No volen entendre que l’independentisme ha guanyat les eleccions «La nit del 27-S va ser la nit decisiva del procés d’independència. Allò era el més difícil d’aconseguir i es va aconseguir. A partir d’allà tot fa baixada»

Una diputada del PSC, la seua portaveu, de fet, va reaccionar ahir al dictamen del Consell de Garanties sobre els pressupostos amb un piulet molt significatiu: ‘Ni referèndum, ni referèndum!’, va dir amb un atac d’alegria gens dissimulat. En el seu moment, ja vaig avisar cap on portaria inevitablement la deriva espanyolista del PSC i quines en serien les conseqüències. Vet-ho ací: una socialista feliç perquè creu que es prohibeixen les urnes a Catalunya.

Evidentment, cadascú s’alegra d’allò que vol o d’allò que pot. I tothom té dret d’intentar crear el clima públic que creu que posa les coses més fàcils al seu partit, al seu projecte o a la seua nació. Però tot aquest espectacle al voltant de la prohibició, com siga, del referèndum mereix que unes quantes coses queden clares. Demana, especialment, que nosaltres les tinguem clares.

En primer lloc i principal:
 l’independentisme va guanyar la majoria absoluta al parlament el 27-S. 
Això agradarà o no agradarà, però no es pot ni negar ni ignorar. 

De la mateixa manera que no es pot negar que hi ha, en conseqüència, una majoria parlamentària independentista i un govern independentista. 
Legal i legítim. 
Nascut de les eleccions. 

Alguns sembla que ho vulguen oblidar o que vulguen fer veure que això no importa. 
Però importa i importa molt. 
Els ciutadans de Catalunya van triar de fer la independència en un període de divuit mesos.

 I ara, des de fora de les urnes, i fent servir instruments de coerció de la voluntat popular, això es vol impedir. 

No hi ha marge d’engany: els qui fan tot allò que és imaginable i més per impedir el referèndum no estan a favor de la democràcia; només pretenen que el Tribunal Constitucional tinga l’oportunitat de prohibir l’actuació del govern legítimament escollit. I, en eixa campanya, ells es pensen que tot s’hi val.

Ho vaig dir aquella nit i ho repetiré tantes voltes com faça falta.

 La del 27-S va ser la nit decisiva del procés d’independència. 

Allò era el més difícil d’aconseguir i es va aconseguir. 

A partir d’allà tot fa baixada. 

És cert que alguns ja es van perdre aquella mateixa nit en una batalla de detalls que no ens ha afavorit, entre més coses perquè nosaltres dubtem de tot.

 I és veritat que nosaltres mateixos estenem els dubtes amb una alegria que no és massa comprensible. Però el pas de les setmanes i els mesos és tossut. Recordeu quan Arrimadas parlava com si hagués guanyat les eleccions i la cara que va posar quan va veure que la presidenta del parlament era Carme Forcadell?

Tinc la sensació que ho haurem de repetir cada dia a partir d’ara.


 Escolteu: l’independentisme va guanyar les eleccions a Catalunya
 amb una plataforma indiscutible i amb un full de ruta que es pot perfeccionar però que no es pot esborrar sense incórrer en un frau electoral.

 I això no es pot dissoldre a crits.

En divuit mesos, al setembre com a molt tard segons el president Puigdemont, s’ha de proclamar la independència, perquè és això que els ciutadans van votar. 

I en conseqüència, aquesta decisió només la poden aturar els mateixos votants, en les urnes, o els partits que els representen. 

Qualsevol altra maniobra, al final, allò que ens proposa i que vol és subvertir la democràcia i conculcar el dret dels ciutadans i el seu vot. 

Per això, parlar de cops d’estat o demanar que no diguem democràcia a fer servir les eines del parlament simplement és un exercici de cinisme polític. Pura propaganda.



Comentaris dels subscriptors

Albert Miret Pech fa 1 hora

Tinc entès que ara ja no és només un problema de concepte polític, ni és un problema sentimental perquè els meus pares van néixer allà, ni és una qüestió de por per allò desconegut. Ara, el seu economista Sr. Centeno assegura que Espanya està a punt de fer una suspensió de pagaments que ens arrossegarà a tots a la puta misèria. La solidaritat abusada i mal entesa que hem exercit amb ells durant tants i tants anys, no serà emprada per a nosaltres. A nosaltres ara com a premi ens regalaran misèria, mentre ells continuen malbaratant diners fins al vòmit. Al final, un es pregunta si ser espanyolista o unionista té alguna cosa a veure amb el masoquisme.

Joan Rubiralta Suriol fa 2 hores


És un fet indiscutible que l’unionisme va perdre el 27N i amb el pas del temps, cada cop està més desprestigiat. Tenim doncs un Parlament majoritàriament independentista i un govern clarament independentista i això no ho pot discutir ningú. I quan es té la majoria es poden prendre decisions lliurement perquè per això és el que va votar la el poble. Entre aquestes decisions hi ha la de proposar una aprovació de lleis per anar construint el camí de la República Catalana i això serà així faci el que faci aquest grup d’aquí i el govern espanyol d’allà. Ja fa temps que aquest poble va perdre la plor i està disposat a assumir els riscos que calgui per tal que anem cap a la llibertat nacional democràticament i pacíficament i cada vegada és més clar que ens en sortirem.
El paper del PSC ja va ser qualificat com una nosa pel país pel mateix Vicent en un editorial antic però amb el pas del temps aquesta percepció no només es confirma sinó que s’agreuja i si no hi ha canvis, camina cap a la seva desaparició. El meu poble que té un màxim de tretze regidories, abans en treien cinc, i fins i tot van arribar a governar en coalició, després quatre, després tres i ara un i de cara a les properes eleccions diuen que abans de no fer més el ridícul, no es presentaran, com ja ha passat amb el PP i amb Cs. Aquesta és la realitat i no la broma de l’Iceta ni el espanyolisme profund de la majoria de diputats socialistes.

Miquelina Riera i Ferrer fa 9 hores


Gràcies Sr Partal. Per tot el que vostè diu es pot entendre que els negacionistes clamin al cel demanant que es facin noves eleccions. Volen esborrar el 27S. És excessiu per a ells la composició de 72 diputats independentistes al Parlament. És ben cert, com diu vostè, que no tenim prou assumit l’èxit d’aquella nit i cap on caminàvem. Ja som a l’últim revolt. Bona nit

M’agradaria més una DUI perquè no caldria preocupar-se de tots els trencacolls que ens pot posar el govern de Madrid. Després és podria redactar la constitució de la República o bé fer el referèndum per reblar el clau. No ho sé que seria el millor. L’objectiu per mi és clar: La República catalana. Meravellós


http://www.vilaweb.cat/noticies/no-volen-entendre-que-lindependentisme-ha-guanyat-les-eleccions/