Catalunya no son els Millets, els Montulls i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem. El nostre país és el Doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, el doctor Valenti Fuster, de la cuina del Ferran Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig…

CARTA DE MIQUEL CALÇADA
Catalunya no son els Millets, els Montulls i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem.
El nostre país és el Doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, el doctor Valenti Fuster, de la cuina del Ferran Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig… Al meu país juga un Barça catalanista, amb catalans i obert a tothom. 
A Catalunya tenim Sergi Lopez, tenim en Tapies, en Llach...en Carreres, els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l’Empordà, els Delta de l’Ebra, el Segrià, el Ripollès, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages…
A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim una muntanya Sagrada amb una Verge negre. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres. I tenim mongetes amb que tapem les botifarres, I ens agrada l’olor de brasa I fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar.
El meu país es fa castanyada fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com també els permetem un dia l’any fer cagar un bastó anomenat tió – aviam si s’han portat bé.
I també tenim un Palau de la Música i tant que el tenim! El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d’anar a votar. Sí, si, sí, sí. S’ha d’anar a votar. No amics, no. Això no es Itàlia, això es Catalunya, la dels emprenedors que la volien tirar endavant, la dels pescadors, la dels científics, la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin.
Catalunya se sent, Catalunya no es pateix, es massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l’hem de creure!! 

Alcem el cap d’una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se’n oblidi!! Ens n’hem de sortir. Som- hi d’una vegada!!


Miquel Calçada i Olevella
“Miquimoto”