Les sospitoses actuacions de la fiscalia en dates clau del procés

Sense rebaixar la petició que s’aclareixi tot el que fa referència al presumpte finançament irregular dels partits, resulta realment escandalosa la tendència a fer coincidir les operacions policials amb dates destacades del procés o a filtrar notícies falses a la premsa. Abans del cas de dijous, el cas paradigmàtic era el del 28 d’agost del 2015, quan la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de Convergència just el mateix dia que Junts pel Sí feia el seu principal acte de precampanya de cara al 27-S amb l’assistència de 40.000 persones. Recordem que les anteriors eleccions catalanes, les del 2012, van estar marcades per la publicació d’un informe apòcrif de la UDEF a El Mundo que acusava Pujol i Mas de tenir comptes a Suïssa. Després de sentir les converses enregistrades entre el director de l’Oficina Antifrau i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (“Això la fiscalia t’ho afina”), i la revelació de l’existència d’un grup policial destinat específicament a desacreditar els líders sobiranistes (operació Catalunya), no hi ha marge per creure en les casualitats. L’Estat ha demostrat que fa servir les institucions teòricament de tothom contra ciutadans que considera desafectes. És des d’aquest punt de vista que l’expresident Artur Mas va parlar ahir de “muntatge” i “d’abús de poder”.
El fet que la iniciativa de les detencions i escorcolls de l’operació Pika partís de la fiscalia i de la Guàrdia Civil, i no del jutge, estén una ombra de dubte raonable. Ahir tots els detinguts van anar quedant en llibertat i se suposa que seran cridats a declarar davant del jutge. Però ningú els haurà estalviat passar una nit al calabós i la pena de telenotícies.
El problema és que amb aquestes maniobres el ciutadà pot perdre tota la fe en el sistema judicial espanyol, que, d’altra banda, ha demostrat la seva independència en la lluita contra la corrupció en casos com Gürtel o Nóos. Al final qui surt perdent és el sistema judicial i la credibilitat de les seves sentències. Però això al PP sembla no importar-li perquè considera que pot fer servir policies i fiscals en benefici propi, saltant-se tots els límits legals i ètics. I no s’adona que és per aquest motiu que tanta gent a Catalunya està compromesa amb la construcció d’un país nou que deixi enrere aquestes pràctiques predemocràtiques.