Aquest 2017 fa cinquanta anys que la Flama del Canigó va entrar per primera vegada a Barcelona.










...La celebració de la vigília de Sant Joan a Barcelona té característiques similars a la dels altres indrets dels Països Catalans. Els trets definitoris són l’encesa de fogueres, l’ús de la pirotècnia, les revetlles amb ball, els banys a les platges, la coca i, també podríem afegir, el paper que tenen els terrats de la ciutat com a espai festiu privat.

Tot i que intuïm que el costum d’encendre fogueres és molt antic a la ciutat, no disposem de documentació que ho demostri. Les informacions més antigues referides a fogueres de manera explícita són de final de la primera meitat del segle XVII i, en la majoria de casos, fan referència a prohibicions. Al Registre d’Ordinacions de 1645, hi consta una crida que diu: «Lo die de vuy, vigília de Sant Juan, y també la vigília de Sant Pere propvinent, ninguna persona de qualsevol estat o conditió, sie axi home com dona, tant gran com xica, no gos fer fochs per los carrers ni tirar cuets, ni rondar per la Ciutat ni exir de aquella als matins de dits dies de Sant Juan y Sant Pere per a cercar la ventura, a pena de déu lliures y trenta dies de presó irremissiblament exequutadora».

En termes generals, podem afirmar, encara que sembli contradictori, que fins a la recuperació del carrer com a espai lúdic i l’organització de la societat civil en associacions i organitzacions, les fogueres de Sant Joan són fruit d’una organització informal i de l’espontaneïtat del moment, i és, precisament, en aquest període –la dècada prèvia al restabliment de la democràcia– que a Barcelona s’encenen més fogueres que mai...


http://www.vilaweb.cat/noticies/la-flama-del-canigo-barcelona-50-anys-despres/