Mesures urgents per a TV3...més de la meitat del pressupost es dedica a l’estructura i no al que s’ofereix per pantalla

Cada dia és més evident que la crisi de TV3 demana mesures urgents i immediates si no es vol (per activa o per passiva) que la nostra televisió entri en una dinàmica de crisi irreversible. Qualsevol professional del sector sap que l’audiència perduda és molt difícil de recuperar, i ja n’hem perdut massa en els darrers temps. És veritat que la multiplicació de canals i la fragmentació que això comporta, així com les noves i diferents maneres de veure els continguts avui en dia, han afectat els canals històrics, però no crec que això expliqui la situació de TV3, i sí que crec, en canvi, que s’ha utilitzat com a excusa per no intervenir-hi activament.

El primer nivell de mesures urgents fa referència al mateix consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A banda de tenir molts dels seus membres amb els mandats caducats, ha quedat acreditat que aquesta forma de concentració de poder en un òrgan clarament polític, en detriment d’una direcció professional, no pot funcionar i no ha funcionat. No és tasca dels polítics dirigir o gestionar els mitjans de comunicació públics. Podríem fer un llistat dels errors comesos en aquest sentit, però avui no és el moment. En tot cas, és urgent i imperatiu que es canviïn el model i també les persones sense esperar a discutir noves lleis. No vull pensar que no es prenen mesures per raons partidistes, tot i que la manera com s’han fet els darrers canvis (pel sistema cremallera) no ajuda a tenir pensaments positius.

El segon nivell de mesures necessàries és actuar sobre l’estructura gegantina que té ara TV3, absolutament injustificada a dia d’avui, quan s’ha demostrat a bastament que una televisió es pot fer funcionar amb una estructura reduïda. S’han de buscar -i segur que existeixen- solucions equilibrades i acordades amb la gent que ha aixecat TV3 per canviar aquesta situació, que fa que més de la meitat del pressupost es dediqui a l’estructura i no al que s’ofereix per pantalla. Només unes xifres per fer palès aquest desequilibri tan perjudicial:l’any 2011 la despesa de personal de TV3 era de 164,2 milions d’euros, i el 2015 de 160,2. L’any 2011 la despesa en continguts era de 134,8 milions, i el 2015 només de 68,2. Això és el que explica la pèrdua d’audiència de TV3 i la del seu pes en la societat catalana.

No caiguem tampoc en la trampa de la discussió sobre els diners que es dediquen a TV3 (menys de 33 euros per habitant i any). Aquest no és el problema real. Una televisió pública com TV3 necessita un finançament que garanteixi la qualitat que els ciutadans es mereixen. S’ha de solucionar el problema estructural de fons i els continguts han de tenir el finançament necessari, perquè són el model que fa possible la televisió pública de qualitat per la qual hem lluitat durant anys i de la qual hem presumit moltes vegades pel que significava per a la ciutadania i per al país.

El tercer nivell consisteix a treballar coordinadament amb les altres televisions autonòmiques per poder accedir a bons continguts en cinema, sèries i programes infantils, i renovar-los. Els canvis a Telemadrid i a IB3 i el renaixement de la televisió del País Valencià ho han de fer possible a curt termini, i és una eina important si es vol competir amb altres cadenes amb pressupostos molt més importants.

Finalment, s’ha de reforçar l’audiència de TV3 i no dispersar-la amb canals secundaris, i recuperar el lideratge perdut del Super3, una eina molt important per al nostre futur i el de la nostra llengua. De què serveix tenir un canal d’esports on les màximes audiències les donen documentals sobre cuina i formatges? En canvi, la combinació del 33 (que ha de recuperar el seu paper de líder cultural) i els esports que teníem abans és més equilibrada i molt més econòmica. Si s’apliqués aquest model, quedaria una freqüència lliure i no caldria llogar-ne cap per poder difondre TV3 amb HD. Això generaria un estalvi immediat que es podria dedicar a continguts culturals i infantils.

TV3 tampoc ha de ser la garantia de subsistència per al sector audiovisual català. Si TV3 va bé, el sector audiovisual també hi anirà, però això no pot ser una obligació ni un mandat per a la CCMA. El primer objectiu de TV3, i el més important, ha de ser tenir els millor continguts, i els ha de difondre per totes les finestres possibles. I això ho ha d’aconseguir amb producció interna, externa, aliena, amb coproduccions amb productores o amb altres cadenes de televisió... Hem de ser capaços de crear una indústria audiovisual catalana que no depengui, gairebé exclusivament, de TV3, amb capacitat i talent per posicionar-se tant al mercat espanyol com a l’internacional, com a sector estratègic que ha de ser.

Pot semblar que són massa coses a fer. Però crec honestament que totes són possibles d’abordar demà mateix i que són absolutament necessàries. El temps no soluciona els problemes; això és cert en qualsevol terreny, però més en aquest.

Ja em perdonaran els companys de Catalunya Ràdio, però de la nostra ràdio ja en parlarem un altre dia.

http://m.ara.cat/opinio/Mesures-urgents-TV3_0_1727827218.html