Sant Jaume el Major, un apòstol venerat i estimat a Catalunya

Sant Jaume “el Major”. Li deien així per tal de diferenciar-lo de l’altre apòstol Jaume, parent de Jesucrist que, segons sembla, era molt petit d’estatura. Sant Jaume (en castellà, Santiago) havia nascut a la població galilea de Betsaida i era el germà gran del també apòstol i evangelista Sant Joan. Ambdós eren pescadors i foren cridats a l’apostolat per Jesucrist un dia que eren a la vora del llac de Galilea mentre repassaven les xarxes del seu pare, Zebedeu (cf. Mateu 4,21-22). Junt amb l’apòstol Sant Pere aquests dos germans Jaume i Joan formaren part del nucli més íntim dels amics de Jesús. Després de la Resurrecció, Jaume de Zebedeu fou el primer apòstol en donar la vida per Crist i l’evangeli (cf. Actes 12,1-2).
Una tradició molt venerable afirma que Sant Jaume poc abans de sofrir el martiri a Jerusalem l’any 42 (durant el regnat d’Herodes Agripa), vingué a predicar a la península ibèrica. Anys després, durant la invasió musulmana de Jerusalem, les relíquies de l’apòstol per tal de salvaguardar-les haurien estat dutes a la finis Terrae, a Compostel·la, que en època medieval esdevingué (a través del camí de Sant Jaume que travessa Europa amb diverses variants de la Ruta Jacobea) un dels principals centres de pelegrinatge, equiparable a Roma i a Jerusalem.
La Via Lactea, que és el nom més antic per referir-se al camí de Sant Jaume, ha estat per a fra Ramon, el famós ermità dels Pirineus, durant força anys objecte d’observació i estudi astronòmic. Una venerable tradició explica que Sant Jaume s’aparegué a Carlemany per donar-li a conèixer aquesta ruta dels estels que condueix fins al seu sepulcre, a Compostel·la. L’emperador, colpit per aquesta visió, seguí la Via Lactea donant així origen als cèlebres pelegrinatges a la tomba de l’apòstol.
El camí de Sant Jaume també travessa la terra catalana, on l’apòstol, des de molt antic, gaudeix d’una particular veneració i estima, ja que per una antiquíssima tradició sabem que a l’actual plaça de Sant Jaume de Barcelona hi havia edificada una capella dedicada al sant apòstol que just recordava l’indret on havia predicat quan Barcelona era colònia romana. En segles posteriors, arreu de Catalunya a l’apòstol sant Jaume li foren dedicades algunes esglésies visigòtiques i pre-romàniques i, àdhuc, monestirs, com un antiquíssim monestir pre-benedictí al bisbat d’Urgell. Encara avui nombroses poblacions el tenen com a patró, i fins acompanya la toponímia d’algunes d’elles com ara: Sant Jaume de Frontanyà, Sant Jaume de l’Enveja, Sant Jaume de Llierca, Sant Jaume de Viladrover, Sant Jaume Sesoliveres  i Sant Jaume dels Domenys. El nostre Calendari de l’Ermità assenyala les nombroses festes majors que coincideixen amb la festa de Sant Jaume, així com també fa esment de la fira de Reus del dia 25 de juliol.
El costumari català està farcit de dites i refranys amb referències agràries a la festa de Sant Jaume com ara aconsellar a no practicar les purgues en temps de massa calor, especialment entre els dies 25 de juliol i 15 d’agost: “De Sant Jaume a Santa Maria, ni purga ni sagnia”, que dit d’una altra manera: “Qui es purga per Sant Jaume, no arriba a Sant Anna”; és a dir no arriba a l’endemà car Santa Anna és el 26 de juliol! En el camp de la medicina popular, del nombrós conjunt d’herbes santes cal destacar-ne l’herba de sant Jaume (en llatí, Senecio jacobaea) que, les seves fulles, aplicades en forma de cataplasma, van molt bé per a guarir les inflamacions de la pell.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins