L’independentisme es prepara per respondre al bloqueig de l’Estat..

El procés ha rebut el primer cop judicial de gran abast i de conseqüències tangibles, més enllà de la llarga llista de sentències del Tribunal Constitucional anul·lant lleis catalanes i resolucions del Parlament, algunes de les quals estrictament simbòliques i sense efectes jurídics. El TSJC ha inhabilitat l’expresident Artur Mas durant dos anys per a exercir qualsevol càrrec públic, l’exconsellera Joana Ortega afronta un any i nou mesos, i l’exconsellera Irene Rigau, un any i 6 mesos, pel delicte de desobediència al TC. A més, els condemna a pagar multes econòmiques de 36.000, 30.000 i 24.000 euros respectivament, però els absol del delicte de prevaricació. Si bé les penes han estat inferiors a les sol·licitades inicialment per la fiscalia, l’efecte de la sentència és el mateix, cap dels tres polítics independentistes no podran ser candidats ni ostentar cap càrrec a l’administració pública en la recta final del procés. 


“La sentència no ha estat cap sorpresa, però ens apropa a gran velocitat al xoc final. Les darreres setmanes l’Estat ha accelerat el xoc amenaçant d’aplicar l’estat d’excepció si posem les urnes, i ens consta que Madrid ja estudia les fórmules que li permetrien atacar directament la sobirania del Parlament”, assenyalen fonts independentistes a El Món. De fet, els diputats de JxSí i de la CUP donen per fet que els seus 72 escons i aquesta institució seran el focus de pressió política i judicial en els propers mesos. 

LEstat busca un delicte flagrant

“Des de Madrid ens arriba que els serveis jurídics de l’Estat estudien si votar al Parlament la llei de transitorietat jurídica es pot considerar un delicte flagrant de sedició. Perquè als diputats, que compten amb immunitat, només se’ls pot detenir per delicte flagrant”, assenyalen a aquest diari fonts independentistes de la cambra catalana. Precisament perquè l’Estat té la llei de la desconnexió legal en el punt de mira, l’independentisme “té pensades diverses accions per impedir aquest setge”, tenint clar que “en tot moment hauríem de comptar amb una mobilització ciutadana potent per frenar l’Estat”. Sobre els mecanismes legals que estarien treballant al Parlament i des del Govern per garantir "el normal desenvolupament del full de ruta", que contempla la celebració del referèndum vinculant, consideren necessària "la total discreció per tal de no donar cap pista a l'Estat, que juga amb moltes més armes que nosaltres", sentencien. Però deixen clar que "estarem preparats". De fet, la reforma del reglament del Parlament, que si tira endavant permetrà que la llei de transitorietat jurídica es pugui aprovar per lectura única amb majoria absoluta en un ple, va clarament en aquesta línia. 

JxSí contempla la DUI

Però si Madrid impedeix el desenvolupament democràtic del full de ruta, ja sigui amb una acció contundent contra els diputats que votessin la llei de transitorietat al Parlament, ja sigui impedint físicament la celebració del referèndum, quina resposta caldria donar des de l’independentisme? Fonts de JxSí consultades per aquest diari remeten al programa electoral de la coalició, que si bé no incloïa la via del referèndum –afegida després de la qüestió de confiança al president Puigdemont-, sí que preveia un escenari de xoc de sobiranies: En el cas que l’Estat espanyol, mitjançant decisions polítiques i/o jurídiques, bloquegi l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència i a l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica”.


El carrer legitimaria la DUI?

Sobre la possibilitat que l’Estat espanyol bloquegi la sobirania del Parlament amb mesures polítiques o legals, la CUP té clar que “els diputats vindrien de forma ordinària al Parlament per seguir amb la seva feina, sense reconèixer en cap cas la legitimitat d’una intervenció de l’Estat”. Però si JxSí té en el seu programa electoral la declaració de la independència si es produeix aquest supòsit, l’esquerra independentista és partidària de comprovar la reacció del carrer per tal de mesurar "fins a quin punt el Parlament estaria legitimat per executar una DUI, o si per contra, seria més adient fer un referèndum previ que validés la majoria social favorable a la independència". “És un escenari que encara no hem valorat formalment, però que en tot cas estaria determinat pel carrer i pel debat en el si de l’esquerra independentista”, assenyalen fonts de la CUP a El Món.


Per altra banda, fonts dels serveis jurídics del Parlament consultades per El Món assenyalen que “amb la legalitat espanyola, el Parlament no es pot tancar, però sí es poden bloquejar determinades funcions per la via de l’article 155, que farien que allò que legislés el Parlament no es pogués aplicar". En tot cas, insisteixen, l'aplicació del 155 té un procediment legal concret, "que en cap cas no autoritza a la suspensió global de l’autonomia”.