Li convé a Catalunya estar a España després del Decret de Nova Planta....? Espanya és una construcció immensa de Catalunya ...

 Espanya és una construcció immensa de Catalunya


Des de quan diem Espanya?
L'any 716 els musulmans prenen tota la península Ibèrica. I els gots cristians refugiats al Pirineu comencen a dir, en occità, Spanya.
A què es refereixen?
Al territori de la península Ibèrica que senyorejà la monarquia visigoda, herència de la Hispània romana. I a l'actual Catalunya l'anomenen marca hispànica.
I arriba Guifré el Pelós.
Al segle següent, i s'erigeix ​​com a príncep o marquès (d'aquesta marca, fins a l'Ebre), independitzant de Carlemany.
I a la resta de la Península, què?
Al-Andalus: regnes musulmans. I Catalunya comença a construir Espanya.
¿Espanya és obra de Catalunya?
En immensa mesura: el model català, mitjançant la Casa d'Aragó, conforma Espanya.
En què consisteix el model català?
En la unitat en la diversitat. Regnes diversos s'uneixen per ser més forts. Ramon Berenguer I, comte de Barcelona (segle XI), serà ja anomenat apoderador d'Espanya. I el seu nét, Ramon Berenguer III (segle XII), es casa amb Maria, una filla de Díaz de Vivar, el Cid Campeador.
¿I és això rellevant?
El Cid indica als catalans el camí de la conquesta del fèrtil regne de València ... I catalans i aragonesos s'uniran a Barcelona el 1137, mitjançant capitulacions matrimonials entre Peronella, hereva de la Casa d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. I aquí neix tot!
Mers pactes entre famílies ...
És cert que Jaume I (segle XIII) conquistarà Mallorca i València per a la corona catalanoaragonesa ... i repartirà els seus regnes entre els seus fills, però és un error que després rectifiquen els seus successors durant els segles XIV i XV.
Com ho rectifiquen?
Pere IV (segle XIV) manté units els regnes mitjançant el pactista Ordenament de Casa i Cort: és la primera Constitució a Europa! I els seus almogàvers conquereixen el mar Tirrè, Sicília ..., i Atenes ..., i Jerusalem ... Reediten l'imperi romà!
¿I quin és el pas següent?
¡Castella! El dóna Ferran d'Aragó: es casa amb Isabel (segle XV), i imposa el seu model.
¿El model català és el que adoptaran els Reis Catòlics?
És clar! 'La pactisme, es diu! Que respon a tres principis ...
A saber.
Un, el rei jura respectar les llibertats del regne (lleis, usos i costums). Dos, la sobirania és del rei i el consell, però cada territori s'administra a si mateix.
¿I tres?
El lul·lisme, doctrina del mallorquí Ramon Llull: lliure albir i raciocini per al coneixement especulatiu. I el lul·lisme engendrarà a Cervantes!
¿Perdó?
Cervantes presa de Llull seus enxiemplos per impartir lliçons morals: la literatura espanyola, doncs, no es concep sense el català. Espanya ha tingut a Catalunya el seu motor literari i editorial, sempre.
Espanya, ¿té partida de baptisme?
El 22 de gener de 1516. Ahir va fer 501 anys!
Què va passar aquell dia?
Ferran el Catòlic, rei de la Casa d'Aragó i regent del tron ​​de Castella, va atorgar testament assegurant una corona unida: el hereta tot el seu nét Carles. Neix Espanya!
Li atribueix tot el mèrit a Fernando? Què passa amb Isabel?
La reina Isabel va morir en 1504, i va dictar això en el seu testament, entre llàgrimes: "El que més dec a Déu és el marit que em va donar, el millor rei d'Espanya". I tenia raó! Quina magnífica obra la de Ferran d'Aragó!
Quin va ser el seu millor talent?
Vegi-ho llegint una carta seva al rei de Portugal: "Quan un conflicte s'acaba, que el teu repressió quedi com misericòrdia". A cada enemic que va vèncer, prebendes li va atorgar.
Molt magnànim .., i molt astut.
'Espanya existeix gràcies a Fernando! I al seu antecessor Pere IV (segle XIV) li devem el Consell Reial, que va crear a Lleida i que és precedent del Consell de Ministres.
Evoqui aquell dia de fa 501 anys ...
Camí de Sevilla, Fernando se sent morir, s'atura a Madrigalejo i dicta testament: deixa el ceptre d'Espanya, Itàlia i Amèrica al jove Carlos, a qui mai ha vist ...
¿I això?
Va néixer i viu a Borgonya. I en arribar a Espanya, li fascina la seva pluralitat unida, i la respecta. I aprèn a parlar en castellà ...
Què distingeix Catalunya a Espanya?
El seu gran sentit religiós (penso en els exercicis espirituals ignasians a Manresa, a la llum de Montserrat) i econòmic (el treball personal: l'artesania i el comerç).
I parlant en català.
Català i castellà es van parlar amb tota llibertat des de sempre a Catalunya.
Doncs si Catalunya va fer a Espanya, ara vol desfer-la. Com ho veu?
Sense deixar de reclamar la seva identitat, Catalunya sempre ha sabut que Espanya li convé. Anar-se'n ens perjudicaria a tots, però sobretot als catalans.

Luis Suárez, historiador
Tinc 92 anys. Vaig néixer a Gijón i visc a Benidorm. Sóc acadèmic de la història. Estic casat, tinc tres fills i cinc néts. Vaig votar com a rei a Joan Carles I: restablecimos els usos de la corona de la Casa d'Aragó. Sóc catòlic. Espanya va complir ahir 501 anys com a monarquia   unida  

Publicat a la contra de la vanguardia


Què són  els Decrets de Nova Planta?



Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. 

Amb totes aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví
Fins aleshores la Monarquia d'Espanya s'havia governat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, que amb els decrets de Nova Planta quedà extingit i s'imposà un nou règim de secretaries d'Estat —executiu i jeràrquic— que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania.

Aquestes lleis absolutistes provocaren —entre d'altres causes—, que el 1705 els estats de la Corona d'Aragó s'aixequessin en armes contra Felip V proclamant com a nou monarca espanyol a Carles d'Àustria, fet que provocà que la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715) —fins aleshores només una guerra internacional—, es convertís en una guerra civil entre territoris espanyols. Però al llarg de la guerra les tropes fidels a Felip V reconqueriren els estats de la Corona d'Aragó —el regne de València i el regne d'Aragó caigueren el 1707, Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715—, i aleshores Felip V invocant el «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de «reduir tots els seus regnes a les lleis de Castella», abolí els Furs i les Constitucions dels estats de la Corona d'Aragó, quedant derogades també les institucions constitucionals que fins aleshores havien compartit amb els monarques espanyols la sobirania.

D'aquesta manera la Monarquia d'Espanya, que s'havia forjat com una monarquia composta per l'agregació de diferents i diversos estats moderns[2] per la via matrimonial, quedà reduïda a un únic, uniforme i centralitzat corpus jurisdiccional, legislatiu i polític basat en les lleis de Castella i supeditat —absolutament— al monarca borbònic de qui emanava, en darrera instància, tota font de sobirania; només en quedaren al marge els territoris de Navarra, País Basc i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó obtingueren el privilegi de preservar el seu estatus jurídic i polític anterior a la guerra –els drets històrics–.[3]

Aquest conjunt de lleis pren el nom genèric de Decrets de Nova Planta a partir d'uns reials decrets específics que establien una «Nova Planta» –nova estructura– a les institucions constitucionals anteriors a la guerra a fi que fossin reduïdes com a instruments per a implantar l'absolutisme. La Monarquia Absoluta Borbònica resultant fou organitzada territorialment en 21 províncies, dividides al seu torn en corregiments. Als estats de la Corona d'Aragó la Nova Planta de les reials audiències posà aquestes institucions judicials sota l'autoritat dels Capitans Generals de l'Exèrcit, de manera que aquestes esdevingueren les institucions d'administració territorial borbòniques a través de les quals s'executava la «reial voluntat» del monarca resident a Madrid. Parell a la seva funció executiva, les Reials Audiències continuaren desenvolupant la seva tasca pròpiament judicial aplicant el dret civil propi, excepció feta de València, on s'instaurà el dret civil castellà.

La primera reivindicació dels extints estats de la Corona d'Aragó denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representació (1760). Els Decrets de Nova Planta que implantaren l'absolutisme a la monarquia espanyola quedaren derogats quan col·lapsà l'Antic règim absolutista i es posà fi definitivament a la Monarquia Absoluta Borbònica (1833) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el Regne constitucional d'Espanya; la derogació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la Constitució Espanyola de 1837. Si des de l'edat mitjana i la modernitat històrica la sobirania havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les Corts, i després del 1714 amb els Decrets de Nova Planta el monarca s'havia apoderat absolutament de la sobirania al llarg de tot un segle, amb la Constitució Espanyola de 1837 la sobirania retornava final i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d'aleshores el principi de la sobirania nacional.

Això no obstant, però, l'establiment d'un estat liberal no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que consagraren el Regne constitucional d'Espanya com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la Nació Espanyola. Al llarg del segle XX s'assajaren diversos mètodes de des-centralització administrativa com ara la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, però no fou fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de descentralització politicoadministrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la sobirania emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del 1812, ratificada el 1837, i actualment vigent des del 1978 –excepció feta dels territoris amb drets històrics–. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la sobirania retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els estats de la Corona d'Aragó mai no han recuperat la seva pròpia sobirania que els fou llevada entre el 1707 i el 1714 per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva potestas suprema que emanava d'aquesta sobirania.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta


Anar-se'n ens perjudicaria a tots, però sobretot als catalans???