Puigdemont situa el dèficit fiscal com a «fre» per al progrés social i la cohesió

Carles Puigdemont, aquest dimecres Foto: Govern

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha indicat aquest dimecres a la tarda al Parlament que el dèficit fiscal "brutal" que pateix Catalunya és, al mateix temps, un "dèficit social" que va en contra del progrés i de la cohesió. "Això que dic no és nou, i els diferents governs han intentat trobar-hi solucions", ha ressaltat Puigdemont, que ha recordat en l'obertura del debat sobre el compliment dels compromisos del ple de la pobresa que l'Estat només té un "no" per resposta.

"Davant d'aquest context, agreujat per la crisi duríssima a nivell europeu, i davant la imposibilitat de capgirar el problema de fons, el Govern no s'ha quedat de braços creuats", ha indicat Puigdemont, que ha recordat la reducció del finançament estatal en polítiques socials del 92Puigdemont ha estat exhaustiu a l'hora de repassar l'actuació del seu executiu i ha fet una valoració positiva de l'evolució dels indicadors. El president ha recalcat que el 74,7% del pressupost es destina a polítiques socials. Per sectors, ha recordat que, en el període 2011-2015, s'ha incrementat un 50% el nombres de beneficiaris de la llei de la dependència i ha crescut un 45% els recursos destinats a finançar la norma. També ha subratllat que aquest 2017 es destinaran fins a 278 milions a la renda mínima d'inserció, després de pressupostar 70 milions més en els darrers comptes. El cap de l'executiu ha repassat els passos endavant en les llistes d'espera en salut, les inversions en habitatge i la reducció de l'abandonament escolar prematur.

El president de la Generalitat ha recalcat, però, que el Govern no només ha aplicat mesures pal·liatives sinó que ha anat a "l'arrel del problema". I aquestes mesures estructures es resumeixen en la construcció de l'estat propi. "Un estat independent que reivindiquem no com un caprici sinó com una necessitat", ha afirmat Puigdemont. Volem un estat propi per garantir les pensions o per complir amb els compromisos de finançament de la llei de la dependència", ha expressat. 

Generació de riquesa i progrés social"

Puigdemont ha recordat el debat monogràfic de l'any passat, i ha apuntat que hi ha indicadors -com ara el llindar de pobresa i les perspectives econòmiques de les famílies- han anat millorant. "Catalunya, que en rànquing de PIB per càpita ocupa el lloc 68 sobre 272 de les regions d'Europa, és la 163 en índex de progrés social", ha admès el president, que ha situat en el 75% del pressupost la despesa social. El fet que la capacitat de riquesa no es tradueixi en progrés social és, segons el dirigent nacionalista, el "dèficit fiscal brutal" del 8% que pateix el país envers l'Estat

"Mai abans s'havia fet un seguiment tan exhaustiu d'una moció aprovada pel Parlament", ha volgut destacar Puidgemont en referència a la comissió que existeix entre Govern, grups parlamentaris i entitats socials per tal de donar compliment als acords contra la pobresa. "Li estem dedicant un alt grau de dedicació", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha indicat que cada dos mesos hi ha informes que actualitzen l'abast de les mesures que s'han pres.

Optimisme econòmic de Junqueras

El vicepresident Oriol Junqueras, que és també conseller d'Economia i Hisenda, ha volgut fer una intervenció basada en l'optimisme que traspuen els números de la Generalitat. Segons Junqueras, el PIB català creixerà un 2,9% aquest any, com a mínim, i ha indicat que aquest indicador se situarà en els 233.000 milions d'euros quan acabi el 2017. De cara a l'any vinent, aquesta xifra s'enfilarà als 244.000 milions d'euros, segons les prevision que ha detallat el vicepresident català.

L'augment de les afiliacions a la seguretat social (4,2%) i dels turistes (per sobre del 8%) també han servit a Junqueras per mostrar optimisme, així com també la reducció de les diferències entre el 20% de famílies més riques i el 20% de les famílies més pobres del país. "Volem que es recursos es puguin repartir millor entre la ciutadania", ha apuntat el líder republicà.

Munté posa xifra al compliment del Govern

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha detallat de forma telegràfica les mesures que el Govern té en curs o està executant per complir amb els requeriments del ple monogràfic sobre la pobresa que fa un any va celebrar el Parlament. Abans, però, ha assegurat que el grau de compliment de l'executiu ascendeix al 87% de les iniciatives requerides. 

Munté ha exposat els avenços en matèria d'infants -per exemple, en el capítol de beques menjador-, el suport a les dones en situació de vulnerabilitat, les polítiques d'habitatge i de lluita contra els desnonaments, les iniciatives per mitigar la pobresa energètica o els avenços en la llei de la dependència. La consellera, però, no ha concretat quins són els deures pendents. Sí que ha assenyalat el paper de l'Estat. "Ens trobem amb un bloqueig insistent. Hi ha un Estat que no ens ajuda gens en la lluita contra la pobresa. No són opinions, són fets objectius", ha exposat la conselleria de la Presidència.

Bassa detalla la renda garantida

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha centrat la seva intervenció en la renda garantida de ciutadania, la qual es preveu aprovar a mitjans de setembre al Parlament. "Vetllarem per fer front a l'exclusió", ha destacat Bassa, que ha indicat que aquesta renda es podrà demanar en 70 oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i que les quantitats serviran per "empoderar les persones".

Bassa ha apuntat que la mesura haurà de contribuir a fer una societat "més justa i igualitària", i ha manifestat que té a veure amb la "universalitat" i la "complementarietat".