"El mínim que se li pot demanar a un corredor mediterrani és que passi per la costa del Mediterrani"

Avui desembarquen a Catalunya el president del govern espanyol, la vicepresidenta i el ministre de Foment.
A ‘La Vanguardia’ ja han explicat que Rajoy ve a anunciar una inversió en infraestructures a Rodalies per a aquest mandat (2017-2020, aproximadament) de 1.900 milions d’euros. I 2.000 més fins al 2025.
1.900 milions són molts diners. En quatre anys de mandat equivaldrien a una inversió anual de gairebé 500 milions d’euros. Només cal saber que en l’època d’Ana Pastor, el govern del PP va prometre 300 milions d’euros per a obres urgents a Rodalies. Doncs bé, al pressupost del 2015 hi havia una partida de 30 milions, de la qual se n’han executat uns 15.
No, Rodalies no ha estat una prioritat del govern espanyol. I sentir parlar del corredor mediterrani al PP és una broma. Recordo una vegada més: entre Màlaga i Portbou, Espanya crea el 50%, aproximadament, del seu PIB. Comptin tot el que produeix l’agricultura andalusa, murciana, valenciana, catalana, més la indústria i el port de València, i els de Tarragona i Barcelona, més tot el turisme des de la Costa del Sol fins a la Costa Brava. Estan units aquests territoris per alta velocitat? No. En canvi, des de Màlaga, Alacant, València, Tarragona i Barcelona vostè pot anar amb alta velocitat a Madrid. Aquesta és, exactament, la prioritat que dona l’estat espanyol al corredor mediterrani. I el que volen fer és fer-lo passar per Madrid. I, home, el mínim que se li pot demanar a un corredor mediterrani és que passi per la costa del Mediterrani
I un últim comentari sobre l’entrevista de Màrius Carol a Rajoy que em sembla significatiu. Li pregunta: “Alguns experts com Herrero de Miñón o Rubio Llorente han defensat que es podria reconèixer la personalitat de Catalunya en la Constitució. De fet, per al País Basc es va trobar una excepcionalitat, no seria possible per a Catalunya?”.
La pregunta no pot ser més de tercera via: encaixem Catalunya a la Constitució? Resposta: “Jo no soc un constitucionalista, soc el president del govern d’Espanya; la meva missió fonamental és complir i fer complir la llei. En aquest moment no em sembla el més raonable fer una reforma [...] cal ser prudents [...] no veig una situació de prou serenitat [...] en el futur [...]”.
Mariano Rajoy anuncia 667 milions per acabar el tram Vandellós-Tarragona del corredor mediterraniO sigui, la recepta de sempre: deixar passar el temps, no tocar res. I, sobretot: la seva missió fonamental és fer complir la llei. El president del govern no és un líder, no ha de tenir cap idea, cap lideratge, cap visió estratègica. Només ha de complir la llei. Naturalment, darrere aquesta aparent falta d’idees s’amaga una gran idea en què Rajoy basa el seu lideratge i el PP la seva visió del país: en qüestió de Catalunya i de repartiment de poder, Espanya ja està acabada i no es toca res.

Puigdemont no es creu l'anunci de Rajoy i li reclama garanties de compliment. Munté demana que l'acord inclogui una "clàusula antiincompliment" i avisa el govern espanyol que la demanda dels catalans no és "un tema econòmic"

http://www.ara.cat/politica/Reaccio-Govern-anunci-Rajoy-infraestructures_0_1767423382.html#a_comments

Rajoy demana als empresaris "ajuda per guanyar la batalla" a l'independentisme

El president del govern espanyol aprofita la jornada sobre infraestructures per reivindicar un "diàleg sensat" i avisar que el seu govern farà complir la llei

Fins a 6.630 milions en infraestructures: què ha promès el president espanyol?

La majoria de les inversions es faran aquesta legislatura, encara que obres com el desdoblament de la N-II, la N-340 i la N-240 no tenen encara cap termini anunciat

Espanya ja ha tingut dificultats amb l’OTAN pels favors demanats contra Catalunya

ACN. Entre els “favors” de l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo per evitar suports internacionals al referèndum, hi ha l’obertura de ports espanyols a vaixells de guerra russos. Així ho ha afirmat el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, Nació Digital,  on també ha deixat anar que ”les paraules de Margallo són la millor demostració que hi ha un consens internacional cada cop més gran a favor de la democràcia”.
A parer seu, el subministrament a vaixells de guerra de països no membres de l’Aliança Atlàntica ”li ha generat dificultats amb els seus aliats, perquè contravé les bones pràctiques que s’esperen d’un aliat d’aquest tipus”.
Junqueras també ha descartat concretar més la data i la pregunta del referèndum tal com va exigir la CUP aquesta setmana. “Per respecte al Pacte Nacional pel Referèndum, donem-li temps abans de fixar data”, ha demanat Junqueras, i ha afirmat que els propers pressupostos seran a la República catalana.
El també líder d’ERC no s’ha volgut mullar sobre si una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit i si aquest hauria d’integrar-se a l’OTAN. “Això ho hauran de decidir els ciutadans amb els seus vots i que, en tot cas, abans hem de fer la República”, ha defensat.

Parar el procés sobiranista català. Aquest és l’objectiu del govern espanyol des de fa temps, però ara ha quedat manifestament provat després de les últimes declaracions de l’ex ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo

Tots els suborns i altres “histories” de Margallo per aturar la projecció internacional de l’independentisme

ACN Parar el procés sobiranista català. Aquest és l’objectiu del govern espanyol des de fa temps, però ara ha quedat manifestament provat després de les últimes declaracions de l’ex ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo. El govern popular no només ha provat de parar el creixement de l’independentisme amb la ja coneguda ‘Operació Catalunya’, …

La independència unilateral de Catalunya ja és una possibilitat

Irish Times: La independència unilateral de Catalunya ja és una possibilitat

La independència unilateral de Catalunya difícilment es pot  descartar, assegura el diari, The Irish Times,en el seu editorial d’aquest dimecres. El que sembla una mica contradictori és que Madrid insisteixi en que una Escòcia independent rebria una freda benvinguda per part de la UE, només per tal d’afirmar que una Catalunya independent estaria condemnada a …

La declaració de Roma no diu res contra el procés català


MAR

Nou fracàs diplomàtic espanyol. La declaració de Roma no diu res contra el procés català

Malgrat els favors que l’ex-ministre d’Exteriors Garcia Margallo va dir que es devien a diversos estat europeus per no posicionar-se a favor del procés català, avui la diplomàcia espanyola ha rebut un nou revés, perquè la Declaració de Roma que els líders dels 27 han aprovat a la avui a capital italiana “no parla de …

Puigdemont, a Harvard: ‘Catalunya impulsarà el referèndum, sigui com sigui’..."La nostra lluita és un reflex de la lluita pels drets civils nord-americans"...allò que determina la validesa del referèndum és el nivell de participació, i no l’acord previ.

En la primera visita als Estats Units com a president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha deixat clar, com ja va fer al Parlament Europeu, que té el compromís d’impulsar el referèndum sigui com sigui, per més que el govern espanyol s’hi oposi. Ha deixat clar, això sí, que la millor opció és fer-lo de manera acordada amb l’estat espanyol: ‘La nostra proposta de diàleg i consens romandrà oberta fins al darrer dia.’ Ho ha dit en una conferència (.pdf amb el text complet) al Centre d’Estudis Europeus de la Universitat de Harvard, on ha invocat la lluita pels drets civils nord-americans, com un mirall per al procés independentista català.

Puigdemont ha pronunciat per començar les paraules de Pau Casals (‘I am a Catalan..’), que ha definit així: ‘Un dels millors violoncel·listes de tots els temps, convidat a la Casa Blanca el 1961; més tard, guardonat amb la Medalla Presidencial de la Llibertat atorgada pel president Kennedy; i el 1971 amb la Medalla de la Pau de les Nacions Unides en reconeixement al seu compromís per la pau, la justícia i la llibertat.’

I ha connectat el sentit de les paraules de Casals amb la lluita pels drets civils als EUA: ‘La nostra lluita és un reflex de la lluita pels drets civils nord-americans. Les institucions americanes han respectat la democràcia i la voluntat de la seva gent a adaptar-se als nous temps.’ Puigdemont ha contraposat aquesta lluita amb les mancances de la democràcia espanyola: ‘La constitució dels Estats Units pertany al poble nord-americà, no a l’inrevés. Vint-i-set vegades s’ha modificat. Vint-i-set vegades s’ha adaptat als objectius del poble nord-americà. Gràcies a això, l’esclavitud va ser abolida. Gràcies a això, les dones i els homes avui poden votar. Gràcies a això, la segregació és una cosa del passat.’

I per això n’extreu una lliçó que fa avinent al govern espanyol: ‘El govern espanyol ha d’escoltar la seva gent i respectar els drets civils.’

Un estat a la turca

L’estat espanyol –ha dit– fa justament la contrària quan l’ex-president Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs són condemnats per haver permès el 9-N. ‘Sense la voluntat democràtica dels ciutadans, sense el “We the People”, no hi ha legalitat possible. I quan els assumptes polítics és dirimeixen als tribunals, la democràcia i la llibertat desapareixen en un tres i no res.’

En aquest sentit ha recordat l’informe de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa criticant la reforma de la llei del Tribunal Constitucional impulsada pel govern del PP que dota el tribunal de capacitat executiva i sancionadora contra càrrecs electes que incompleixin les seves resolucions. I ha reblat: ‘Aquest és el mateix tribunal que avala una constitució que autoritza l’exèrcit a actuar contra els seus ciutadans, cosa que només recull una altra constitució a tot Europa, la turca.’

La validesa, la determina la participació

Tenint en compte la judicialització de la política per part de l’estat espanyol i la manca de voluntat d’acordar un referèndum, Puigdemont ha deixat clar: ‘Si el govern espanyol continua negant-s’hi, Catalunya impulsarà el referèndum sigui com sigui. Aquesta va ser la decisió adoptada pel parlament català que, a més de ser un dels més antics del món, com recollia Pau Casals, també té plens poders de decisió en allò que afecta Catalunya. Tirarem endavant perquè  fer el referèndum té a veure amb la democràcia i la dignitat de les persones que creiem en la llibertat, tant si van a favor d’un nou estatus polític per al seu país com si no.’

I ha afegit que allò que determina la validesa del referèndum és el nivell de participació, i no l’acord previ.


http://www.vilaweb.cat/noticies/puigdemont-a-harvard-catalunya-tirara-endavant-el-referendum-en-qualsevol-cas/

Carla Simón, guanya la Bisnaga d’Or del Festival de Màlaga

L'aigua pública de París, referent de Barcelona: barata i de gestió transparent

Puigdemont promet "persistir" davant l'Estat com van fer les Bases de Manresa... creu que el país "té el deure de seguir el fil que es va començar a trenar a Manresa el 1892"

Bart Staes: "Espanya s'equivoca en rebutjar el referèndum, i jo l'accepto unilateral"

L’estat fa anys que promet inversions que no arriben . Mariano Rajoy farà noves promeses la setmana vinent malgrat els incompliments de les anteriors

La UE no fa cap referència a Catalunya en la Declaració de Roma

Els atemtptats amb atropellaments i apunyalaments indiscriminats fa molt de temps que els islamistes els fan a Israel, anys abans que a Niça. Però els periodistes sempre ens amageu o disfrasseu la realitat que Israel és la nostra aldea gal·la envoltada de romans que els volen destruir abans de venir a per nosaltres.

Comentari a:

El dret i l’obligació de defensar-nos


UN ATEMPTAT com el d’ahir a Londres ens recorda que davant unes persones disposades a morir matant, sigui amb un ganivet o un cotxe, o amb un camió com a Niça, les mesures de seguretat es poden quedar curtes fàcilment, sobretot en societats democràtiques europees com la nostra, en què l’estat de dret mira de mantenir el difícil equilibri entre llibertat i seguretat. Però que no puguem aturar tots els assassins fanatitzats no vol dir que no tinguem el dret i l’obligació de defensar-nos amb cooperació internacional, col·laboració ciutadana, policia, tecnologia i, en últim extrem, amb armes en mans dels cossos de seguretat. I, per descomptat, treballant a la llarga per la convivència en pau a casa i pel desenvolupament humà i la diplomàcia a tot el món.

Incerta glòria L’adaptació al cinema d’'Incerta glòria' obre la finestra a descobrir l’obra de l’escriptor Joan Sales, que explica la veritat de la guerra i del país

'Rigoletto': Liceu, 22 de març 2017

Margallo assegura que va parlar amb diversos països perquè es posicionessin en contra de Catalunya....L'exministre també ha explicat que ha visitat el Canadà i el Vaticà, entre d'altres països....

VICENT SANCHIS,NOU DIRECTOR DE TV3... “Jo vinc aquí a arriscar”

El preu de l'aigua a Lleida ha pujat del 246% els darrers 13 anys.......Els municipis fan pinya per la gestió pública de l'aigua..

Gandhi, el procés i la desobediència civil

Les Bases de Manresa, 125 anys de catalanisme polític

Més de 500 juristes signen un manifest impulsat per diverses entitats a favor del dret a decidir

Un vídeo dels Castellers de Vilafranca, enregistrat el passat mes d'octubre, durant el transcurs del Concurs de Castells de Tarragona, acumula ja prop de 100 milions de visualitzacions.

Gràcies, senyor Montal... L'expresident del Barça entre el 1969 i el 1977 ha mort aquest dimecres a l'edat de 82 anys sense que se li hagi reconegut públicament la tasca realitzada...

Ens havíem de veure, ho teníem pendent i ens feia, francament, molta il·lusió retrobar-nos amb Agustí Montal i Costa. L'haguéssim saludat amb una complicitat històrica, amb desig de situar-lo allà on mereixia i se li va negar per simple desig de justícia en la reparació històrica. Va ser un gran president del Barça quan petaven seques, valent, determinat i coherent. Fill d'una nissaga del tèxtil, hereu d'aquells senyors de Barcelona també pendents de reivindicar algun dia, amb Montal s'arrossegaven quantiosos deutes pendents en matèria de reconeixement que maleïm resoldre en l'obituari. Després d'aconseguir la Lliga del 0-5, Cruyff s'admirava que els catalans li donessin les gràcies, enlloc de felicitar-lo com estava acostumat a Holanda. S'adonava així de la força simbòlica del club, de la transcendència social que arrossegava, íntimament vinculada amb la condició d'exèrcit desarmat de Catalunya, que diria l'enyorat Vázquez Montalbán. El cas de Montal resultava sagnant, gairebé antitètic perquè mai en vida es va ponderar com calia i mereixia la seva ègida al front de l'entitat. Tampoc el seu pare, Agustí Montal i Galobart, ho havia aconseguit perquè liderar una obertura mínimament catalanista en ple franquisme no podia generar, per raons totalitàries òbvies, cap copet a l'esquena dels militars. Pare i fill van fer moltíssim sense esperar ni rebre el reconeixement degut a les seves altruistes iniciatives. A Montal fill se li deu immens agraïment per tot el que va fer i, sobretot, va aguantar a la presidència del Futbol Club Barcelona.


La mida dels seus adversaris encara avui causa respecte, fossin interns o externs. Lluny, Santiago Bernabéu, el seu Madrid i acòlits tallaven el bacallà amb la força que només poden brandar els poders fàctics convençuts de la seva condició indiscutible per imposició dictatorial. I a casa, l'eterna batalla de poder (també polític) per la llotja blaugrana no admetia aleshores presoners entre bàndols encara avui vigents. Aquells que sempre han manat en connivència amb l'Estat volien posar-hi els seus per controlar el pal de paller emocional del país i els que albiraven l'adveniment de la democràcia ja pugnaven per posicionar-se, emprant el futbol com a punta de llança en el desig de recuperació nacional. I va guanyar Montal. D'immediat, rebatejat com 'Tontal' per tots aquells que no el volien, ni els interessava per no poder-lo dominar. La seva bonhomia, tracte amable i educat, eren presentats pels corrents d'opinió majoritaris com evidents febleses. Se'l comparava inclús amb el bon record deixat pel pare, com si fos una repetició desmillorada de l'original. Res més lluny de la veritat, però l'etiqueta, la percepció, la llufa penjada, faria fortuna.

Només arribar, sota el pes d'una institució amb estigma de perdedora, en plena travessa del desert, va esclatar-li a les mans el 'cas Guruceta', aquella gota que vesava el vas de la infinita paciència. Va afrontar-la amb una dignitat de manual. Ell i la seva junta, plena de prohoms tan qualificats com Armand Carabén, Joan Granados o Jaume Rosell, per esmentar només tres directius, van erigir el Palau Blaugrana com a mostra d'identificació amb les seccions i començaren a remuntar esportivament des de sota gràcies a la 'connexió holandesa' que afavoria Marjolin Van der Meer, l'esposa de Carabén. Així arribaria Rinus Michels per marcar les bases d'un estil de joc i deixar en inexistent làpida de marbre una frase per a la posteritat: «En el futbol espanyol, el Barça ha de ser molt superior si vol obtenir títols». Els últims quaranta anys de praxi avalen la fortuna de tal definició. Amb el fitxatge de Johan Cruyff, la democràcia s'avançà quasi dos anys a Catalunya per la drecera del futbol i la celebració del 75è aniversari -estrena de l'actual 'Cant del Barça', per exemple-, significà un xoc gairebé frontal amb el tardofranquisme. Només repassar el programa d'activitats confirma que aquella directiva era formada per un comando de valents catalanistes poc disposats ja a seguir acotant el cap. A Montal li tocà dirigir una època especialment difícil des del 69 fins el 77, a cavall entre les últimes bafarades del franquisme i la complexa transició a la democràcia. Cruyff portaria de seguida la senyera al braç i només tres setmanes després de la mort del dictador, amb l'excusa d'un Barça-Madrid, la directiva emplenava de senyeres part de la graderia quan l'ensenya encara estava prohibida. Abans, amb la veu de Manel Vich, s'anunciava la pèrdua de nens a les graderies en la nostra llengua, detall que avui costaria de comprendre en la seva immensa expressió sentimental a les generacions que no van patir aquell històric desastre.

També Montal es va plantar contra l'establishment amb el cèlebre escàndol dels oriünds i l'informe de denúncia realitzat per l'advocat Roca Junyent. Després, Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz; Juan Carlos, Asensi, Marcial; Rexach, Sotil y Cruyff es convertirien en una de les últimes alineacions immortals que el culé admirava de memòria. Cansat pel desgast d'anys duríssims, Agustí Montal marxaria amb la Copa del 78, la de l'adéu del Cruyff futbolista, sense que se li reconegués públicament la tasca realitzada. Amb encerts i errades, d'acord, però amb idees claríssimes, gosadia i desig que el Barça retrobés la coherència amb la seva ànima, tants anys arrabassada.



http://elmon.cat/monesports/noticia/178372/gracies-senyor-montal





Montal i Cruyff, aterrat al Barça el 1973

Agustí Montal, el president que va catalanitzar i modernitzar el Barça

Just un any després de la mort de Cruyff, el barcelonisme s’acomiada del dirigent que el va fitxar, en uns anys clau per a la història del club
1


OPINIÓ

De l’Agustinet a l’Agustinàs

"Els barcelonistes saben de memòria que Montal va portar Cruyff el 1973, i que durant una temporada tan intensa com breu el Barça va recuperar l’esperit guanyador"



El Pacte pel Referèndum exigeix diàleg a l'Estat i abandonar la "judicialització" política

El referèndum unilateral surt reforçat

L'esmena de la CUP a la disposició 31 dels pressupostos remarca l'aposta de l'executiu català pel referèndum o referèndum i deixa clar que les advertències constitucionals no frenaran el procés


El Parlament de Catalunya ha donat llum verda als pressupostos de la Generalitat per al 2017 amb els vots de JxSí i dos dels deu vots de la CUP. I ha estat després d'un ple molt remogut, en què els partits unionistes han intentat aturar la votació per protestar contra la inclusió en les votacions de la diposició 31 dels pressupostos, referida a la disponibilitat de partides per a un eventual referèndum, que aquest referèndum ha quedat encara més reforçat. Si la diposició original establia que "el Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria", en el text final aprovat a instàncies de la CUP el redactat final suprimeix la referència a "la legislació vigent". Per tant, el periple de recursos i reconsideracions del PP, el PSC, C's i també CSQP ha acabat amb l'aprovació d'una disposició que reforça la via unilateral. 


De fet, una diputada de CSQP, Àngels Martínez, ha votat a favor de la modificació de la CUP, i assegura que ho ha fet "a consciència" perquè cal celebrar un referèndum tant sí com no. La decisió de la diputada ha creat malestar al grup parlamentari, però ha visualitzat la divisió que hi ha entre els comuns sobre la possibilitat que Catalunya exerceixi el dret a decidir amb o sense permís de Madrid. Amb l'aprovació d'aquesta disposició, que el Consell de Garanties Estatutàries va considerar inconstitucional, l'independentisme torna a mostrar unitat en la voluntat de dur a terme el referèndum com a màxim el setembre de 2017, al marge de les actuacions que pugui dur a terme el govern espanyol i el Tribunal Constitucional. 


El Parlament també ha votat l'esmena de modificació de CSQP amb els vots de JxSí, de manera que queda aprovat que "el Govern, dins de les possibilitats pressupostàries, garantirà la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i els requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya, d'acord amb el CGE", és a dir, que s'ajusti a la legislació espanyola i al TC. Ara caldrà veure com els serveis jurídics del Parlament encaixen dues disposicions aprovades que són en certa mesura contradictòries. 


Roger Mas: “En el dolor de la bellesa hi és, aquesta ànima”

http://www.vilaweb.cat/noticies/roger-mas-en-el-dolor-de-la-bellesa-hi-es-aquesta-anima/

 EL DOLOR DE LA BELLESA
https://www.youtube.com/watch?v=Y_ckXjj5N6o&list=RDY_ckXjj5N6o#t=17



Esplèndida, emocionant! Aquesta és la música que s'hauria de recolzar a Catalunya.

Puigdemont demana explicacions al govern espanyol pels favors demanats per Margallo contra el procés El president veu "molt greu" la qüestió i reclama detalls dels "recursos usats, les promeses fetes i amb quina autoritat i legalitat es va fer"

http://www.directe.cat/acn/746742/puigdemont-demana-explicacions-al-govern-espanyol-pels-favors-demanats-per-margallo-contra

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

‘Ningú no sap quants favor devem perquè fessin les declaracions que van fer’, va dir ahir l'ex-ministre



http://www.vilaweb.cat/noticies/margallo-afirma-que-espanya-deu-favors-a-altres-paisos-per-acords-secrets-contra-catalunya/


Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya

‘Ningú no sap quants favor devem perquè fessin les declaracions que van fer’, va dir ahir l'ex-ministre


Els comuns aprofiten el nou partit per pujar-se el sou gairebé a 3.000 euros al mes

La contaminació a Barcelona en 3 vídeos i 1 mapa interactiu

El 10% de les morts al món són causades per la contaminació. 

L’aire que respirem ja és el quart factor de risc de mort


http://interactius.ara.cat/contaminacio-atmosferica-barcelona-qualitat-aire

Drets porta a l'ONU la “politització” de la justícia espanyola

Igor Soltes: "El 9-N i el 27-S demostren la comprensió catalana de la democràcia"

Puigdemont demana al Senat de pronunciar-hi una conferència sobre el referèndum Puigdemont va enviar la carta al Senat el passat 9 de març i, segons fonts de la Presidència, encara no han obtingut resposta

Puigdemont reivindica per al present la persistència, la resistència i l’habilitat per negociar’ de Tarradellas

Trencar l’entesa Puigdemont-Junqueras, el nou objectiu de Madrid

El declivi progressiu de les manifestacions unionistes, en xifres i imatges L'unionisme treu al carrer un 10% menys de gent que no pas fa tres anys, segons les seves dades

Polítics, torers i famosos surten a la portada del diari ABC defensant la seva religiositat, etre ells, Oriol Junqueras

Què tenen en comú la dissenyadora Tamara Falcó, el torero El Juli, Bertín Osborne i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras? Que són portada al diari ABC perquè expliquen la seva experiència amb la religió catòlica. Yo voy a misa..., titula el rotatiu madrileny. En el cas del líder d'ERC, que comparteix portada amb la resta d'entrevistats, la gran majoria de l'òrbita del PP i de C's, assegura que "sóc catòlic i vaig a missa quan puc. L'eucaristia a la televisió ofereix un servei útil, com ho demostren les audiències. Allò que no és obligatori veure no pot considerar-se com una intromissió en la llibertat de ningú. No comparteixo tancar el ventall de serveis que la gent pot necessitar". 




Jo també vaig a missa .

Josefina.

Oi que pels Jocs Olímpics hi va haver un acord per enderrocar moltes cases i traslladar milers de veïns? ...per què ara no es pot plantejar un pla d’acció similar per la Sagrada Família???..Sant Josep 2017... Fa 135 anys es va posar la primera pedra d'aquest edifici de 172,5 metres quan s'acabi el més alt de Barcelona.

"Oi que pels Jocs Olímpics hi va haver un acord pel qual administracions en mans de diferents partits van fer un pla de treball conjunt per les obres, que van suposar enderrocar moltes cases i traslladar milers de veïns? Doncs si llavors va funcionar, per què ara no es pot plantejar un pla d’acció similar per la Sagrada Família?” Esteve Camps, president delegat de la junta constructora del temple, ho diu, com una opinió personal, al final d’una llarga trobada en què ha insistit moltes vegades que l’aspecte urbanístic és un problema de l’Ajuntament i que ells prou feina tenen a acabar les obres al seu solar.



Un solar, cal dir-ho, que ha funcionat com un estat independent durant molts anys, fins al punt que a l’Ajuntament no hi havia entrat cap plànol fins aquest 2017. L’obra més emblemàtica de la ciutat, l’edifici més gran i que serà el més alt quan s’acabi la torre central de 172,5 metres s’ha fet sense que els inspectors municipals hagin revisat les obres. I això que avui fa 135 anys que es va posar la primera pedra. En tots aquests anys, les relacions entre el temple, propietat de l’arquebisbat de Barcelona, i els diferents consistoris municipals han variat en funció del seu color polític. Això no tenia gaire importància durant el franquisme, quan les obres es feien lentament a partir dels donatius dels fidels, però amb l’eclosió turística postolímpica la situació va canviar brutalment i les obres van patir una acceleració espectacular que va agafar la ciutat amb el pas canviat. L’objectiu de la junta és acabar tota la part arquitectònica el 2026, d’aquí nou anys, però encara no hi ha un pla clar sobre com culminar l’accés a la façana principal, que pot suposar l’enderrocament de pisos i la reubicació de centenars de persones.
“El problema és que els consistoris només duren quatre anys, i quan hi ha el canvi, el nou que arriba no vol saber res del que ha fet l’altre -explica Camps-. Els nous, i ho trobo lògic, volen estudiar el tema abans de prendre una decisió i, com que el tema és complex, quan ho tenen mig negociat hi ha un altre canvi”. Ell, de fet, explica que quan va accedir al càrrec fa sis anys, el seu antecessor, Joan Rigol, li va assegurar que ho tenia gairebé tot tancat amb el consistori socialista. Després, Camps va pactar un altre pla amb el govern municipal convergent, també fins a l’extrem que estaven a punt de convocar un concurs internacional. Però amb l’arribada dels comuns les negociacions han tornat a començar de zero. I aquí és on som.



Els comuns diuen que de moment el tema urbanístic i el planejament de la part afectada per l’accés a la façana de la Glòria “no és prioritari”. Aquest és el mantra. Mentrestant, això sí, s’han decidit a posar ordre finalment a la construcció. I és que el mite que la Sagrada Família no tenia llicència d’obres és cert, tot i que el 1885 es va demanar un permís a l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals. No van obtenir resposta i per això la junta diu que les obres no són “il·legals” sinó que estan en una situació “anòmala”.
El novembre de l’any passat, l’Ajuntament i el temple van acordar crear una comissió tècnica de treball per “normalitzar” la situació amb un projecte d’obres que donés cobertura tècnica i jurídica a la llicència. Segons explica Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, fins ara ja s’han fet dues sessions de la comissió, i els equips tècnics del consistori i de la junta estudien no només el procés per tenir la llicència sinó també l’estat dels treballs que s’estan executant actualment. “La voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres”, diu Sanz.


“Quan tingui la llicència em diran què toca pagar, però cal tenir en compte que hi ha bonificacions en funció de l’acord amb la Santa Seu sobre la construcció de temples”, avisa Camps. El president delegat de la junta es revolta quan li recorden les acusacions que el temple no paga impostos. “Estem disposats a pagar tots els impostos que ens pertoquin per llei -diu-. Però l’IBI no l’hem de pagar perquè som una fundació, i l’IVA de les entrades tampoc perquè està ben clar a la butlleta que és un donatiu per a la construcció del temple, i això està certificat per l’Agència Tributària. El que sí que paguem és l’IVA de tot allò que venem a la botiga, i quan toqui pagarem la llicència”.
De fer-se càrrec del reallotjament dels veïns afectats tampoc no en vol sentir a parlar. Almenys de moment, fins que no hi hagi una negociació més clara sobre el tema. “És la Sagrada Família qui ha de tenir la iniciativa i moure peça si té interès a fer l’escalinata. Nosaltres, per ara, només ens centrem a regularitzar el tema de la llicència”, explica Montserrat Ballarín, regidora del districte i negociadora amb uns veïns que reclamen pacificar una zona aclaparada per l’allau de turistes. “La ciutat s’hi vol implicar i, encara que confiem en els arquitectes de la Sagrada Família, pensem que hi ha d’haver un control públic per part dels serveis tècnics municipals sobre el que està passant. I ara ells estan disposats a col·laborar”.


Qui els espera amb candeletes és Daniel Mòdol, el regidor d’Arquitectura que va comparar el temple amb una mona de Pasqua -un símil, d’altra banda, que ja havia fet el mateix Dalí-. Mòdol explica que les futures actuacions en el temple hauran de passar per una renovada comissió municipal de qualitat arquitectònica que serà vinculant. No serà retroactiva, però, i només se centrarà en el que es faci en el futur en un temple que, per a ell, ja fa molts anys que va deixar de ser de Gaudí.
Però tant si hi ha acord final com si no, les obres no s’aturaran. Això és segur. “Podem acabar l’edifici el 2026 si es manté el ritme actual d’ingressos -diu Camps-. I ho podem fer tot a casa nostra sense necessitat d’ocupar més espai. Seria un disbarat, perquè es perdrà la perspectiva, però la basílica podria funcionar perfectament”, afegeix. Quan li demanaven quan s’acabaria el temple, Gaudí deia que el seu client, Déu, “no té pressa”. Els seus representants a la Terra, però, ja fa temps que en tenen. I molta. I no sembla preocupar-los si la ciutat no hi arriba a temps.

http://www.ara.cat/dossier/final-Sagrada-Familia_0_1762023922.html