La sostenibilitat de les pensions en un futur estat català serà una de les qüestions que més es debatran per argumentar la conveniència o no de votar a favor de la independència en el referèndum. Cal que els ciutadans catalans sàpiguen que tenen més assegurades les pensions en un estat català que en un d’espanyol....

El sistema públic de pensions és un dels pilars essencials de l’estat del benestar i una gran conquesta social. També és un instrument amb un gran poder redistributiu, segons alguns estudis referits al nostre país. Ara bé, actualment aquest sistema es veu amenaçat per la millora de l’esperança de vida de les persones. En un sistema de repartiment com el nostre, on les pensions es paguen amb les cotitzacions socials provinents de la força laboral actual, el fet que cada vegada hi hagi més pensionistes incrementa la despesa en pensions, i això, sense un increment proporcional en els ingressos, fa trontollar la sostenibilitat de tot el sistema. A més a més, la recent crisi econòmica ho ha agreujat, ja que el descens de l’ocupació i els salaris baixos han disminuït els ingressos per cotitzacions socials.
Igual que altres països, l’estat espanyol ha fet reformes en el sistema públic de pensions en els últims anys per augmentar-ne la sostenibilitat. No obstant això, el Fons de Reserva de la Seguretat Social s’esgota i els experts preveuen que l’actual sistema pot garantir les pensions entre 20 o 30 anys, tot i que sent cada vegada més baixes. Aquesta és, per tant, una qüestió que preocupa les generacions presents perquè no veuen garantides les seves pensions en el futur.
La incertesa anterior es pot fer més gran quan qui hagi de pagar-les sigui un possible estat català. Els detractors d’una Catalunya independent ja fa temps que alarmen la població dient que un estat català no podrà pagar-les ni als pensionistes actuals. Suposo que aquest argument serà un dels més utilitzats pels partidaris del no en el referèndum sobre la independència de Catalunya.
He dedicat algun altre article a aquest tema en aquest mateix diari, encara que enfocant-ho des de perspectives diferents. Però per la seva rellevància en torno a parlar. Crec que s’hauria d’actuar des del Govern i la societat civil en dos àmbits. El primer fa referència al fet que s’ha d’explicar que les pensions estan més garantides en un estat català que a l’estat espanyol. El segon comporta dissenyar les reformes que s’haurien d’introduir en el sistema català de pensions per donar-li sostenibilitat a mitjà i llarg termini, ja que els ajustos fets pel govern espanyol estan pensats per a la demografia, el mercat de treball i l’economia del conjunt de l’Estat i no pas per a Catalunya, i hi ha diferències entre els dos territoris.
Per què la situació de les pensions està més garantida a Catalunya que a la resta de l’Estat? La resposta es troba en el fet que la diferència entre els ingressos (cotitzacions socials) i les despeses (pensions) és en termes relatius més favorable a Catalunya tant en èpoques de dèficit -menys desfavorable a Catalunya- com quan hi ha superàvit -superior a Catalunya.
Respecte a la resta de l’Estat i sempre en termes relatius, el volum d’ingressos és superior a Catalunya perquè hi ha més ocupació i una cotització mitjana més gran. Així mateix, l’informe sobre la seguretat social catalana del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN ) fa una simulació de l’evolució futura de la despesa en pensions de jubilació, en termes de PIB, per a Catalunya i tot l’estat espanyol fins a l’any 2041. Catalunya passaria d’una despesa actual de l’ordre del 7% del PIB a una del 10,5% el 2041. En canvi, a l’estat espanyol la despesa aniria del 6,9% del PIB actual al 13,2%.
Per tant, l’escenari és menys desfavorable a Catalunya que al conjunt de l’Estat. Les causes són que hi ha menys dependència demogràfica (mesurada per la ràtio entre la població de més de 65 anys i la població en edat de treballar) i que la situació del mercat de treball és millor (hi ha més ocupació). També a Catalunya la taxa de cobertura (ràtio entre el nombre de pensionistes i els majors de 65 anys) és més elevada, perquè hi ha més activitat laboral.
Tenint en compte aquestes diferències entre Catalunya i la resta de l’Estat, que afecten la sostenibilitat del sistema de pensions, seria bo que una comissió d’experts comencés a estudiar quines mesures ha de prendre un futur estat català per garantir i allargar la sostenibilitat de les pensions dels catalans. Per exemple, s’ha de saber si la seva revalorització podrà ser millor que l’espanyola (només un 0,25% en situacions de dèficit com l’actual). Si la inflació creix, com sembla que és la tendència d’avui, i l’objectiu del Banc Central Europeu és que arribi al 2%, les pensions perdran molt poder adquisitiu a l’estat espanyol. ¿Una Catalunya independent ha de seguir el mateix camí? Quina ha de ser l’edat de jubilació en aquest nou estat català? Quines alternatives hi ha per finançar les pensions? ¿És convenient finançar-ne algunes, com les de viudetat, amb impostos? ¿S’ha de fomentar la constitució de plans de pensions privats?
Aquests interrogants preocupen la ciutadania i seria convenient que pogués trobar-hi resposta per disminuir la incertesa sobre el futur.

 La sostenibilitat de les pensions en un futur estat català serà una de les qüestions que més es debatran per argumentar la conveniència o no de votar a favor de la independència en el referèndum. Cal que els ciutadans catalans sàpiguen que tenen més assegurades les pensions en un estat català que en un d’espanyol.