Els grans sindicats i patronals catalanes sumen més de 30 milions anuals en subvencions.... COMENTARIS:

Perquè parlen de subvencions?, això és un suborn en tota regla
Anònim, 29/04/2017 a les 19:02
 +25  -0
L'1 de maig els sindicats faran la pantomima i representaran una obra de teatre, ens mentiran dient que defensen els treballadors.
Rajoy va fer la reforma laboral en 2012, i des de fa 5 anys els dirigents sindicals no mouen un dit per canviar les precàries i penoses situacions laborals de milions de treballadors.

Potser això té la culpa:
A l'UGT, 10,6 milions a repartir entre els seus dirigents.
A CCOO, 10,1 milions a repartir entre els seus dirigents.

Com hem arribat a aquesta merda?

Ahora ya sé porqué están tan calladitos...
Anònim, 30/04/2017 a les 09:13
 +8  -0
No han hecho ni una huelga a nivel nacional desde 2011.
Con lo que nos ha hecho Rajoy a millones de trabajadores!!

Los sindicatos están comprados!!


http://www.naciodigital.cat/noticia/130132/grans/sindicats/patronals/catalanes/sumen/30/milions/anuals/subvencions

La proposta de l'ANC pel #11S2017

Els grans mitjans de comunicació amb seu a Catalunya carreguen contra el procés independentista...

«El Vaticà reconeixeria una Catalunya independent,Josep Maria Soler, abat de Montserrat...

L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, explica que el Vaticà "reconeix tots els estats nous que es creen", alhora que destaca que "el de Catalunya també", en el que cas que s'acabi produint. El prelat ha fet aquestes declaracions en una entrevista amb la periodista Sílvia Cóppulo en el marc del programa "Fora de sèrie", que s'emet aquest diumenge per TV3.

Les explicacions de Soler van en línia amb el que ja va dir fa anys en relació al vincle que l'estat del Vaticà tindria amb l'estat català, unes paraules que van ser censurades per la Nunciatura Apostòlica a Espanya, que va explicitar que no estava d'acord amb l’opinió de l’abat de Montserrat. ...


http://www.naciodigital.cat/noticia/130206/josep/maria/soler/abat/montserrat/vatica/reconeixeria/catalunya/independent

L’espectacular campanya francesa contra els toros pretén enviar el missatge que la tauromàquia és una pràctica d'una època passada

Catalunya és un país que “s'ha fet a partir del diàleg i de l'anar sumant diferències”.... No arribar a un acord sobre el referèndum amb l'Estat seria “decebedor i trist”...

 El president de la Generalitat assegura que els últims casos de corrupció demostren que cal “un canvi cultural” basat en la transparència i el rigor


El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat que si finalment no s'aconsegueix acordar el referèndum amb l'Estat “seria una situació decebedora i trista” perquè Catalunya és un país que “s'ha fet a partir del diàleg i de l'anar sumant diferències”. Per evitar-ho, Puigdemont ha destacat que el Govern convidarà l'executiu espanyol a “seure a parlar fins el darrer moment” perquè quan dues parts confronten opinions “sempre en surt alguna cosa positiva”. Durant la seva intervenció a la Primera Nit de l'Empresari del Prat de Llobregat, Puigdemont, tot i lamentar que fins ara tot el que han rebut és un “no rotund”, ha insistit que el Govern vol ser com els empresaris, “que no tiren la tovallola a la primera dificultat”. Sobre els darrers casos de corrupció, el president de la Generalitat ha apunta que cal “un canvi cultural” basat en la màxima transparència i rigor i un model clar de finançament dels partits i les fundacions.

Carles Puigdemont ha presidit aquest dijous al vespre la Primera Nit de l'Empresari del Prat de Llobregat que ha comptat, entre d'altres, amb la presència de l'alcalde del municipi, Lluís Tejedor, el director general d'operacions d'Amazon a Espanya, Fred Pattje, i una nodrida representació del món empresarial d'un dels municipis amb més teixit industrial de Catalunya.

Abans del sopar, i responent a una selecció de preguntes dels assistents, el president de la Generalitat ha insistit que tot i que la negativa del Govern a negociar un referèndum pactat “no invalida el desig de la majoria del poble de Catalunya quan s'ha pogut expressar”, la voluntat inequívoca del Govern és insistir tant com calgui per obrir una ronda de negociacions que permeti, com a mínim, confrontar opinions. Aquí, Puigdemont ha assegurat que, com passa en el món empresarial, quan dues parts s'asseuen parlar sempre en surt alguna cosa positiva i que és això “al que aspira” Catalunya.

Sobre la relació entre empresaris i polítics i els darrers casos de corrupció, Puigdemont, sense citar cap cas en concret, ha reconegut que fins ara “hi ha hagut massa racons en què males pràctiques d'ambdós estaments s'han donat la mà permetent uns abusos i unes perversions que amenacen la credibilitat del sistema”. Un sistema, ha afegit, “que s'hauria de mimar més i no grapejar tant” a partir del prestigi de la majoria honrada d'empresaris i polítics.

Per reconduir la situació actual, Puigdemont creu que cal “màxima transparència” i un model clar de finançament dels partits polítics i les seves fundacions que fins ara no ha existit. A més, també ha reclamat mitjans independents i el màxim rigor per “entendre les coses tal com són”. “Hi ha gent que s'equivoca i per això no és corrupte, i hi ha gent que fa les coses de manera impecable i està robant”, ha reblat.

Per últim, el president de la Generalitat ha assenyalat que per lluitar contra la corrupció cal “una justícia independent i amb mitjans” i ha lamentat que l'estat espanyol sigui el tercer país per la cua a la UE en independència del poder judicial. “Quan una economia tant important com l'espanyola està a la cua en credibilitat és que tenim un problema”, ha afegit.



Suport al “pulmó econòmic” de Catalunya

El president de la Generalitat ha assegurat que tant el Prat de Llobregat com el conjunt de la comarca “estan imparables” consolidant-se com el “pulmó econòmic” de Catalunya. Puigdemont ha recordat que Catalunya vol aconseguir que en els pròxims anys el sector industrial representi el 25% del total de l'economia i que en aquest objectiu el Baix Llobregat i municipis com el Prat, que representa el 2% del PIB català, són l'exemple a seguir.





Els estudiants universitaris perden la por i denuncien, cada vegada més, la discriminació del català Malgrat ser la llengua pròpia de les aules a Catalunya, segueix menystinguda de portes endins

La maquiavèl·lica estratègia dels comuns amb la Comissió de Venècia

El president de l’Assemblea Parlamentària de l’ens (PACE), el senador espanyol pel PP Pedro Agramunt, ha rebut la reprovació dels seus col·legues fins al punt que l’estan a punt de fer dimitir...

Eurostat despulla Andalusia i Extremadura en les dades de l’atur a Europa . L'Estat espanyol ocupa 5 de les 10 regions amb més desocupació del continent

Greus insults del president del Màlaga titllant el Barça d’escòria de Catalunya


L’actual propietari i president del Màlaga, el multimilionari d’origen qatarià, Abdullah al-Thani, ha insultat greument al Barça, a milions de catalans i aficonats culers, al qualificar d’escòria de Catalunya el club català a Twitter, en resposta a un aficionat blaugrana que demanava a al-Thani que l’equip andalús guanyi el partit de l’ultima jornada contra el Real Madrid, que pot …


"El Govern necessitarà la mobilització activa de la ciutadania per acabar la feina"...

Sala i Martín: ‘Fins al dia de la independència, David Fernàndez i Junqueras són companys meus’ Entrevista al catedràtic d'Economia de la Universitat de Columbia: 'Alguns voldrien fer una constitució com una camisa de força per instaurar una dictadura d'esquerres'

[VÍDEO] Milián Mestre diu que Pujol li va donar un milió de pessetes per crear Alianza Popular

Amb els insults, el parlamentari Lluís Franco Rabell demostra la seva nul·la talla política, perquè ni sap dialogar, ni accepta crítiques. Totalment desencertat....Comentaris...

Delfí Sabartés 28.04.2017  |  11:34
Amb els insults, el parlamentari Lluís Franco Rabell demostra la seva nul·la talla política, perquè ni sap dialogar, ni accepta crítiques. Totalment desencertat.
A més del rol de persona sempre enfadada, agressiva i fins i tot maleducada en les seves intervencions, ara demostra que ha perdut el nord, que està fora de sí, que no està capacitat per fer de parlamentari demòcrata. Ell mateix s’equipara amb la dreta més extrema, la que recorre als més banals insults com arma defensiva. Ell mateix s’equipara amb la gent del PP i C’s,… Es desprestigia ell solet i fa mal, molt de mal al les sigles que representa. Crec que ara és el moment que CSQP l’hauria de substituir per incompetent. La Colau tenia raó en no confiar en ell. Jo abans ja no hi confiava; ara el veig com un homenet impresentable.

Melitó 28.04.2017  |  11:28
Veure persones que s’autoanomenen comunistes fer el paperina d’aquesta manera fa mal. Potser La Caixa considera que Rabell i Coscubiela han de fer el què fan però, si és així, tot resulta molt penós. Sobretot amb la quantitat de talent i energia que té la gent jove que espera i lluita per la seva oportunitat.

Enric (EPM) Pelegrín 28.04.2017  |  09:26
Tot i que trobo pertinent donar resposta adequada als insults i exabruptes de gent com el senyor Franco Rabell, em pregunto si un excés no pot servir, justament, per tancar el nostre espai d’influències i minvar les nostres possibilitats d’arribar a l’espai dels comuns, amb el que entenc que compartim els principis democràtics.
Potser no hem d’esperar aquest esforç dels capitostos de CSQP que semblen que la seva única estratègia és erosionar el independentisme, encara que sigui a costa d’erosionar també els drets democràtics dels catalans.
No ens podem confondre, amb l’espai dels comuns hem de defensar conjuntament el nostre dret democràtic a decidir el nostre futur en un referèndum.
Els insults, tots, també els de Rabell, son pedres en aquesta via.

Pep Agulló 28.04.2017  |  08:59
No hem d’oblidar que és un atac a Llach i Cardús per lluitar per la independència de Catalunya. Pel personatge una opció política tan antidemocràtica que és feixista. Només amb tot el cinisme, els neofranquistes del PP,Cs, els poden insultar de nazis. Doncs en Rabell també s’hi apunta. Perquè no hi ha argument, només insult.

Ell, que quan se’l coneixia per Gérard Laffont (el seu alias de militant trotsquista) defensava “una Federació Ibèrica de Repúbliques Obreres” (un cop feta la revolució, és clar). Quin polític més miserable.


Andreu Fàbregas 28.04.2017  |  07:39
En Franco Rabell (mira, tu, quina gracieta de primer cognom, i Rabell, que sona a rabia; nomes li faltaria dirse, “Paco”). Tots sabem, Vicent, que quant una persona apel•la als exabruptes i les desqualificacions personals al tort i al dret sense fonaments es que es veu sense arguments presentables, i es nota ell mateix en una postura molt defectuosa, potser tant com està el seu grup amb el seu discurs, diguem-ne “inversemblant”, que no s’aguanta per en lloc; i no saben com sostenir-lo, vaja. I el numeret en torn al recolzament unilateral del referèndum amb “condicions” que fa Coscubiela! Tot plegat, que us sembla que hi hem de fer amb aquella gent? riure o plorar?


llegir més:


http://www.vilaweb.cat/noticies/el-diputat-rabell/

Els espanyolistes volen una Espanya unida i tan uniforme com es pugui. Els independentistes s'emmirallen en els països petits i benestants d'Europa. No sé trobar què volen els de la tercera via....

Comentaris a:


Fèlix Riera: "Ens hem d'esforçar per trobar els llocs d'encaix entre l'Estat i Catalunya"






Mike
Els espanyolistes volen una Espanya unida i tan uniforme com es pugui. Els independentistes s'emmirallen en els països petits i benestants d'Europa. No sé trobar què volen els de la tercera via. Moltes paraules, poca concreció. De fet, això de la tercera via sembla pura fantasia. Sobre el tema democràcia, no ens mamem el dit. En som força els que sabem que la democràcia és un simple maquillatge d'alguna altra cosa política (més o menys digna; o més o menys podrida).



Arizona
El lloc d'encaix és la independència. D'aquesta manera es podrà parlar en igualtat de condicions, de tractats de cooperació, infraestructures, etc. Mentrestant continuem essent súbdits. De Barcelona a Madrit 2 hores. De Barcelona a Tortosa, o Vic ves a saber!



Bajanades unionistes
La tercera via és impossible perque ni l´estat espanyol ni, encara més important, la majoria del poble espanyol estan disposats a fer la més mínima concessió que impliqui renunciar a un estat unitarista castellà. Per això la tercera via no existeix. No hi ha cap oferta ni n´hi haurà.


LLegir més...


L'Estat "empeny" Catalunya cap al referèndum unilateral...


Dos diputats del parlament de Suïssa comprenen que Catalunya opti per convocar un referèndum de forma unilateral si Espanya segueix amb el seu “bloqueig”....

http://elmon.cat/noticia/197035/dos-diputats-suissos-avisen-que-el-bloqueig-de-lestat-empeny-catalunya-cap-al-referendum-unilateral

El dret d'autodeterminació és plenament reconegut en el dret internacional i cap norma estatal no el pot negar : Dret d’autodeterminació... les deu preguntes clau

El govern de la Generalitat ha signat un compromís amb el referèndum, un document pel qual tots els signants, consellers, directors generals i secretaris, es fan responsables col·lectivament de l’organització i de l’aplicació del resultat. Aquest document invoca formalment i per escrit, per primera vegada, el compromís del govern de la Generalitat amb el dret d’autodeterminació de Catalunya. No es parla de dret de decidir ni del dret dels catalans a votar o a decidir el seu futur. S’hi diu, concretament: ‘El govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació.’

Repassem en deu punts les claus per entendre el dret d’autodeterminació:

1. Existeix el dret d’autodeterminació dels pobles? 
Sí. La llei internacional té allò que es defineix per ius cogens, és a dir, normes de dret imperatiu. Aquestes normes són part del dret internacional i cap estat no pot negar-les ni incomplir-les. La comunitat internacional considera que són per damunt de qualsevol legislació estatal, bé perquè la pràctica ho ha imposat així o bé perquè els tractats internacionals ho decreten així. Són normes imperatives, per exemple, la prohibició del genocidi, de la pirateria marítima, de l’esclavatge i de la tortura. El dret d’autodeterminació dels pobles es considera jurídicament una norma imperativa també, tal com ha estat remarcat a unes quantes sentències de la Cort Internacional de Justícia i tal com és reflectit a la carta de les Nacions Unides.

2. En què consisteix el dret d’autodeterminació?
El dret d’autodeterminació és el dret que té un poble, una nació, de decidir si vol ser independent o no. El dret no pressuposa la voluntat d’independència ni obliga una nació a fer-se independent. Diu que té dret de decidir si vol ser independent o no. En termes jurídics el dret d’autodeterminació es coneix com el dret de qualsevol país de ‘triar la sobirania i l’estatus polític, sense compulsions externes o interferències’.

3. Quina és la norma de les Nacions Unides que reconeix el dret d’autodeterminació?
La Carta de les Nacions Unides, que tots els estats que en formen part han d’acceptar, diu a l’apartat segon de l’article primer que la funció de l’organisme és ‘desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del dret de la lliure determinació’.

Posteriorment les Nacions Unides van acordar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que va reafirmar que ‘tots els pobles tenien dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement l’estatut polític i procuren també pel desenvolupament econòmic, social i cultural’.

4. Els contraris a l’autodeterminació afirmen que cap estat reconeix aquest dret. Com pot ser, doncs, una norma imperativa?
No és veritat que cap estat no reconegui aquest dret. Però fins i tot si fos així, no seria impediment per tal que la societat internacional el reconegués. A les constitucions estatals hi ha una contradicció flagrant respecte de la pràctica política dels estats: no es reconeix el dret d’autodeterminació dins el propi estat però sí que es reconeix fora. Aquesta és una pràctica política habitual. El congrés espanyol, per exemple, el 2014 va reconèixer l’estat de Palestina. Reconeixia, per tant, de forma implícita el dret de l’autodeterminació al mateix temps que negava el dret d’autodeterminació per als casos interns.

5. Però hi ha països que reconeguin l’autodeterminació a la constitució?
Sí. L’opinió segons la qual només ho fa Etiòpia és errònia. De forma indirecta el dret d’autodeterminació el reconeixen tots els estats que incorporen a la legislació el respecte de les normes del dret internacional —o sigui la immensa majoria. De forma directa, reconèixer el dret d’autodeterminació a les minories internes d’un estat no és una pràctica habitual per raons òbvies, però molts estats a l’hora d’explicar perquè són independents basen la seva existència en la invocació legal al dret d’autodeterminació mateix. En total ara hi ha trenta-vuit estats que a la constitució vigent reconeixen l’existència del dret d’autodeterminació:

Alemanya,

Angola,

el Bangladeix,

Bolívia (que explícitament l’atorga a les nacions índies del país),

el Brasil,

Cap Verd (que s’obliga constitucionalment a donar suport als pobles que lluiten per l’autodeterminació),

Catar,

Colòmbia,

Croàcia,

Cuba,

República Dominicana,

l’Equador (que reconeix l’autodeterminació per als pobles indígenes),

Eslovàquia,

Eslovènia,

Estònia (que reconeix les minories nacionals),

Etiòpia (que reconeix el dret a la secessió de les nacions que l’integren),

França (que reconeix el dret d’autodeterminació als territoris d’ultramar),

Guinea Bissau (que reconeix el dret de tots els pobles de l’autodeterminació i s’obliga a donar-los suport),

Hondures,

Hongria (que reconeix els drets de les minories),

l’Iran,

Kossove,

Letònia,

Mèxic (que reconeix el dret d’autodeterminació de les minories),

Montenegro,

Nicaragua (que reconeix el dret de les minories del país d’autodeterminar-se),

el Paraguai,

les Filipines,

Portugal (que reconeix a la constitució el dret de la independència de tots els pobles),

Rússia (que reconeix l’autodeterminació de les nacions que en formen part),

Sèrbia,

Sud-àfrica (que reconeix el dret d’autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteixi una herència comuna cultural i lingüística, dins una entitat territorial)

el Sudan (que reconeix a la constitució encara el dret del Sudan del Sud d’autodeterminar-se)

Surinam

Timor Oriental

Turcmenistan

Ucraïna

Veneçuela

Hi ha més estats que reconeixen el dret d’autodeterminació de forma explícita a les lleis encara que no ho facin a la constitució, com ara: el Canadà (que reconeix el dret del Quebec), Dinamarca (que el reconeix per a les illes Fèroe i Grenlàndia), Itàlia (que reconeix a Àustria un paper de tutela respecte del Tirol del Sud), Finlàndia (que el reconeix per a les illes Aland), el Regne Unit (que reconeix el dret d’autodeterminació a molts dels territoris units per la corona), Suïssa (que reconeix el dret d’autodeterminació dels cantons) o els Estats Units (que ha reconegut en unes quantes sentències el dret de secessió).

6. Qui té dret de l’autodeterminació?
Aquest és el punt més complicat de tots perquè ningú no ha definit de forma exacta què era un ‘poble’ o una ‘nació’. El dret d’autodeterminació s’aplica com a regla indiscutible a qualsevol situació colonial —i en particular a la llista de colònies que defineix Nacions Unides. Aquest dret no el discuteix ningú. Quant a l’autodeterminació a pobles no colonials hi ha molta més discussió i no hi ha unanimitat.

7. Aleshores es pot dir que si no ets colònia no tens dret de l’autodeterminació?
No. Si ets una colònia ningú no et discuteix el dret d’autodeterminació. Això val per a les colònies actualment reconegudes com a tals per les Nacions Unides, entre les quals hi ha Gibraltar —que ha exercit el dret d’autodeterminació triant de quedar-se dins el Regne Unit—, Nova Caledònia —que ha pactat un referèndum d’independència amb França per al 2016— o el Sàhara Occidental —que als efectes de les Nacions Unides continua sent una colònia d’Espanya).

Si no formen part d’aquesta llista el dret d’autodeterminació es reconeix d’acord amb la voluntat política dels estats. Encara que el sistema de Nacions Unides hagi deixat clar, sobretot amb les sentències de la Cort Internacional de Justícia, que aquest dret no és únicament per a les colònies sinó per a qualsevol territori de qualsevol estat.

8. Un exemple de territori no colonial a qui li han reconegut el dret d’autodeterminació quin és?
Tots els estats nous en el moment que són reconeguts ho són en virtut del dret d’autodeterminació i durant el segle XXI han aparegut més estats nous a Europa que als altres continents. Però un cas exemplar és el de Kossove. El dret de l’autodeterminació de Kossove en aquest moment és reconegut plenament per cent onze dels cent noranta-tres membres de les Nacions Unides que ja hi mantenen relacions diplomàtiques. Hi ha uns quants estats, com ara Espanya, que reconeixen el dret del poble kossovès de l’autodeterminació però no reconeixen l’estat resultant perquè no estan d’acord amb la manera com ha estat creat i hi ha uns pocs, particularment Sèrbia, que senzillament no li reconeixen el dret d’autodeterminació.

El dret d’autodeterminació va generalment vinculat al reconeixement d’un fet polític. Quan un poble, sigui quina sigui la seva definició, determina a la societat internacional un procés d’independència, aquells qui el reconeixen es basen en el dret d’autodeterminació, mentre que aquest dret és negat per una part dels qui no el reconeixen.

9. Però aleshores tot depèn de l’arbitrarietat política de cada estat?
No. El dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment. És precisament el cas de Kossove que va aconseguir una sentència històrica de la Cort Internacional de Justícia. Va reconèixer que la seva independència era vàlida a partir del principi d’autodeterminació proclamat a la Carta de les Nacions Unides. Això no vol pas dir, però, que les conseqüències de l’exercici del dret d’autodeterminació siguin automàtiques.

10. I, finalment, un estat pot invocar les lleis o la constitució per negar l’autodeterminació?
Ho pot fer a efectes polítics interns però això no val a efectes internacionals, ni té cap valor legal. La sentència sobre Kossove de la Cort Internacional de Justícia és contundent quan afirma que cap llei domèstica ni internacional pot ser usada per a impedir la independència. La sentència també esclareix que la declaració unilateral d’independència no viola cap norma jurídica internacional. I afirma també que qualsevol referència a la unitat nacional o a la inviolabilitat de les fronteres inscrita en la constitució s’ha d’interpretar contra un altre estat ja constituït i prou, però en cap cas contra l’aspiració d’autogovern.

Referèndum 2017

http://www.vilaweb.cat/noticies/dret-dautodeterminacio-les-deu-preguntes-clau-i-el-cas-de-catalunya/

Som una majoria abassegadora

La cirurgia refractiva de l’Institut Oftalmològic Quirónsalud permet recuperar una visió nítida en poques hores.. L'adeu definitiu a les ulleres i lents de contacte

La miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme són alguns dels proble­mes de vista més habituals entre la població. Poden corregir-se amb ulleres o lents de contacte, les opcions amb què la majoria de persones es conformen, però hi ha una alternativa. L’Institut Oftalmològic Quirón­salud Barcelona ofereix la seva cirurgia refractiva, una opera­ció ràpida i eficaç per tornar a veure-hi amb nitidesa en un temps rècord.
Tecnologia avançada a l’abast del pacient
L’operació es du a terme amb la tecnologia LASIK: s’efectua sota anestèsia en gotes, és indolora i permet una recuperació immediata. “Actualment disposem d’uns làsers tan evolucionats que ens permeten eliminar aquesta necessitat d’ulleres o lents de contacte en menys de 5 minuts amb uns resultats excel·lents en més del 99% dels casos”, explica la Dra. Yolanda Iribarne, oftal­mòloga de l’IOB.
Moltes persones no s’atreveixen a operar-se per por, però les complicacions de la interven­ció són mínimes i es donen en menys d’un 1% dels pacients. A més a més, solen ser infeccions o inflamacions que se solucionen sense problemes amb controls rutinaris i medicació adequada. Quan l’ús del làser està contraindicat, poden utilitzar-se altres tècni­ques i obtenir els mateixos resultats sense risc.
La importància de tenir cura de la vista
L’ús quotidià de pantalles com les de l’ordinador, el telèfon mòbil o la tauleta durant unes quantes hores al dia pot afavo­rir l’aparició o l’empitjorament de diversos trastorns de vista. Per controlar-ho, es recomana visitar un especialis­ta cada un o dos anys, encara que no s'hagi detectat cap problema ocular nou. Els tras­torns de la vista poden generar dificultats a nivell personal i social, si la persona no n’és conscient o els ignora.
L’Institut Oftalmològic Quirónsalud Barcelona és un referent en el tractament de patologies oculars. La seva tecnologia, el seu equip de professionals i les cures al pacient garanteixen una atenció integral i personalitzada en cada cas.

'Ada Colau és salta sistemàticament els terminis de respondre les preguntes que fan regidors. Del termini d'un mes que preveu el Reglament es passa, amb molta freqüència a períodes que superen els sis mesos i en alguns casos fins i tot s'acosten als dos anys sense resposta...

LA BODEGUILLA D’ADA COLAU

Un congressista nord-americà defensa el referèndum davant Mil


(ACN) Un dels congressistes americans que visita Barcelona per analitzar el procés independentista amb les autoritats catalanes, ha defensat el referèndum davant del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, segons ell mateix ha assegurat. Així li ho ha fet saber el president del subcomitè per a Europa del Congrés dels Estats Units, Dana …

Impotència: La Sexta acusa els congressistes que es van reunir amb Puigdemont d’emborratxar-se

En el programa “Al Rojo Vivo”, de la Sexta, han acusat de borratxos els dos congressistes nord-americans que es van reunir amb el president català, Carles Puigdemont. Concretament la presentadora va dir que els dos congressistes s’excusen d’anar a la reunió a Madrid perquè “han agarrado una curda” en Barcelona, una expressió col·loquial que vol …


El tercer partit del Parlament alemany dóna suport al referèndum de Catalunya

El comitè executiu del partit d’esquerres alemany Die Linke, el tercer en nombre d’escons al Bundestag (64) ha aprovat per unanimitat de donar suport al dret de decidir de Catalunya, “tal com ho exigeix la majoria social i política catalana amb el Pacte Nacional pel Referèndum”. El partit també té set eurodiputats dins del grup …


Gairebé quatre de cada cinc catalans demanen la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya...el suport massiu al referèndum respon directament a la necessitat que sent la població de redreçar la situació d’indefensió ..Els catalans se senten nació i demanen poder determinar democràticament i sense interferències com organitzar-se...

Les dades de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió són diàfanes. Gairebé quatre de cada cinc catalans demanen la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. La meitat donen suport a la convocatòria d’un referèndum organitzat per la Generalitat fins i tot si es fa sense un acord amb l’Estat. I més significatiu des d’un punt de vista polític, un 73 per cent es declaren disposats a participar en un referèndum unilateral.
Aquests resultats demostren dues coses que van més enllà dels càlculs estratègics que en puguin fer els governs català i espanyol i els partits polítics que els integren. En primer lloc, l’altíssim suport al referèndum vol dir que els catalans reconeixen, amb una gran claredat, Catalunya com a subjecte polític amb una identitat nacional pròpia, és dir, amb el dret a autodeterminar-se que correspon a tota col·lectivitat nacional que es reconeix com a tal. És precisament aquest reconeixement el que fa obsoleta la interpretació rígida i legalista que l’estat espanyol fa del pacte constitucional del 1978. I el que hauria d’obligar els partits catalans encara reticents a fer un referèndum a abandonar la seva oposició. Si una gran massa de la població defensa la possibilitat d’autodeterminar-se i, per tant, el caràcter de nació del país, com poden negar-se a satisfer la demanda dels ciutadans que representen?

Entre els partidaris de la independència s’ha instal·lat la idea que el dret a l’autodeterminació i la independència triomfaran si els associen al projecte d’un estat més competent i una societat del benestar més potent i equitativa. La realitat és que aquell dret i el possible assoliment de la independència es fonamenten en un principi anterior. Els catalans se senten (alguns potser només de forma intuïtiva) nació i demanen aplicar la lògica que es deriva de ser-ne: poder determinar democràticament i sense interferències com organitzar-se. El mateix que demanen tots els països del món, incloent-hi, naturalment, Espanya.
D’això se’n deriva una conseqüència important. El referèndum, o, més exactament, la promesa de celebració de referèndum, no pot ser una maniobra estratègica per aconseguir objectius que no siguin exercir el dret d’autodeterminació d’una nació. No pot ser una maniobra per desbloquejar, per la via de l’amenaça, la tercera via, i aconseguir, a canvi de no convocar-lo, més diners o competències. Però tampoc pot ser una maniobra per legitimar, si Espanya comença a bloquejar la seva celebració, unes noves eleccions o, fins i tot, una DUI sense fer primer el referèndum.
Convocar un referèndum d’autodeterminació és una decisió transcendental que no deixa espai a anunciar-lo creient que en realitat no es farà. La promesa de convocatòria ha de conduir a la seva celebració: amb campanya institucional (que, com a mínim per part dels partits, ja hauria d’haver començat), cens complet, meses electorals obertes, administració autonòmica al servei de la convocatòria i recompte oficial. L’amic Graupera alertava dissabte contra una política catalana reduïda, “en privat, a un joc de pretextos per no fer el referèndum i, en públic, a un joc per responsabilitzar-ne l’enemic”. Si això és així, la direcció política actual comet un error molt greu: els partits i prohoms que en formen part han d’entendre que tots són corresponsables del que passi (o deixi de passar) i que els seus votants així ho entendrem.

En qualsevol procés de reforma de la Constitució, els bascos hi tenen molt a perdre

Núvols, llamps, aurores boreals,... tot el que es veu del planeta des de l'espai

Llums, aurores boreals, llamps, núvols,... tot això, i molt més, es pot veure en aquest vídeo del planeta Terra enregistrat des de l'espai.

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1106696-nuvols-llamps-aurores-boreals-tot-el-que-es-veu-del-planeta-terra-des-de-l-espai.html

Lluís Masanes( català) i Oppenheim solucionen el problema que Einstein no va poder resoldre ... demostren la tercera llei de la termodinàmica ....

Hi ha molts motius per dedicar-se a la ciència. Entre els més idealistes hi ha la possibilitat de crear nou coneixement, ja sigui descobrint fenòmens desconeguts, explicant noves lleis de la natura o demostrant lleis no demostrades. Això últim és justament el que acaba de fer el físic català Lluís Masanes, que treballa al University College London (UCL). Amb el seu col·lega Jonathan Oppenheim han estat prop de dos anys a preguntar-se fins a quin punt és possible refredar un objecte. A la Terra, per exemple, s’han registrat temperatures de fins a -89 ºC. A la Lluna es pot arribar als -220 ºC i es considera que l’espai exterior està a -270 ºC. ¿Es pot anar més avall?
La resposta és que sí, però no gaire més. Durant el segle XX, s’ha arribat a la conclusió que la temperatura més baixa possible és de -273,15 ºC. Per veure que aquest límit té sentit, es pot entendre la temperatura com un moviment de les partícules que formen un objecte: com més temperatura, més moviment. Quan es toca un objecte i es percep com a calent, en realitat s’està notant que les partícules que el formen es mouen i vibren més ràpidament que en un objecte fred. Si aquesta vibració és molt intensa, els impactes amb la pell poden produir dolor o fins i tot ferides. Això és el que passa en una cremada. Des d’aquest punt de vista, la temperatura de -273,15 ºC, que es coneix com a zero absolut, correspondria a la immobilitat total de les partícules. Però, ¿poden assolir la quietud absoluta?
La resposta a aquesta pregunta ha sigut motiu de controvèrsia des de principis del segle XX. El físic Walther Nernst va conjecturar el 1912 que arribar al zero absolut era impossible, una proposta que es va batejar com a tercera llei de la termodinàmica, una de les lleis fonamentals de la natura. Tot i que l’afirmació semblava enraonada, Nernst no va aconseguir mai aportar cap prova concloent. Molts altres científics, incloent-hi Albert Einstein, han intentat resoldre aquest problema sense èxit.
El futur dels ordinadors
Masanes i Oppenheim n’han trobat ara la solució i han demostrat matemàticament que no es pot arribar al zero absolut de temperatura. El seu treball, publicat a la revista Nature Communications, estableix que “per refredar un objecte qualsevol fins al zero absolut cal una quantitat infinita d’energia”, precisa Masanes. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han utilitzat tècniques i plantejaments procedents de l’àmbit de la computació. “El nostre resultat és un exemple de com les ciències computacionals poden contribuir a entendre el món físic, un enfocament que pot ser molt fructífer en el futur”, explica Masanes.
La troballa serà especialment rellevant per a aplicacions tecnològiques que requereixen baixes temperatures, com ara la computació quàntica. Els anomenats ordinadors quàntics podrien fer operacions a una velocitat molt superior a la dels ordinadors tradicionals, però construir-ne un és extremament complicat. Perquè siguin viables calen temperatures pròximes al zero absolut. La feina de Masanes i Oppenheim pot ajudar a entendre millor el procés de refredament necessari per fer funcionar ordinadors quàntics, explica el físic català.

Dir que el procés sobiranista català no tindrà rellevància a nivell del TEDH és una especulació subjectiva que no te cap mena de fonament. Com no ha d'amparar el TEDH l'exercici individual i col.lectiu a decidir dels pobles? Aquest senyor es posiciona, ves a sabe perqué tot i que al final tot se sap, en contra del referèndum i troba en el vostre diari un altaveu perfecte fent el titular que buscava....

Comentari a:

Josep Casadevall: “El referèndum no és, per ara, un dret protegit pel Conveni Europeu de Drets Humans”



El govern assumeix col·legiadament els preparatius per al referèndum El consell executiu va acordar el 21 de març compartir la responsabilitat en l’organització de la consulta

La majoria de catalans volen un referèndum unilateral...

La Cadena SER ha publicat una enquesta que demostra que una majoria de catalans que tenen un posicionament decidit sobre el full de ruta del país si l’Estat barra el pas a un referèndum aposten pel plebiscit unilateral. Segons la mostra, un 47,5% de ciutadans creuen que s’ha de tirar pel dret, mentre que el 30,6% es decanten per fer eleccions autonòmiques i gairebé un 22% no ho saben o no contesten. Els resultats, ben diferents de la resta de l’Estat, han fet clamar el cel a la presentadora del programa de matins de l’emissora, Pepa Bueno. Al seu editorial, ha titllat els resultats de “bretxa” oberta “entre Catalunya i Espanya”, cosa que ha interpretat com un “quadre preocupant”. ..

Les autovies han de ser gratuïtes, si es paguessin, viure a Madrid sortiria massa car i es convertiria en el que es: una cort. Penseu que tot el que necessiten ve de lluny, sobre tot el peix, el millor d'España ...


Comentaris a:


Abertis reclama a Madrid que s’homologui a Europa amb el sistema de peatges




http://elmon.cat/noticia/194269/abertis-reclama-a-madrid-que-shomologui-a-europa-amb-el-sistema-de-peatges

Terricabras denuncia “l’atrevida intromissió d’Espanya en el futur de Gibraltar” L’eurodiputat d’ERC promou una esmena sobre el penyal a la resolució de l’Eurocambra sobre el Brexit que es votarà dimecres al ple

Rivera vol pactar amb Podem per evitar la independència

Carles Boix: ‘Amb el referèndum, som com els israelites davant Jericó’ Entrevista al professor de ciència política de la Universitat de Princeton (EUA) sobre el tram final cap al referèndum

El mapa del greuge al corredor mediterrani que Rajoy no ha desmentit avui

Per què Gibraltar és tan important per al Regne Unit

La cultura en català només ens té a nosaltres «Als qui ens ha tocat la sort o la desgràcia que defensar la cultura en català és l’única manera de defensar-nos a nosaltres mateixos, defensar qui som, la llet que hem mamat, com somiem, com estimem, com malvolem, és l’únic futur on podem viure»

El partit d’esquerra alemany Die Linke anuncia el suport al referèndum a Catalunya Die Linke també expressa la seva solidaritat amb Carme Forcadell i exigeix al govern alemany que faci costat a les demandes dels catalans

Xavi i Guardiola es tornen a mullar públicament pel referèndum Els dos continuen insistint en la necessitat que Catalunya pugui decidir el seu futur

https://www.racocatala.cat/noticia/41311/xavi-guardiola-mullen-pel-referendum


‘No m’agrada veure la llotja del Bernabéu i les personalitats que hi ha. I com s’hi mouen els fils d’aquest país…’ Són les declaracions que va fer ahir el jugador del Barça Gerard Piqué després del partit que va jugar amb la selecció espanyola de futbol. Piqué va esclatar i va assenyalar expressament una de les persones que freqüenten un dels més de tres-cents seients privilegiats que hi ha al voltant del president del Real Madrid –i de la constructora ACS–, Florentino Pérez. Piqué va citar, sense dir-ne el nom, Marta Silva, advocada de l’estat: ‘És la persona, per exemple, que ha encausat Messi, que ha encausat Neymar i casualment té un tracte ben diferent amb Cristiano. Aquesta persona era allà, al costat de Florentino, i no passa res. […] Però això és així en aquest país i ha estat així sempre. No explico pas res de nou’, deia Piqué...


http://www.vilaweb.cat/noticies/una-llista-dels-assidus-a-la-llotja-del-bernabeu-que-mouen-els-fils-del-poder/

Molt interessant entrevista de la cadena Al Jazeera al president Puigdemont (Vídeo)

La cadena Al Jazeera ha fet una interessant entrevista al president Puigdemont. Preguntes molt clares i respostes clares del president català.
Carles Puigdemont explica com després de l’autonomia que va venir amb la mort del dictador Franco, els successius governs espanyols han anat recentralitzant competències.
Puigdemont recorda que entre un 70 i un 80% de catalans volen un referèndum, i opina que si el 9-N, que era una consulta no oficial i no vinculant, anul·lada pel TC, van votar 2,4 milions de persones, en  un referèndum oficial amb una única resposta, la participació serà molt més elevada.
Puigdemont argumenta  que això no va de banderes ni passaports, i que volem un estat propi `per poder fer polítiques per la gent.
Encara que el govern ha dit que pot aplicar l’article 155 o fins i tot el 116, que és l’estat de setge, el president català descarta que l’estat espanyol pugui usar l’exèrcit o la força física, perquè no és viable i perquè si fa això ja ha perdut.
En relació al risc que Catalunya quedi fora d’Europa, Puigdemont diu que no n’hi ha de risc, perquè després del referèndum els 7,5 milions de catalans seguiran sent ciutadans europeus, i que l’única manera que això no passés és que Espanya reconegués la independència i no volgués un tractat de doble nacionalitat.
Catalunya sempre ha estat una regió que contribueix positivament a la Unió Europea, no negativament. Catalunya és una regió que representa el dos per cent del PIB europeu. És dinàmica, amb un creixement de més de 3,5 per cent en l’últim any, diu Puigdemont
El president català recorda que la comissió europea no s’ha posicionat sobre el cas escocès, i que ara ja es diu que Escòcia no tindrà cap problema en seguir formant part de la UE, que ara Europa està canviant d’opinió i aplanant el camí als escocesos, i el que val per Escòcia val per Catalunya.
En relació a la resistència dels estats, Puigdemont creu que es prosaica, i que Europa és una realitat política lenta, que  assimila malament els canvis, reacciona tard, però que és un fabulós escenari de realpolitik, i que per exemple pot amenaçar de no reconèixer Eslovènia uns mesos abans de la independència i després reconèixer ràpidament el nou estat.
En relació al reconeixement d’altres estats actualment, el president explica que ara estem a la fase del coneixement no del reconeixement, diu Puigdemont. Estem explicant el que passa, i quan arribi el moment trucarem a la porta pel reconeixement. I estem convençuts que si hi ha una voluntat clara un missatge clar el reconeixement arriba, com ha passat sempre en la historia.
També assegura que pot dir que tots els líders europeus tenen un bon coneixement del que succeeix a Catalunya.
Preguntat per si al govern català estan preparats sobre coses com el control de les fronteres, Puigdemont afirma que serien un irresponsables si no estiguessin preparats per aplicar el resultat del referèndum en cas de victòria del sí a la independència.

http://araomai.cat/molt-interessant-entrevista-de-la-cadena-al-jazeera-al-president-puigdemont/