els neuròlegs estan parlant del mateix. Ictus és una paraula que ve del llatí. Vol dir cop, perquè la manifestació és sobtada, violenta... Les causes són nombroses i complexes, però el resultat continua sent idèntic: la mort cel·lular per falta de reg sanguini a una velocitat de vertigen: dos milions de neurones per minut. Un 80% dels ictus són isquèmics, provocats per l'obstrucció d'una artèria dins del cervell o abans d'arribar-hi. El 20% restant són els ictus hemorràgics, que afecten gent més jove i estan ocasionats per desperfectes a les parets de les artèries.

És precisament aquesta destrucció accelerada de neurones, segons insisteix el responsable del pla director de l'Ictus, Miquel Gallofré, el que fa imprescindible una actuació urgent per reduir les seqüeles posteriors. Per això, Sònia Abilleira, neuròloga del pla director de l'Ictus, insisteix que “val la pena donar eines perquè algú pugui detectar quan té davant un ictus perquè així es pot escurçar el tractament”. El consell és clar: en cas de sospita, despenjar el telèfon i trucar al 112. “Millor no tenir la temptació de portar el malalt a l'hospital, perquè no tots els hospitals estan capacitats per tractar aquests pacients i en el cas de l'ictus hi ha teràpies eficaces però depenen del temps que es trigui a aplicar-les”, explica Abilleira. El tractament trombolític intravenós, l'únic que existeix des del 2002 a Europa, té una finestra terapèutica per ser efectiu de quatre hores i mitja. Després ja és tard.

Actualment a Catalunya hi ha catorze hospitals de referència que disposen d'unitats específiques per poder tractar l'ictus amb els últims tractaments trombolítics –només cinc, però, poden tractar els subtipus més greus practicant una trombectomia– i dotze més que disposen del que s'anomena teleictus, que “permet aplicar les noves tecnologies per tractar el pacient agut”.

Amb pocs recursos públics per fer recerca –la gran demanda dels neuròlegs que es dediquen al tractament de l'ictus–, els esforços s'estan fent ara en campanyes de prevenció i en la millora de l'atenció aguda. Abilleira assegura que amb una bona prevenció el risc vascular es pot modificar en el 90% dels casos. “No podem fer res en factors com l'edat, la genètica o fins i tot el sexe –l'ictus és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes–, però sí que podem incidir en altres desencadenants clau.”

Hipertensió, diabetis, sedentarisme, obesitat, colesterol, dieta incorrecta, tabac, excés d'alcohol... Tots ells són factors de risc que es poden modificar, alguns només amb un canvi d'hàbits, i que poden incidir en la formació d'un tap en una artèria. L'altre gran paquet són els coàguls que es formen al cor a causa d'un trastorn en el ritme del batec, el que s'anomena una arítmia. Aquests representen un 5% dels ictus.

Els consells bàsics, resumeix Abilleira, serien “no fumar, caminar trenta minuts diaris i seguir una dieta mediterrània”. I, en població de risc, “controlar la pressió arterial i els trastorns del ritme cardíac”. Pel que fa al ritme cardíac, els experts insisteixen que hi ha un 11% de persones més grans de 60 anys que tenen un trastorn i que el 22% no ho saben. Salut ha impulsat una campanya per detectar aquests casos, que es poden tractar amb anticoagulants per reduir considerablement el risc.

A Catalunya cada any ingressen més de 13.000 persones per un ictus. Un 45% de les persones que sobreviuen tindran una discapacitat entre moderada i lleu al llarg de la vida. De fet, l'ictus és actualment la primera causa mèdica de discapacitat.

En aquest sentit, Abilleira destaca la importància de la rehabilitació. “La capacitat del cervell de definir nous circuits neuronals per suplir les capacitats perdudes té un temps, i la màxima millora es dóna entre tres i sis mesos”, assegura.

El tractament de rehabilitació ha de començar immediatament a l'hospital d'aguts i continuar després. Abilleira, però, no vol donar falses esperances a les persones afectades. “La rehabilitació millora la discapacitat, però no la fa desaparèixer. El que s'intenta és que el pacient tingui la màxima autonomia.” Abilleira insisteix que “els tractaments i els objectius s'han de fer individualitzadament”.


http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1031088-ictus-els-segons-compten.html


Un ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Ictus és el nom científic del que vulgarment és conegut amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i altres. Cada ictus és diferent i la gent que el pateix està afectada de formes diferents. Els símptomes que heu tingut depenen de la zona i el volum del cervell afectats, i del vostre estat general de salut. Poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l’afectació dura menys de 24 hores, parlem d’un ictus transitori. La majoria remeten en menys d’una hora.

Existeixen estudis que han vist que només entre el 30 i el 75% de persones coneixen 1 o més símptomes de l'ictus. D'aquests els més coneguts són la pèrdua de força o l'alteració del llenguatge. A més existeix un gran desconeixement sobre els factors de risc vascular que ho causen, com la hipertensió, diabetis, etc. A Espanya s'ha publicat un treball en el que només el 54% de les persones anirien a l'hospital, i fins i tot, que si els símptomes fossin transitoris consultarien amb el metge de família el 50%. Això es degut a què no es van considerar símptomes greus i urgents o esperaven que es passessin els símptomes.
Per això és molt important la informació al pacient i al personal sanitari sobre la patologia vascular cerebral, sobretot en persones que ja han patit un ictus, si tenen factors de risc vascular i sobretot els circuits que existeixen per accedir a centres hospitalaris especialitzats. L'ictus s'ha de considerar una urgència mèdica al mateix nivell que, per exemple, un infart de miocardi.
A Barcelona des de l'any 2004 hi ha el circuit del CODI ICTUS, conjuntament amb el 061. És un sistema de selecció i trasllat urgent de pacients amb ictus agut per perdre el menor temps possible en desplaçaments i exploracions, i així poder realitzar tractaments específics en les primeres hores de l'inici dels símptomes.
L'objectiu és recanalitzar l'artèria obstruïda, disminuir el dany cerebral i aconseguir la millora dels símptomes del pacient.
Els principals símptomes per a detectar-ho són:
  • Debilitat que afecta una banda del cos.
  • Pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos.
  • Pèrdua o dificultat de la parla.
  • Pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara.
  • Pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara.
  • Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar.
  • Mal de cap molt intens o sobtat, no habitual.
La característica principal de l’ictus és que qualsevol d’aquests símptomes es presenta de manera brusca.
L’ictus transitori presenta els mateixos símptomes, però desapareixen ràpidament sense deixar seqüeles. Això no vol dir que sigui menys important, sinó tot el contrari: és una situació d’alt risc, que requereix ser atesa de manera urgent.