"Que demanar un referèndum sigui contrari a la llibertat i a la democràcia és una contradicció en ella mateixa"

Ahir, a la sessió de control al govern espanyol, Rajoy va dir que “a Espanya no es persegueix ningú per les seves idees” i que “a Espanya hi ha llibertat de pensament”.  

Naturalment, ho diuen perquè necessiten que aquests missatges siguin repetits i vagin penetrant en la ciutadania, perquè ens quedi “claret”, que deia Alícia Sánchez-Camacho sobre la seva conversa de La Camarga,  però sonen com una defensa preventiva, un explicació que ningú els ha demanat. Com a ‘excusatio non petita accusatio manifesta’. Només faltaria que a Espanya es perseguís ningú per les seves idees.

Em va recordar el fiscal del judici del 9-N quan va dir allò d’“aquest és un judici democràtic” i “la fiscal general de l’Estat em va demanar una valoració tècnica rigorosa en el sentit que fos”. Només faltaria que els judicis no fossin d’acord amb les normes del dret d’un estat democràtic, però esclar, ho deia el representant de la fiscalia, que és una institució que ha quedat clarament assenyalada com el braç executor del govern espanyol. Recorden allò dels “fiscals de confiança” de Sánchez Camacho? O que ella mateixa va anunciar, amb dies d’antelació, els delictes pels quals la fiscalia presentaria denuncia contra Mas?

La realitat acostuma a ser més complicada, i en una mateixa situació legal hi concorren circumstàncies irregulars. O poc estètiques: el president del TC va ser militant del PP i ens ho va amagar. Ara caldrà veure que Sánchez Camacho no ens hagués mentit al Parlament a tenor del que està revelant ‘Público’ sobre les seves gravacions.

El discurs públic es construeix en dues fases: prestigiar allò propi i desqualificar el contrari. “Aquest és un judici democràtic” seria prestigiar, i, en canvi,  el que ha fet el ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, seria desqualificar. Ha dit a la SER que alguns discursos independentistes són “contraris als principis de llibertat i democràcia”. S’ha referit a les expressions com “hi haurà referèndum sí o sí”,  “la democràcia està malalta” o “denuncien que posen les urnes a la presó”.

Que demanar un referèndum sigui contrari a la llibertat i a la democràcia és una contradicció en ella mateixa, que es jutja algú per posar les urnes és una evidència, igual que ho és que, amb tot plegat, la democràcia espanyola està malalta. De fet, ahir un partit com Ciutadans, per boca de Rivera i al Congrés, va denunciar la politització de la justícia espanyola per la composició dels magistrats del TC. Però cal que ens quedi claret que no.

A l’altra cantó, tenim ahir la compareixença del vicepresident Junqueras al Parlament:

“Han espiat els ciutadans? No. Han obtingut dades fiscals de forma il·legal? No. Tenen una unitat dels Mossos que es dedica al contraespionatge? No. Animaran els funcionaris a incomplir la llei? No. Han fet llistes de jutges bons i dolents? No. Les persones no independentistes hauran de marxar del país? No. Tenen un pacte amb onze estats perquè reconeguin la independència? No. Crec que ha quedat prou clar”.

Doncs aleshores, senyor vicepresident, perquè li deixaven dir tot això al senador Santi Vidal? Per què ha tardat gairebé tres setmanes a fer aquest desmentiment rotund i oficial i que ens quedés claret?



http://www.ara.cat/analisi/Analisi-AntoniBassas-Quedi-claret_0_1743425759.html