Quan els arguments escassegen, es recorre a la misèria...El greu error

Quan els arguments escassegen, es recorre a la misèria. En Guifré els explicava ahir la desesperació del ministeri fiscal, acusador, rossegant fins el darrer fonema de les declaracions dels voluntaris per veure si trobava alguna incongruència, però... «Fuenteovejuna, todos a una». I quan no ha pogut rascar més, com els deia, han vingut els grans arguments: «tengan en cuenta las miradas y las risas del público», o bé «este juicio también es democracia».
 
Avui ha acabat el judici a Mas, Ortega i Rigau per la convocatòria del 9N, amb les darreres intervencions del ministeri fiscal, que ha lluït el nivell que han pogut comprovar i que, a més, ha rebut l’advertiment de la Fiscal General de l’Estat, que li exigia mantenir la imparcialitat política. Això és «esfereïdor» i «per arrencar a córrer», ha respost Mas. Aquest advertiment és greu com ha visualitzat el president català i la resta de la defensa, que avui també ha fet el darrer parlament: primer els advocats i després els propis acusats, que no han deixat de remarcar que aquest és un judici polític «perquè a l’Estat li va molestar que hi participessin 2,3 milions de persones», com també que el president es marqués el triomf a l’hora d’anunciar els resultats.
 
Mas ha estat molt contundent, i ha avisat l’Estat espanyol amb claredat meridiana: «aquest judici és un greu error. Quin greu error!». Amb això, l’expresident envia un missatge precís: compte, perquè si seguiu tensant la corda amb Catalunya, aquesta acabarà marxant. Mas ha comparegut després en roda de premsa amb el president Puigdemont, i ha respost a les acusacions sobre el doble discurs, amb eficiència: «no podíem menystenir la feina de desenes de milers de voluntaris sortint a fer el ‘postureo’ i dir que vàrem desobeir com a govern, perquè el procés participatiu el va dur la gent». Aquesta ha estat la grandesa del pretès doble discurs d’aquesta defensa.
 
Les intervencions de Joana Ortega i Irene Rigau també han estat brillants. L’exvicepresidenta ha fet un discurs molt sentit que s’ha fet respectar i en el qual ha expressat l’orgull pel país que tenim i volem, amb tants valors democràtics integrats per mostrar al món. Ortega ha semblat veritablement una dirigent independentista quan ha explicat el recorregut polític que ha tingut la democràcia catalana –quan Espanya li ha deixat- des de Prat de la Riba a Puigdemont. «Quan un poble té uns anhels de llibertat tan grans, ningú no el pot aturar». Irene Rigau ha reblat el clau amb uns versos de Machado que han impactat la societat catalana: «Para dialogar, preguntad primero. Después, escuchad». Per l’exconsellera d’educació, «hem fet aquest país caminant i continuarem caminant». Ara ja només falta esperar una sentència que ha semblat decidida des del primer moment.
 
I mentre això passa, el govern del País Valencià treu escuma per la boca en adonar-se que l’Estat espanyol vol dur l'AVE a Barajas amb fons destinats al corredor mediterrani que mai arriba. Idò, què es pensaven? Il·lusos! Aquesta és la realitat de l’Estat del qual nosaltres volem marxar.

http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/16987/el-greu-error