Puigdemont diu a «Bloomberg» que aniria a la presó abans de renunciar al referèndum





El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat abans que renunciar al referèndum de l'1 d'octubre aniria a la presó. En una entrevista a l'agència de notícies Bloomberg, el president assegura que assumirà "totes les conseqüències" que se'n derivin de celebrar el referèndum i ha afirmat que la millor manera de garantir que no haurà d'anar a presó és que el referèndum "tingui èxit".

El dirigent nacionalista ha reiterat així que assumeix les responsabilitats d'aquest procés, amb totes les "dificultats" que està comportant, i ha assegurat que els càrrecs i els funcionaris de la Generalitat només estan "complint ordres" dels polítics. El president critica que el que han rebut del govern espanyol des del primer dia han estat "amenaces" i "ni una simple proposta". Per últim, recomana a l'Estat "estar atent" a l'1-O: "No podran dir que no els vam advertir".




http://www.naciodigital.cat/noticia/135854/puigdemont/diu/bloomberg/aniria/preso/abans/renunciar/al/referendum

VATICÀ : REFORMES AMENAÇADES

Cobertura legal al referèndum de l’1 d’octubre

La temperatura —a Catalunya ha augmentat 1,6 ºC des de 1950...

TRESORS DEL PATRIMONI DE CATALUNYA


L’adoració dels reis a la plaça  del rei

RETAULE DEL CONESTABLE, DE JAUME HUGUET

L’adoració dels Reis a la plaça del Rei

El retaule de Jaume Huguet, a la Capella de Santa Àgata, a la barcelonina plaça del Rei, és una joia gòtica massa poc coneguda

La intervenció completa de Folch en l’acte de l’ANC a Barcelona.

Tres elements a remarcar de l’escàndol LexNet

Quin ha de ser el teixit cívic i social en el marc d'un estat independent?




L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català ho posarà a debat a la Universitat Catalana d'Estiu


CENTENARI DE LA MORT D’ENRIC PRAT DE LA RIBA

“La comunitat internacional reconeixerà la independència”

CLARA PONSATÍ
CONSELLERA D’ENSENYAMENT   

           
        


“Les amenaces són efectives només 
si són creïbles”

“El govern garantirà que tothom tingui un col·legi electoral a prop de casa”

“Per cada un que vol repòs, n’hi ha deu que s’hi volen posar”



“La comunitat internacional reconeixerà la independència”

Convocar un referèndum no és cap delicte

Entrevista d'Antoni Bassas a Carles MundóVideo
ENTREVISTA D'ANTONI BASSAS

"Hem d’assumir que convocar un referèndum no és cap delicte"

Entrevista al conseller de Justícia, Carles Mundó

Lluís Llach: ‘Com ens frenarà l’estat? Quin disbarat farà? I després, com l’arreglarà?’

Llach: "La independència s'ha de ratificar al Parlament"

El diputat de JxSí Lluís Llach explica en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que la declaració de la independència requereix un mandat afegit del Parlament. "En primer lloc, requereix un mandat democràtic de 'Sí' a les urnes", i preguntat sobre si la proclamació s'ha de fer al balcó de la plaça de Sant Jaume -és a dir, des de la Generalitat-, o si s'ha de fer al Parlament, Llach afegeix que "aquesta -el Parlament- és la casa de la sobirania popular, sí, si hem tingut un mandat democràtic, aquesta casa l'ha de refrendar a través de la majoria absoluta parlamentària que tenim". 

Sobre si el Govern ja té les urnes per poder cridar a votar l'1 d'octubre, Lluís Llach assegura que "les tindrem, no pateixis ni un moment", i en insistir sobre si "ens pots dir si les tindreu o les teniu", el diputat de JxSí respon que "no em toca... les tindrem". A hores d'ara, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, té una querella de la Fiscalia espanyola per haver iniciat el procés de validació d'empreses per a la compra d'urnes, i l'executiu de Carles Puigdemont va decidir iniciar el procés de compra directa d'urnes en haver de rebutjar les empreses que s'havien presentat perquè no complien els requisits tècnics d'empresa proveïdora de la Generalitat. 


AMB ELS ULLS DE SAMARANCH.....“E l dia més important de la meva vida acaba feliçment. Em puc sentir orgullós de la meva ciutat i de la meva gent. Em sento un home feliç” .......Moltes Gràcies Samaranch sense tu no hagués sigut possible .

Viatjar sense perdre glamur

Sant Jaume el Major, un apòstol venerat i estimat a Catalunya

Sant Jaume “el Major”. Li deien així per tal de diferenciar-lo de l’altre apòstol Jaume, parent de Jesucrist que, segons sembla, era molt petit d’estatura. Sant Jaume (en castellà, Santiago) havia nascut a la població galilea de Betsaida i era el germà gran del també apòstol i evangelista Sant Joan. Ambdós eren pescadors i foren cridats a l’apostolat per Jesucrist un dia que eren a la vora del llac de Galilea mentre repassaven les xarxes del seu pare, Zebedeu (cf. Mateu 4,21-22). Junt amb l’apòstol Sant Pere aquests dos germans Jaume i Joan formaren part del nucli més íntim dels amics de Jesús. Després de la Resurrecció, Jaume de Zebedeu fou el primer apòstol en donar la vida per Crist i l’evangeli (cf. Actes 12,1-2).
Una tradició molt venerable afirma que Sant Jaume poc abans de sofrir el martiri a Jerusalem l’any 42 (durant el regnat d’Herodes Agripa), vingué a predicar a la península ibèrica. Anys després, durant la invasió musulmana de Jerusalem, les relíquies de l’apòstol per tal de salvaguardar-les haurien estat dutes a la finis Terrae, a Compostel·la, que en època medieval esdevingué (a través del camí de Sant Jaume que travessa Europa amb diverses variants de la Ruta Jacobea) un dels principals centres de pelegrinatge, equiparable a Roma i a Jerusalem.
La Via Lactea, que és el nom més antic per referir-se al camí de Sant Jaume, ha estat per a fra Ramon, el famós ermità dels Pirineus, durant força anys objecte d’observació i estudi astronòmic. Una venerable tradició explica que Sant Jaume s’aparegué a Carlemany per donar-li a conèixer aquesta ruta dels estels que condueix fins al seu sepulcre, a Compostel·la. L’emperador, colpit per aquesta visió, seguí la Via Lactea donant així origen als cèlebres pelegrinatges a la tomba de l’apòstol.
El camí de Sant Jaume també travessa la terra catalana, on l’apòstol, des de molt antic, gaudeix d’una particular veneració i estima, ja que per una antiquíssima tradició sabem que a l’actual plaça de Sant Jaume de Barcelona hi havia edificada una capella dedicada al sant apòstol que just recordava l’indret on havia predicat quan Barcelona era colònia romana. En segles posteriors, arreu de Catalunya a l’apòstol sant Jaume li foren dedicades algunes esglésies visigòtiques i pre-romàniques i, àdhuc, monestirs, com un antiquíssim monestir pre-benedictí al bisbat d’Urgell. Encara avui nombroses poblacions el tenen com a patró, i fins acompanya la toponímia d’algunes d’elles com ara: Sant Jaume de Frontanyà, Sant Jaume de l’Enveja, Sant Jaume de Llierca, Sant Jaume de Viladrover, Sant Jaume Sesoliveres  i Sant Jaume dels Domenys. El nostre Calendari de l’Ermità assenyala les nombroses festes majors que coincideixen amb la festa de Sant Jaume, així com també fa esment de la fira de Reus del dia 25 de juliol.
El costumari català està farcit de dites i refranys amb referències agràries a la festa de Sant Jaume com ara aconsellar a no practicar les purgues en temps de massa calor, especialment entre els dies 25 de juliol i 15 d’agost: “De Sant Jaume a Santa Maria, ni purga ni sagnia”, que dit d’una altra manera: “Qui es purga per Sant Jaume, no arriba a Sant Anna”; és a dir no arriba a l’endemà car Santa Anna és el 26 de juliol! En el camp de la medicina popular, del nombrós conjunt d’herbes santes cal destacar-ne l’herba de sant Jaume (en llatí, Senecio jacobaea) que, les seves fulles, aplicades en forma de cataplasma, van molt bé per a guarir les inflamacions de la pell.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins



Dret a Morir Dignament...aprovació al parlament de la proposta per a despenalitzar l'eutanàsia i el suïcidi assistit...

Isabel Alonso: ‘Amb la despenalització de l’eutanàsia, moltes persones ja no hauran de morir-se en solitud ni clandestinitat’


...—Quins països heu agafat d’exemple?
—A Europa, tenen lleis d’eutanàsia i suïcidi assistit Bèlgica (2002), Holanda (2001) i Luxemburg (2007). També Suïssa, que és un cas molt especial perquè l’eutanàsia no està legalitzada però sí que ho està l’ajuda al suïcidi a petició de la persona i per motius altruistes. És un cas molt conegut perquè hi ha una organització que ajuda estrangers, britànics o alemanys, per exemple, que no tenen aquest dret encara als seus països. Als Estats Units, set estats tenen legalitzada l’ajuda al suïcidi: el primer va ser Oregon, el 1987, i després van venir Califòrnia, Nou Mèxic, Wisconsin, etc. El Quebec va tenir-la abans que el Canadà, que la té des del 2015.

—A Europa, doncs, són pocs països.
—A Europa en són quatre, però si ens fixem en la cronologia, veiem que és un dret que s’anirà adquirint. La qüestió és que, com més triguin els països a legislar sobre això, més persones es moriran malament, o diferent, de com volen morir-se. De fet, ara organitzem una trobada al Parlament Europeu per a fer evident aquesta diferència de drets davant la mort que hi ha entre els ciutadans europeus. N’hi ha que tenen drets que uns altres no tenim encara....

http://www.vilaweb.cat/noticies/isabel-alonso-amb-la-despenalitzacio-de-leutanasia-moltes-persones-no-hauran-de-morir-en-solitud-o-en-clandestinitat/

Moltíssimes Gràcies Samaranch !!! Sense tu ,NO hauría estat possible!!!

25 ANYS DE BARCELONA 92
inauguració jocs 92Video

El millor anunci per a Barcelona

Avui a les vuit del vespre es compleixen 25 anys d’una cerimònia inaugural concebuda per projectar una imatge de modernitat de la ciutat i el país

Votar està dins de la legalitat catalana

Els records de Samaranch dels Jocs de la seva ciutat

Pràcticament tothom coincideix a afirmar que si Joan Antoni Samaranch no hagués estat el president del Comitè Olímpic Internacional (COI) en el moment que es va desenvolupar tot el procés de la tria dels Jocs Olímpics de l’any 1992, aquests no s’haurien fet a la ciutat de Barcelona. Sense Samaranch no es pot acabar d’entendre un esdeveniment que va fer entrar la capital de Catalunya en una nova era.
Samaranch, però, no pot ser un dels personatges a qui els mitjans preguntem pels seus records de Barcelona 92. El que fou president del COI entre el 1980 i el 2001 va morir l’abril del 2010 als 89 anys. L’any 2002 ens va deixar una mena de llegat, les seves Memorias olímpicas, en què repassava la seva trajectòria en el món de l’esport i especialment en el moviment olímpic des que va ser escollit membre del COI el 1966. En el llibre, Samaranch explica les grans decisions que va prendre durant la seva presidència –que anomena “la revolució de l’olimpisme”–, la crisi dels últims anys del seu mandat i el que hauria de ser el COI del segle XXI.
També repassa els deu Jocs Olímpics que es van celebrar durant la seva presidència –cinc d’hivern i cinc d’estiu– des de Sarajevo 1984 fins a Sydney 2000. De cadascun d’aquests Jocs ens explica, en primera persona, com els va viure, tant durant els períodes de preparació com durant les competicions. No cal dir que els de Barcelona són els Jocs als quals dedica més espai dels deu que va presidir: 35 planes. De cadascun d’aquests Jocs Samaranch va fer una mena de dietari en què anotava algunes de les coses que havia fet o li havien passat cada dia. Això és el que repassarem aquí dia a dia, des del dia de la inauguració, el 25 de juliol, fins al dia de la cloenda, el 9 d’agost. Les memòries de Samaranch dels Jocs de la seva ciutat.

“La policia catalana hi és per servir el poble de Catalunya”


JOAQUIM FORN 
CONSELLER D’INTERIOR










El nou conseller d’Interior, Joaquim Forn, repassa en aquesta entrevista, la primera que concedeix a un diari, les reaccions que ha provocat el seu nomenament i el paper que la policia catalana ha de tenir en el procés polític que viu el país. Descarta més canvis a la cúpula dels Mossos i diu que sempre obeirà la llei catalana i el Parlament.
És dels independentistes de tota la vida?
Sí, de sempre; sempre he pensat que no havíem de posar límit a les aspiracions de llibertat d’un país. I que la màxima llibertat d’un país és la independència; la independència és l’estat natural d’una nació.
A hores d’ara no hi ha cap més solució per a Catalunya que la independència?
No és només que ara s’hagi demostrat que no hi ha més solució. Jo ja n’estava convençut abans, perquè l’estat natural d’una nació és que sigui un estat independent.
No hi haurà una oferta de darrera hora de l’Estat?
No és qüestió d’ofertes. Si n’haguessin volgut fer, ja les haurien fet. I el tema no és si ens ofereixen o no no sé quants milions d’euros; el tema és que com a país no volem cap tipus de limitació. El temps d’arribar a acords ja ha passat.
Ara no serà el candidat a l’alcaldia de Barcelona pel PDeCAT, tot i que Xavier Trias l’havia designat en espera de superar unes primàries.
A la vida fas el que toca. He disfrutat molt a l’Ajuntament de Barcelona, però a la vida no sempre pots triar. Hem de ser útils allà on se’ns cridi a cada moment. I ara per mi és un honor ser conseller d’Interior. És un somni poder formar part d’un govern que està liderant el que està liderant.
Neus Munté seria una bona candidata a l’alcaldia?
Sí. Ho he pensat sempre. Munté és una bona candidata, i també ho és Santi Vila. És molt important que consellers d’aquesta vàlua vulguin aspirar a l’alcaldia de Barcelona. També n’han parlat Joana Ortega, Ferran Mascarell... És molt important que persones d’aquest nivell vulguin fer aquesta aposta; vol dir que no defugim un enfrontament amb l’alcaldessa Ada Colau.
Si hagués de triar candidat...?
De triar ja ho faré quan hi hagi candidats oficials i hi hagi primàries. Ara és massa aviat encara. Hi ha temps. Difícilment podem fer les primàries abans de l’1-O, però les podem fer immediatament després, i encara quedarà un any i mig per a les properes eleccions.
Sentint l’alcaldessa Colau, vostè ha entès finalment si l’1 d’octubre hi haurà urnes als col·legis electorals de Barcelona?
Nosaltres estem decebuts. Creiem que l’Ajuntament de Barcelona, com a capital de Catalunya, hauria d’haver apostat d’una manera molt més clara per l’1-O. L’alcaldessa ha aparegut sempre en les Diades, però sense convenciment. Em sembla que mai ha compartit allò que s’expressava en aquell sentiment majoritari al carrer. I ara Colau diu que participarà en aquesta gran mobilització de l’1-O, però no ho ha entès bé. L’1 d’octubre no és una mobilització, és un referèndum en què Catalunya decideix si serà independent o no, amb unes conseqüències jurídiques importants. Vendre-ho com si fos una mobilització o una performance em sembla totalment fora de lloc. És la manera que té sempre d’escapolir-se dels compromisos, de donar la cara i comprometre’s. Dos anys després, encara esperem que faci la consulta promesa per si Barcelona s’integra a l’AMI o no.
Vostè va ser president de TMB. Que a Barcelona tinguin onze dilluns seguits amb vaga de metro, és normal?
En absolut. Gens normal. Nosaltres vàrem tenir vagues al metro? Sí. Però mai d’aquesta magnitud i durada. Mai havia passat. Reconec que hi ha dificultats de negociació amb els sindicats, no diré pas el contrari. Però és obvi que hi ha una incapacitat del govern municipal de saber trobar solucions, de saber negociar i de crear un clima positiu per a la negociació. Han estat incapaços. Venint d’on venien, es pensaven que els sindicats actuarien al seu dictat i s’han trobat una realitat molt diferent.
Del seu antecessor, Jordi Jané, es diu que ha fet “un pas al costat”. Però no ens enganyem, això és un eufemisme…
El conseller Jané va plegar perquè va voler, i així m’ho va comunicar el president Puigdemont. I el mateix Jané m’ho ha transmès així.
De Jané es deia, i jo no vaig tenir ocasió de preguntar-li-ho perquè no concedia entrevistes, que tenia bones relacions amb Fernández Díaz i amb el ministre Zoido. I vostè? Hi ha tingut algun contacte?
No. Només m’he reunit amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, que em va transmetre la preocupació que hi ha a Madrid pel meu nomenament, en el sentit que no sabien si compliríem els acords que es van prendre en la darrera Junta de Seguretat de Catalunya. I li vaig garantir que sí, que són acords signats pel govern i que es compliran. Una cosa són les idees polítiques de cadascú, i jo tinc les meves i Millo les seves, però hi ha un respecte institucional, i amb temes tan importants com els de la seguretat nosaltres no hi jugarem.
Sembla que no es pugui ser independentista i conseller d’Interior al mateix temps, no?
En tots els estats existeixen els ministeris de l’Interior. Jo accepto les seves idees, de la mateixa manera que ells haurien d’acceptar les meves, sempre que les vulgui assolir per mitjans democràtics, que és el que fem.
Si hem de fer cas del que diuen segons quins mitjans, els preocupa la politització de la policia que vostè pugui fer.
Sí. I és sorprenent que ho diguin ells. Hi ha mitjans de comunicació que s’han escandalitzat pel meu nomenament, i són els mateixos que després no s’han pas escandalitzat quan hi ha hagut una politització real d’alguna policia, i no parlo pas precisament de la catalana. S’han inventat informes i notícies que després s’ha demostrat que eren falses. A la policia catalana això ni ens passa pel cap ni trobaríem ningú disposat a actuar com ho han fet ells. Nosaltres estem per servir els ciutadans; no som una policia política com sí que sembla que han actuat altres cossos de policia.
Al documental ‘Las cloacas de Interior’ ho expliquen els mateixos policies…
Sí. I curiosament no hi ha pas hagut a posteriori cap intervenció de la Fiscalia. Hi ha proves més que evidents i no ha passat res. És molt preocupant.
La dimissió del director dels Mossos, Albert Batlle, ha suscitat titulars a la premsa com el de “La purga alarma als Mossos”. Hi ha purga i hi ha alarma, als Mossos?
En absolut. El que hi ha és una determinada premsa que el que està fent és fabricar un determinat relat. A tots els governs del món hi ha canvis, i són normals. El president pot fer canvis al govern i el conseller, quan arriba al seu departament, també. I això és normal. No només no hi ha cap purga, sinó que no hi ha cap mena d’inquietud entre els comandaments dels Mossos. Una altra cosa és el que una determinada premsa vol traslladar amb una intenció determinada.
Al substitut d’Albert Batlle, Pere Solé, li han retret les piulades que havia fet en un moment determinat dient allò de “Em feu pena, tots els espanyols”...
No pot ser que fins fa quatre dies de Pere Solé algunes formacions lloessin el seu caràcter i la seva capacitat de diàleg i d’arribar a acords, i que ara diguin tot el contrari. No té cap sentit. Han de ser més seriosos. Pere Soler ha fet una gran feina als serveis penitenciaris, i té una gran voluntat de servei al país. Cal jutjar-lo per això, no pas per altres coses.
Batlle s’ha acomiadat dels Mossos demanant que es respecti la legalitat. No la respectaran?
Nosaltres respectarem la legalitat. La mateixa llei de creació de la policia catalana, del 1994, diu textualment que es tracta d’una policia “arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix”. Textual. La policia catalana hi és per servir el poble de Catalunya. I nosaltres aplicarem la legalitat. I entre aquesta legalitat hi ha poder votar el dia 1 d’octubre.
Hi haurà, però, un xoc de legalitats. I s’intueix que hi haurà una legalitat catalana i una legalitat espanyola.
Nosaltres respectarem la legalitat catalana, que és la que emana del Parlament de Catalunya. És a qui hem de respectar, nosaltres. D’això no n’hi ha cap dubte.
Li plantejo una hipòtesi: si el govern o els tribunals espanyols ordenen als Mossos dur a la pràctica mesures com la detenció de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o del president Puigdemont, perquè els hagin suspès de funcions, què farà?
No la preveig, aquesta possibilitat. Aquest escenari no es donarà.
Però el govern espanyol ha dit i repetit que no hi haurà referèndum. Què faran si els ordenen impedir-lo?
Estic convençut que nosaltres complirem la legalitat. I que no només no arribarem a impedir el referèndum, sinó que serà tot el contrari, en facilitarem la celebració. No és un escenari que prevegi, el que em planteja.
Però de la mateixa manera que els Mossos van anar a detenir el regidor de Vic Joan Coma, vostès poden rebre determinades ordres com a policia judicial. Les compliran? Serà un conflicte?
Això podria ser un conflicte, sí; però espero que no ho acabi essent. Segur que intentaran posar-nos contra la paret. Estic convençut que intentaran crear-nos contradiccions. Però nosaltres hem de tenir la capacitat i la intel·ligència suficients per no caure en aquest parany. Hem de tenir capacitat per fer bé les coses i assolir l’objectiu que tenim, que és celebrar el referèndum.
Però què faran, quan la policia catalana rebi determinades instruccions de l’Estat?
Quan vinguin, si venen, les estudiarem.
L’Estat intentarà posar els Mossos contra les cordes.
Probablement. Ja ho han intentat en altres ocasions. Però nosaltres hem de ser intel·ligents. Que l’Estat intenti posar els Mossos contra les cordes és esperable; el que no podem fer és fer-ho nosaltres mateixos. Hem d’evitar determinades situacions. Dimecres passat, el portaveu Jordi Turull demanava als hiperventilats i als tiquismiquis que es prenguin uns dies de vacances. Doncs això, estiguem tranquils.
Hi ha preocupació interna, per aquest tema, entre els comandaments?
No. M’hi he reunit i n’hem parlat. I no. Els comandaments em diuen que estan acostumats a la pressió mediàtica, i que ja han passat per altres moments tant o més complicats. Ells saben abstreure’s d’aquesta situació i dedicar-se a fer la seva feina, que és el que han de fer.
Ja sap que hi ha qui vaticina que ara, després del relleu de Batlle, es produirà tota una escalada de canvis entre els comandaments dels Mossos.
No. Ja sé que es diu, però no. Hi ha hagut el relleu de Batlle, és cert, i ha dimitit el responsable del 112, que substituirem aviat. He parlat amb el secretari general, que és una peça clau, i continuarà. I no hi ha d’haver grans canvis més.
S’ha reunit amb els sindicats? Li han fet arribar la seva petició de mantenir els Mossos fora del debat polític?
No m’hi he reunit encara. Però he llegit les seves declaracions a la premsa dient això. Quan ens reunim veuran que no han de tenir cap tipus de temor.
Vol dir que és possible, a Catalunya, que algú estigui al marge del debat polític, en un moment com l’actual?
En aquest sentit no. Perquè els Mossos no són un bolet estrany de la societat; el cos de Mossos el conformen ciutadans de Catalunya, i tenen les seves opinions personals. Però són servidors públics i han de complir les funcions que els atorga la llei.
Venen temps complicats.
La meva decisió és absoluta. Si no, no hagués format part d’aquest govern. I és evident que el Departament d’Interior és més sensible que d’altres i que les coses s’han de mesurar molt bé.
Descarta que el govern del PP suspengui les competències dels Mossos?
Sincerament, crec que això no arribarà. Una cosa és el que es diu, el que es diu o el que demana una determinada premsa, i l’altra és que es pugui fer efectiu. El procediment per fer això és molt complicat. No és tan fàcil, que recuperin competències. La gent especula amb la suspensió dels Mossos, amb la suspensió de l’autonomia, amb l’estat d’excepció, amb si Millo pot convocar eleccions…, però no és tan fàcil. Tothom dispara ara, però no és tan fàcil. I la nostra fortalesa són els milers i milers de persones que tenim al darrere, i contra això no és tan fàcil actuar. A mi no m’agrada posar l’accent en les coses negatives, en tot el que pot fer l’Estat; a mi m’agrada posar l’accent en tot allò que podem aconseguir.
L’Estat no es quedarà quiet, no? Alguna cosa farà, no?
Sí. I a mi no m’ho expliquen, evidentment, què faran. Però el marge que tenen és el que tenen. I no els veig utilitzant la força ni els veig utilitzant determinada normativa legal. Una cosa és el que demanen els opinadors i els tertulians, però a l’hora de la veritat no és tan fàcil. El president diu allò que no hi ha prou Estat per anar contra tanta democràcia, i és cert. Té raó. N’estic convençut. No hi ha prou lleis, prou múscul de l’Estat, per aturar-ho. Com ho aturaran, això? No poden.
Si cal, desacatarà alguna ordre de l’Estat?
Buscarem les solucions que calgui per assolir els objectius sense desacatar cap llei. És la quadratura del cercle, això? Doncs l’haurem de buscar.
Tots els consellers del govern han signat uns quants requeriments del TC advertint-los de desobediència. En algun moment o altre vostè n’haurà de signar algun, no?
Suposo. Podria ser. En soc conscient. Sabia on em posava. Soc plenament conscient d’on em posava. Però jo no em fixo en les dificultats que tindrem, sinó en les possibilitats que tenim al davant i el camí que se’ns obre al davant. I en la possibilitat de formar part d’un projecte que he perseguit durant tota la meva vida política i que ara es pot fer realitat. Com que estic convençut que hi arribarem, la resta no em preocupa gens.
El preocupa com a conseller d’Interior que es produeixi algun episodi de violència puntual, abans de l’1-O o quan l’endemà l’Estat no reconegui el resultat i la gent pugui sortir al carrer?
No em preocupa. Perquè totes les mobilitzacions que hi ha hagut fins ara han estat en positiu. Tot ha estat festiu i cívic. I qualsevol mobilització que hi hagi a partir d’ara ha d’anar en aquesta mateixa línia. Estic tranquil. No hi haurà cap episodi de violència de la gent que reclama votar. La gent que reclamava votar fa gala d’un gran sentit democràtic i de respecte a la llibertat.
Dijous vàrem veure la Guàrdia Civil al Parlament i a Palau. I pocs dies abans, al TNC demanant factures…
Forma part d’aquest escenari de la por que volen transmetre. Però no hem de caure en aquest parany. Hem de respondre amb intel·ligència. Amb un somriure. Com diu el president, contra el fanatisme, sentit de l’humor.

Del ‘Freedom for Catalonia’ del 92 al govern

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) no és pas de la nova fornada d’independentistes. L’any 1992 ja era dels que desplegaven pancartes amb el lema “Freedom for Catalonia” durant els Jocs Olímpics i dels que, uns anys abans, havia rebut Joan Carles I i Sofia amb xiulets durant la inauguració de l’Estadi Olímpic Lluís Companys. De l’any 2000, la darrera ocasió en què el Día de las Fuerzas Armadas es va celebrar a Barcelona i l’exèrcit espanyol hi va desfilar, Forn se’n va endur un bon record. No li van trencar el braç durant una protesta, com han dit alguns mitjans, però sí que en va sortir ple de blaus i de morats. “Hi havia diferents grups que protestàvem. Vaig veure com la policia agredia un noi que duia una bandera catalana i vaig anar a demanar-los explicacions. I un poli em va començar a esbatussar, per tot el cos, al braç, a l’esquena, a les cames...”, explica.
“En tinc un bon record, però, d’aquells anys de mobilitzacions”, hi afegeix, i creu que la campanya del “Freedom” va ser útil. “Va tenir molt ressò. I segur que l’impacte internacional que va tenir va ser útil. Perquè el COI no havia pas previst ni que sonés Els segadors ni que s’utilitzés el català”, sosté. “No vam aconseguir el 100% del que volíem, però sí un 60%.”
Forn, que a diferència del seu antecessor en el càrrec sí que concedeix entrevistes, és un home alt i de veu greu. Imposa. “Té geni?”, li pregunto. “Sí, tinc cops de geni”, diu. I hi afegeix: “Quan m’enfado renego una mica, però l’avantatge és que em passa tot seguit”, somriu. I no s’amaga de dir que ell treballa més bé amb tensió que sense. “Necessito tensió, jo, i aquí em sembla que la trobaré; una cosa més tranquil·la potser no lligaria amb el meu caràcter”, conclou.
De fet, Forn, que des del 1999 ha estat regidor a l’Ajuntament de Barcelona, ja s’havia fet càrrec de la Guàrdia Urbana de la capital catalana quan Xavier Trias era alcalde de la ciutat, el 2011. “Va ser una bona època –diu–, tot i que allà eren 3.000 agents i aquí són 17.000.” Llicenciat en dret, va estudiar al Liceu Francès (“Els meus pares van pensar que seria una bona manera de tenir una mirada diferent”) i ha estat sempre un activista. Va ser membre de la junta d’Òmnium Cultural als anys 90, amb Josep Millàs de president, i fundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya quan estudiava (“De fet, refundador, perquè ja existia durant la república”). I, és clar, membre de la JNC, on va conèixer Carles Puigdemont: “Sí, vam coincidir en alguna manifestació.”
I com que es diu Joaquim Forn i Chiariello, no em resisteixo de preguntar-li d’on li ve, aquest Chiariello. “La meva mare és de Sud-amèrica, és equatoriana. Però el meu avui era italià, i d’aquí ve el Chiariello.” Curiositat satisfeta. “I què diu de tot plegat la teva mare [el seu pare és mort]?”, li demano. “A la meva mare no la preocupa, diu que hem d’apretar.” “I la dona?” “La dona em va dir: «Escolta’m, això no és pel que hem lluitat sempre? Doncs endavant.»” Forn, que llegeix una quinzena de llibres l’any (Cabré i Pla han estat els seus darrers autors llegits) i que no practica gaire esport (“És una evidència que no en faig gaire”, somriu), tot just fa deu dies que és conseller (“Me’n vaig assabentar el dia abans a dos quarts d’onze de la nit”), però, sentint-lo, sembla que ho sigui des de fa anys. Deixarà petjada. “Sé el que he de fer”, diu. S’intueix.


'La majoria continua a favor del referèndum'

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La majoria continua a favor del referèndum'Video

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La majoria continua a favor del referèndum'

La mesura és infame, té alguna cosa de metròpoli parlant a la colònia: lluny de fer política, l’Estat no en té prou d’abordar la qüestió amb policies i jutges i ara es proposa escanyar l’economia catalana

Els barcelonins volen que Colau faciliti l’1-O....Un 60% dels comuns avalen la via unilateral

El 70% dels barcelonins volen que Colau faciliti l’1-O

El 70% dels barcelonins volen que Colau faciliti l’1-O

El 82% dels comuns esperen que l’alcaldessa obri els col·legis electorals

Els manters només paguen el 0,1% de les multes Malgrat rebre gairebé 80.000 ...La plataforma d'Afectats pel Top Manta va reclamar que “s’engegui immediatament un pla de xoc acurat i decidit, per aturar l'efecte contagi de la pràctica de la venda il·legal ...



SOCIETAT

L'Ajuntament de Barcelona va registrar 79.221 denúncies per venda no autoritzada durant el 2016, segons dades de la Guàrdia Urbana. D’aquestes, l'Institut Municipal d'Hisenda solament va poder cobrar una mitjana del 0,1%. 

També es van intervenir 1,1 milions d'articles, es van produir 19 entrades a magatzems clandestins, 16 detinguts i més de 27 investigats per delictes contra la propietat industrial. En aquestes operacions contra xarxes de distribució es van intervenir més de 120.000 productes falsificats amb un valor aproximat total de 5 milions d'euros (valoració de material confiscat).

La plataforma d'Afectats pel Top Manta el passat dimecres va reclamar que “s’engegui immediatament un pla de xoc acurat i decidit, per aturar l'efecte contagi de la pràctica de la venda il·legal a nous col·lectius. Igualment reclamen que és continuï investigant sobre l'organització i coordinació dels grups mafiosos responsables i beneficiaris de la venda il·legal al carrer".

En un comunicat va demanar que “no es criminalitzi la plataforma, avui present, d'entitats, comerços, associacions, gremis o qualsevol altre tipus d'associació de comerciants per exposar i lluitar pel que considerem injust, incoherent i irresponsable”.


http://societat.e-noticies.cat/els-manters-nomes-paguen-el-01-de-les-multes-111481.html