Els científics, per la independència Les raons de la comunitat científica a favor de la independència de Catalunya

Canelons de brandada de bacallà amb salsa de pebrot escalivat

El president Puigdemont i la dignitat

El físic polonès, Maciej Lewenstein, ha aprofitat el premi que li ha concedit la Reial Societat Espanyola de Física per fer una encesa defensa dels presos polítics i dels valors de l’escola catalana...

Un premi científic espanyol es converteix en una encesa defensa dels presos polítics

M Lewenstein
...Ho ha fet en el discurs d’agraïment per rebre la medalla que li ha concedit aquest any l’entitat espanyola, i que ha …

Ada Colau, ha carregat aquest diumenge contra les paraules de Soraya Saenz de Santamaría, que dissabte es va vantar d'haver "escapçat" els líders independentistes, i haver demanat el vot per "seguir liquidant" les opcions sobiranistes.

En diuen separació de poders

Santamaría es vanta d'haver «escapçat» els partits independentistes amb la presó i l'exili

 La vicepresidenta espanyola també presumeix del tancament del Diplocat i demana el vot per al PP per "seguir liquidant l'independentisme"

 La cúpula estatal del partit ofereix aixopluc a Albiol en la recta final de campanya per revertir les pèssimes perspectives dels populars



Forcadell agraeix a Santamaría que confirmi que «no hi ha separació de poders» a l'Estat

Junqueras: «Com voleu que renunciï a fer el bé i als meus drets civils i polítics?»

El cap de llista d'ERC afirma des de la presó d'Estremera que manté intactes "les ganes de servir al país" i que està il·lusionat perquè no el podran "retenir eternament rere els murs d'una presó" | No descarta cap via per implantar la República però avisa la CUP que "els ritmes i els compromisos han de ser col·lectius i assumibles per a la majoria" d'actors | Acusa Cs de ser "el projecte d'Aznar, que vol fracturar el país i dividir-lo en comunitats per raó de llengua o d'origen...


https://www.naciodigital.cat/noticia/145055/junqueras/voleu/renuncii/fer/meus/drets/civils/politics

'La Marató', una festa solidària incansable Fins ara, el programa ha aconseguit 5.002.899 euros

Per evitar la revenja

RECOSIR. Crec que el sobiranisme guanyarà les eleccions, però no podem saber quin serà l’abast del triomf ni les seves conseqüències: el nom del president, el color del futur govern i el seu pla d’acció. Però que el sobiranisme mantingui el poder seria una bona notícia per al conjunt del país, per una raó bàsica: en els pròxims anys tocarà plantar cara a desafiaments molt grossos, plasmar -en la mesura del possible- les aspiracions dels votants i, al mateix temps, fer un esforç enorme de diàleg intern, de recosir i de curar ferides. I això no ho pot fer el bloc del 155. No pas perquè el seu ideari no sigui legítim, sinó perquè PP, Cs i el PSOE s’han beneficiat d’una situació irregular, per no dir il·legal, basada en la usurpació de les institucions democràtiques i la convocatòria d’unes eleccions en què ha desaparegut la igualtat d’oportunitats que la llei electoral empara. Que Oriol Junqueras, candidat de la possible llista més votada, continuï en presó provisional és una decisió que només es pot entendre per motius electoralistes. Que l’acompanyin en la desgràcia Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de dos moviments profundament pacífics i democràtics, no pot tenir altra explicació que la voluntat d’estendre la por entre una ciutadania que encara “no ha escarmentat”, segons Xavier García Albiol.
L’arbitrarietat de moltes decisions posteriors -la investigació d’alcaldes i ciutadans colpejats i intimidats l’1 d’octubre, la prohibició dels llaços grocs en record dels presos, la pressió sobre els mitjans públics- confirma aquesta decidida interferència judicial amb el clar objectiu de condicionar el vot dels catalans. Per no parlar de la humiliant intervenció de l’autonomia, que només ha servit per escapçar els Mossos d’Esquadra, traslladar els béns de Sixena i veure un ministre dictant des de Madrid l’anul·lació de mesures perfectament legals del govern cessat, sense donar-ne compte al Parlament. A Catalunya es governa per decret, i ho fa un partit que només té el 8% de suport electoral (i a la baixa). És una dictadura encoberta.
INFECCIONS. El bloc del 155 té com a objectiu liquidar l’independentisme per la via de l’amenaça i la coerció, i això és incompatible amb un autèntic esperit de reconciliació. Miquel Iceta ho ha comprovat en primera persona quan, després que se li escapés la paraula indult, ha hagut de rectificar pressionat pel PSOE. Divendres, a sobre, Iceta va fer un acte conjunt amb Josep Borrell, que va parlar de la necessitat de “desinfectar” el país, començant pels mitjans de comunicació. L’objectiu del bloc del 155, d’acord amb tot un regiment de jutges, grans empresaris i periodistes, és una revenja en tota regla, una causa general contra el sobiranisme; una neteja, per dir-ho en una altra expressió estimada per Albiol.
Aquesta gravíssima amenaça va molt més enllà de l’harmonia en els sopars familiars, perquè afecta les llibertats i els drets fonamentals, anuncia centenars d’imputacions i pot perpetuar una injusta situació de mort política i social per a Puigdemont, Junqueras i tot el govern cessat. Per això el sobiranisme ha de liderar la nova etapa institucional, amb l’orella parada cap als seus votants, com en qualsevol procés democràtic; però amb una ferma vocació de dialogar amb tots els ciutadans que, independentistes o no, se senten agredits per l’aplicació del 155 i volen respostes democràtiques per als reptes col·lectius. Aquest és el seu desafiament però, a més, pot ser el seu passaport cap a una victòria contundent.

La que està en perill és Espanya, no Catalunya

Ara ho veiem amb incertesa. Afrontem el 21-D amb l’ai al cor. Però la veritat és aquesta: Catalunya se’n sortirà; Espanya ho té més difícil. Ho dic pensant més enllà dels resultats electorals, que són transcendentals, però que no canviaran una realitat fonda. M’explico.
La que està en perill és Espanya, i la por que això li genera fa que reaccioni visceralment a la demanda democràtica catalana. Catalunya, en canvi, tot i afrontar un present duríssim (presó, exili i Generalitat intervinguda), persistirà com a país, com a projecte, perquè és una societat resilient, acostumada a sobreviure. I sobretot perquè accepta la seva pluralitat interna: accepta amb plena normalitat democràtica que, per exemple, Arrimadas i Albiol li diguin en un perfecte català que volen menys català. De fet, ells mateixos són la prova de l’èxit de l’escola catalana, de la capacitat d’integració i tolerància d’aquesta societat.
¿Acceptaria Espanya uns líders que li diguessin que s’ha d’ensenyar menys castellà a les escoles i més les altres llengües de l’Estat per respondre així a l’Espanya real? Ja fa temps que aquest discurs ha desaparegut, l’hem deixat per impossible. I d’altra banda, esclar, no se’ns acut deslegitimar l’escola espanyola amb acusacions d’adoctrinament, prou feina tenen els mestres també allí. No som tan insensats.
Catalunya ha tingut un president andalús, Montilla, que precisament va ser qui va avisar de la desafecció dels catalans respecte a Espanya. No li van fer ni cas. Catalunya ha fet seu el castellà com a segon idioma, és una societat bilingüe, sense conflicte de llengües. Catalunya, amb un altíssim percentatge de persones vingudes de fora des de fa més d’un segle, acull tota la seva diversitat malgrat no haver disposat durant llargs períodes d’un govern propi ni tenir encara competències en immigració. Catalunya és plenament cosmopolita, de Barcelona fins a l’últim racó del país: arreu hi trobareu estrangers que formen part de la comunitat.
Aquesta capacitat de convivència, juntament amb una catalanitat transmesa de pares a fills i brindada (no imposada) als qui venen de fora com un petit tresor a compartir, és la força del país. Passi el que passi el 21-D, aquesta societat plural i profundament democràtica tirarà endavant, resistirà les imposicions i les incomprensions, aguantarà els atacs i les arbitrarietats. Mantindrà la il·lusió. No caurà en la trampa de l’odi. Ni tampoc retornarà al victimisme ni s’instal·larà en la derrota digna. Lluitarà pacíficament per fer-se escoltar i fer-se valer.
En canvi, Espanya està lliscant per un pendent perillós, s’està recreant en un nacionalisme vergonyós, amb l’enemic interior català com a bandera, demonitzat, davant del qual ha tornat a triar la força en lloc de la seducció, davant del qual tot s’hi val. Espanya està deixant que brollin les pitjors herències ideològiques de la seva història: l’esperit inquisitorial, la revenja franquista, el supremacisme castellà. S’està tancant i empetitint en una identitat excloent, en una fe constitucional resclosida.
L’única sortida per a Espanya és entendre la impossibilitat de derrotar aquesta Catalunya que vol decidir el seu futur. Només se’n sortirà decentment si accepta la pluralitat cultural i nacional. Si no ho fa -i tot indica que de cap manera vol fer-ho-, acabarà perdent el nord democràtic. La capacitat autodestructiva d’Espanya és temerària i secular. Buscant la derrota d’una Catalunya que considera indòmita, acabarà ferint-se a ella mateixa. Ja li va passar amb les colònies. Fa basarda aquest tarannà gairebé suïcida, aquest malestar interior que l’empeny a combatre cegament tot el que no entén. Sisplau, que no se’ns encomani el seu letal i persistent autoengany.
 IGNASI ARAGAY 16/12/2017 20:15

Puigdemont avisa que la independència és la millor política de benestar. El cap de llista de JxCat denuncia que Espanya 'més que un Estat de dret és un Estat que torça el dret'

Som un grup de cristians que, segurs que els Drets dels Pobles no son altre cosa que els Drets Humans portats a aquest nivell de la vida col·lectiva, volem que els drets de Catalunya, com a nació, siguin respectats.

Rajoy adjudica a dedo a Indra el recuento electoral del 21-D El Estado alega "necesidades que afectan a la defensa nacional" para hacer el trámite sin concurso

TAKIS HADJIGEORGIOU, EURODIPUTAT ....“Si la majoria independentista aguanta, la UE s’asseurà a la taula”

Junqueras, des d’Estremera: “Si el preu de la llibertat és la presó, l’hem d’assumir”

La TV pública belga denuncia un 'A por ellos' d'Espanya contra Bèlgica

Banderes amb l'àguila franquista, càntics de 'Cara al sol', amenaces a polítics a les xarxes socials, l'ambaixada belga increpada: un article de VRT











La televisió pública belga ha publicat aquest dijous un article que denuncia com el nacionalisme espanyol ha posat Bèlgica en el seu punt de mira des que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i part del Govern van decidir exiliar-se a Brussel·les. En una peça titulada '¡A por los belgas!', s'explica que "com a resultat dels esdeveniments a Catalunya, el nacionalisme espanyol preval en olors i colors", i menciona les salutacions feixistes que han tingut lloc en concentracions espanyolistes i els ultres que han cantat el 'Cara al sol"sense complexes"....


http://elmon.cat/politica/tv-publica-belga-denuncia-por-ellos-despanya-contra-belgica

Com desfer-nos del que és innecessari per arribar a un punt que ja no és nostre, sinó comú? ....“No tiris mai contra ningú; no tiris mai per seduir ningú; no tiris mai per ser més que ningú; no tiris mai per demostrar-te res a tu mateix; el tir amb arc és un estat que es pot compartir”.

La justícia belga arxiva definitivament l'ordre de detenció a Puigdemont

L’Ajuntament de Dublín aprova finalment d’hissar oficialment la senyera en mostra de solidaritat amb Catalunya

la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es va fundar l'any 1899, en temps de la Renaixença, època marcada per un fort sentiment de reconstrucció nacional. 




El bisbe Dr. Josep Torras i Bages i un grup de joves catalanistes van ser-ne els fundadors. Comartien l'amor al país i a la llengua i l'esperit cristià. Aquest esperit i una gran inquietud social els van dur a interessar-se del desplegament de les lletres, les arts, les tradicions, l'economia i el benestar del país.

Una part de l'església catalana va incorporar-se activament en aquest procés, per tal d'enfortir la identitat catalana i defensar-la d'agressions sorgides dins i fora de Catalunya.

Així va iniciar-se una tasca llarga per aconseguir una Església lli

Convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català CRISTIANS.CAT















Criteri sobre el moment que estem vivint com a país

 Declaració aprovada per l’assemblea general de la

Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat






Montserrat, 3 de desembre de 2017






És missió de la Lliga aportar criteri per judicar el moment present i orientar l’acció



La Lliga malda “per la millora espiritual i temporal del poble català, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat.” i promou “la realització d’accions individuals i col·lectives que enforteixen l’esperit català dels seus membres i el seu compromís envers les característiques de la personalitat catalana”.


Així és com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha definit la seva missió des de la seva fundació el 1899. Són paraules que, més enllà de l’aparença de canvi i incertesa constants, ens donen un fonament espiritual sòlid per afrontar el moment actual.


El sentit del camí emprés pel poble català: ésser!



Val la pena clarificar el sentit del camí emprés pel nostre poble. D’altres ho han intentat fer per nosaltres i han insistit en què tot neix d’un exagerat sentiment de greuge i, per tant, de victimisme. Els danys que suposadament hem sofert, diuen, no han de ser tants si tenim en compte el progrés econòmic i social del nostre país de les darreres dècades. La queixa del catalans, afirmen, no té cap fonament i el que viu actualment no és altre cosa que un altre dels episodis de deliri a què ens té acostumats.


Aquestes veus obliden un fet fonamental. El que el poble català ha plantejat no és una queixa ni reclamació per al remei dels seu greuges, perquè un poble que només sap queixar-se és un poble que no té gaire res a oferir als altres. Catalunya vol ésser.


El que busca ara el nostre poble és seu reconeixement com a poble igual entre els pobles d’Europa i la seva capacitat  d’arribar a un pacte entre iguals. Un pacte per al qual és evident que cal comptar amb les eines que proporciona la condició d’Estat de què gaudeixen la majoria de pobles d’Europa.


Catalunya vol viure com qualsevol altre poble europeu, amb pau i concòrdia amb els seus iguals.


Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d’existir



Qui es creu amb un dret de domini sobre un altre és natural que desdenyi i qualifiqui de deliri la proposta de pacte que li planteja aquell que d’entrada ja no considera com el seu igual. L’exercici d’aquest domini és particularment refinat, ja que s’usen unes lleis i unes polítiques aprovades sense el concurs del dominat, sovint en contra dels seus interessos, tot i que, en fer-ho, es volen guardar unes formes procedimentals “democràtiques”.


Aquesta ha estat l’actitud de l’Estat espanyol en resposta al nostre plantejament i s’ha anat agreujant durant el temps. El que fa anys era menyspreu displicent a la reforma de l’Estatut proposada, s’ha endurit més i més, fins a convertir-se en l’atac als ciutadans per robar-los les urnes, en ocupació del territori i  de les seves institucions i en processos i empresonaments d’innocents,  anant més enllà de la seves pròpies lleis i Constitució, les quals no han dubtat en violar. L’arrel d’aquestes accions és sempre la mateixa: combatre, amb tota la violència que permet l’Europa actual, l’exercici ple dels drets i les llibertats propis del nostre poble.
La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català



Com ha reaccionat el nostre poble davant d’aquestes agressions? Amb les seus defectes i amb les millors de les seves virtuts.


Entre els defectes, no és pas el menor la nostra tradicional dificultat d’unir-nos en un projecte polític i de dotar-nos d’un lideratge clar i determinat en aquest terreny.


Entre les virtuts, cal comptar la constància, la valentia, el profund sentit democràtic, la voluntat de pau i la determinació.


Així, quan l’1 d’octubre vam protegir les urnes, no només protegíem la sobirania del nostre poble, sinó la nostra voluntat tossuda de donar veu als nostres conciutadans, perquè aquest és la manera justa de resoldre els conflictes.


Quan ara demanem l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats, no busquem només refer unes dificultats personals, sinó el restabliment de la justícia en una part d’Europa on s’ha suspès.


L’aportació específica de la Lliga al moviment emprés pel nostre Poble



Queda clar doncs que el poble català ha emprés un camí de millora espiritual i temporal. Quina pot ser l’aportació de la Lliga a aquest moviment? Creiem que pot ser múltiple.


1r Encoratjar a l’acció col·lectiva al costats de les altres entitats del País



En primer lloc, com ja hem fet reiteradament en els darrers mesos, animem a tots els seus socis, amics i simpatitzants a participar i donar suport a totes les accions que condueixin a l’alliberament del nostre poble i, ara també, dels seus presos i represaliats polítics.  Amb el convenciment que la causa és justa i que el mitjans escollits, de pau i democràcia, són el més encertats.


2n Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església



La Lliga també ha de difondre, recordar, proclamar, àdhuc vindicar, que aquesta voluntat del nostre poble i l’acció que ha endegat  s’inscriuen plenament en la Doctrina Social de l’Església.


Aquesta doctrina, avalada per la màxima autoritat dels papes i del concili, afirma que és el poble el subjecte de l’autoritat política, defensa la democràcia com a sistema i reconeix els drets dels pobles i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació.


3r  Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial



Finalment, la Lliga ha de promoure la voluntat col·lectiva de reconeixement de la identitat catalana en el terreny específicament eclesiàstic.


La tradició de l’Església a Catalunya és d’un forta vinculació amb Roma. Els exemples d’aquesta tendència es remunten als nostres moments fundacionals com a nació i n’és un cas paradigmàtic la reivindicació, sempre exitosa, de la primacia de la seu tarragonina.


La Lliga defensa que ha arribat el moment de fer avançar aquesta tradició i aprofundir-hi i, per tant, defensar el reconeixement de la nostra Conferència Episcopal Tarraconense i la seva vinculació directa i sense intermediaris amb la Santa Seu.



http://cristians.cat/criteri-sobre-el-moment-que-estem-vivint-com-a-pais-declaracio-aprovada-per-lassemblea-general-de-la-lliga-espiritual-mare-de-deu-de-montserrat/




















Hi faltes tu....SOLIDARITAT AMB ELS EMPRESONATS SUMEU-VOS A LA CAMPANYA

















“Afortunadament, la meva monotonia s’ha vist trencada des de bon començament per la correspondència rebuda. La meva finestra amb l’exterior han estat les cartes.” La reflexió la feia l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, en un escrit tramès a aquest diari a principi de setmana, en què reflexionava sobre la seva situació personal i la dels presos polítics catalans. Tots els consellers que la setmana passada van sortir de la presó coincidien igualment a donar valor a la correspondència rebuda.
I és per això, per fer-los arribar un missatge de solidaritat, per fer-los saber que no estan sols, que el col·lectiu Cristians per la Independència, integrat a l’ANC, i El Punt Avui posen en marxa aquesta setmana una campanya per fer arribar als quatre empresonats que encara hi ha una postal amb el lema Hi faltes tuperquè tothom qui vulgui els pugui fer arribar un missatge de suport.

Les quatre postals, dirigides a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, s’encartaran amb El Punt Avui d’aquest diumenge. Aniran agrupades en una sola làmina, ja hi haurà impresa l’adreça de cadascú i, un cop retallades i amb el segell corresponent, es podran enviar als quatre empresonats amb el missatge que cadascú els vulgui fer arribar.
Les postals que s’enviïn a partir de diumenge, si la condició dels investigats no ha canviat i continuen empresonats, els arribaran just a les portes de Nadal, unes dates en què les trobades familiars són habituals i en què aquests els trobaran a faltar encara més, si és que això és possible. És també per això que el missatge de cada postal –totes quatre són iguals– és Hi faltes tu, en referència a la seva absència. El Punt Avui encartarà, doncs, aquest diumenge, més de 136.000 postals. A banda d’aquesta iniciativa, Cristians per la Independència organitza també dissabte un acte a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona (de les 11 a les 17 hores) en què durant aquestes sis hores s’interpretaran poemes i cançons, i es distribuiran també postals. A l’acte intervindran, entre d’altres, Arcadi Oliveras, Núria Feliu i el pare Manel.

LA XIFRA


136.000
postals
són les que distribuirà aquest diumenge El Punt Avui per enviar als quatre empresonats.


El suport de la comunitat científica a la independència, a l’Espai Vilaweb

ERC i Junts per Catalunya, al capdavant en intenció de vot, segons una enquesta de l’ICP

‘La cosa més trista del 155 és que els comuns culpin la víctima’

França és jacobina i té el model que Espanya voldria copiar....

...sortint de Catalunya, he observat cartells i locals de Caixes d’Estalvi i Rurals pròpies del lloc per arreu.

Els independentistes guanyaran sinó es creuen les enquestes









Som davant unes eleccions “il·legals” i cal que ho recordem. Els grans mitjans de comunicació tenen clar que volen acabar amb els independentistes i han descobert que les enquestes manipulades són una eina clara de desestabilització. Són enquestes cuinades per intentar canviar el vot definitiu dels ciutadans.

Els independentistes malgrat el 155 segueixen sent majoria i el proper 21 de desembre els resultats ho demostraran, fins i tot la victòria independentista pot acostar-se i superar el 50% dels vots, la competitivitat entre les tres llistes independentistes ho farà possible si aquestes llistes no perden el temps en discussions banals entre ells.

Els independentistes tenen com a mínim un projecte de país, quedar-se a Espanya serà una veritable ruïna, els partits del 155 no tenen projecte, només carregar-se tot allò que faci olor de catalanisme.

El 21 de desembre malgrat ser unes eleccions il·legals, són les més importants dels darrers anys i els independentistes no poden permetre perdre-les, només amb una clara victòria podrem exigir als líders independentistes que tirin endavant la implementació de la República Catalana proclamada.

No guanyar el 21-D és deixar el país en mans del PP, Cs, PSC i els Comuns que ja han mostrat el motiu pel que volen governar Catalunya: arrasar-la. Només votant a ERC, JuntsxCAT i la CUP aconseguirem el desig majoritari de viure lliurament en un nou país anomenat Catalunya en format de República Catalana.
  

http://www.directe.cat/editorial/692866/els-independentistes-guanyaran-sino-es-creuen-les-enquestes

Netflix distribuirà un documental sobre el procés i les eleccions catalanes

Avui 10 de desembre :Dia dels Drets Humans






L'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 10 de desembre com el Dia dels Drets Humans. Aquest dia, en 1948, es va signar la Declaració Universal dels Drets Humans.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_dels_Drets_Humans


http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/detalls/Article/27_dia_mundial_10_desembre


Sànchez i Cuixart, guardonats amb els Premis Ateneu ... - VilaWeb

https://www.vilaweb.cat/.../sanchez-i-cuixart-guardonats-amb-els-premis-ateneu-barce...
22 de nov. 2017 - El president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que es troben actualment a la presó, han estat guardonats a la primera edició dels Premis Ateneu Barcelonès per la defensa dels drets humans i la dignitat. La Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès entregarà el pròxim 30 de ...

Cervell de mare, cervell de pare

Cada any ‘regalem’ a l’estat espanyol el doble del nostre pressupost de salut

A Brussel·les, un poble simplement admirable

«La dignitat, la contundència, la fermesa i l’elegància amb què es defensen la llibertat, la independència, els presos polítics i els exiliats genera una força descomunal, una alegria de lluitar que ha d’alimentar la República proclamada»










https://www.vilaweb.cat/noticies/a-brusselles-un-poble-simplement-admirable-editorial-vicent-partal/

Quant de temps pot estar un nen davant una pantalla?

La manifestació de Brussel·les, sencera en vídeo ...

La constitució del 78 no genera consens a Catalunya i ha fracassat en el seu intent d’establir un veritable estat social i democràtic de dret....

ERC no tanca la porta a la via unilateral si l’estat no negocia

Majoria independentista pel 21-D


Un sondeig d''El Nacional' constata una majoria independentista pel 21-D

ERC manté el primer lloc el 21-D i JXCat li disputa la segona plaça a Cs


Salvar Europa

L’octubre ens va ensenyar moltes coses. La principal, que aquesta Europa ho aguanta tot i que és quasi impossible que les institucions de la Unió i els líders que avui la representen es converteixin en aliats del procés, per molt que es colpegi els independentistes, per molts líders legítims que es tanquin a la presó i per moltes demostracions pacífiques com la que ahir va omplir Brussel·les. Molts catalans van viure els dies previs al referèndum convençuts que una reacció excessiva de l’Estat implicaria una ràpida victòria de l’independentisme. I la realitat va arribar plena d’indiferència i apartada dels valors que van ser la base d’aquell europeisme savi que algun dia haurà de tornar per salvar Europa.

‘Mai no serem còmplices d’un partit que reprimeix el nostre poble’...

"No ens equivoquem d'adversari": l'actualitat en 9 tuits La competència entre ERC i JxCat per guanyar les eleccions del 21-D....