El procés català conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada...Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós...Aquesta és la independència més ben preparada de la història... Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat ...

La tardor decisiva

En Vicent Partal, és un dels periodistes que més experiència té en l’anàlisi de processos que han culminat en nous estats de l’Europa contemporània. 

El procés català conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada

Ha tingut alts i baixos com la no aprovació dels pressupostos 2016 o l’11S2016. Cita la importància del darrer 11-S en que la gran participació del poble català a les 5 manifestacions ha generat l’eufòria necessària per reactivar-lo. Un procés actiu i continuat des de l’any 2012.

Malgrat episodis d’enfonsament, el procés és sòlid, està consolidat. Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós, enfront al desgavell de l’Estat, en que un PSOE destruït i Podemos a la baixa hi ha un PP.

Recorda les paraules del president Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat” que generen confiança i ningú l’havia expressat en públic fins ara. Malgrat hi hagi molta feina a fer (lleis, protocols, informació, contactes,…). Demana confiança en el govern i que no s’ha d’explicar tot a Espanya per evitar la reacció de l’Estat. Cita el Llibre Blanc de la Transició Nacional com a referent.

Considera que la responsabilitat és de tots: polítics, entitats, ciutadans,…; demana calma i confiança per assegurar els passos finals. Afirma que la Unió Europea no farà cap pas abans que Catalunya s’independitzi i que avui dia Espanya no hi pinta res dins la UE. Per experiència la durada normal és un període entre 3 i 5 anys; després ja es passa l’arròs. Catalunya està al límit del període.

El Tribunal Constitucional sembla no estar disposat a obeir qualsevol ordre de Rajoy. Posa l’exemple dels imputats pel 9-N en que ja no es demana presó sinó inhabilitació. El conflicte es pot accentuar quan s’actuï judicialment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Serà la prova de foc.


Què farà l’Estat espanyol? Només pot recórrer a la via judicial o acceptar el referèndum i guanyar-lo. L’acció militar no és possible, tan per la baixa xifra d’efectius militars (uns 20.000 mobilitzats) com perquè Europa no ho permetria.

L’endemà de la independència qui ha de manar i governar el país ha de ser la Generalitat. Es mostra molt respectuós amb els contraris a l’independentisme per la seva actitud exemplar pròpia d’una societat molt madura. Afirma que no es perjudicarà la població de manera que nòmines, pensions se seguiran pagant. Països asiàtics amb molts diners estan disposats a ajudar i concedir préstecs a la República Catalana.

Aquesta és la independència més ben preparada de la història. Cap nou estat ho ha fet tan bé com es fa a Catalunya.

Quan al referèndum en Partal té molt clar que es guanyarà. Compara xifres: 44% al Quebec i 42% a Escòcia enfront del 48% de Catalunya, el percentatge més alt en un parlament europeu. Recorda que amb un 33% de vots favorables, Espanya va entrar a l’OTAN. Espanya, malgrat estar ubicada a l’occident europeu actua com un estat de l’orient d’Europa: no vol dialogar i reprimeix l’independentisme.

Comenta que el periodisme sigui honrat, que estigui ben fet, que sigui professional. Això és el que importa. Posa l’exemple del diari eslovè DELO que tot i ser contrari a la independència, al saber que Alemanya i el Vaticà havien reconegut el nou Estat va oferir portada i titulars com si sempre hagués estat pro-independència. Aquí pot passar el mateix amb determinada premsa.

Reflexiona sobre la pregunta de si volem fer un procés “massa perfecte, molt ben acabat”. Les turbulències del dia a dia es viuen amb molt d’emoció però s’esborren en una visió amb més perspectiva. Lamenta que després del 9-N hi va haver una pèrdua de temps de gairebé 1 any. Considera que entre tots cal construir el nou país i no només els independentistes.

Finalment en Pere Cardús compara el procés amb un grup musical per afirmar que no és una orquestra simfònica, sinó més aviat un grup de jazz amb un líder que es pot equivocar; però si s’equivoca cal que la resta del grup el segueixi i llavors la música sona bé.

 Cal aprofitar l’oportunitat dels errors.

Bellaterra per la Independència, 16 d’octubre de 2016


https://www.youtube.com/watch?v=LzAQwPSmiqk