¿El Corán justifica matar a los cristianos? ... "Estimaràs als altres com a tu mateix". això ho diu el cristianisme. Ells diuen que s'ha de matar l'infidel...?

La mayor organización de jóvenes musulmanes pide revisar el Corán


Los jóvenes musulmanes indonesios se rebelan. En un audaz movimiento, sus líderes reclamaron ayer un nuevo examen del Corán para adaptarlo a los tiempos actuales. Consideran que es un ejercicio imprescindible para establecer una nueva hoja de ruta estratégica que evite los estallidos de violencia y clarifique la relación entre musulmanes y no musulmanes.
La organización juvenil musulmana más grande del mundo, Gerakan Pemuda Ansor (GP Ansor), el ala joven de la mayor y más poderosa asociación musulmana de Indonesia, Nadlatul Ulama (NU), planteó ayer la necesidad de estudiar de nuevo el Corán para adaptarlo a los tiempos actuales ante los retos de la globalización, según Channel News Asia....
www.lavanguardia.com/.../indonesia-jovenes-musulmanes-re...
 ...


La soberanía de la mujer en el Corán - Editorial Almuzara

grupoalmuzara.com/a/fichalibro.php?libro=3361


¿El Corán justifica matar a los cristianos? - Aleteia

https://es.aleteia.org/.../el-coran-justifica-matar-a-los-cristiano...







...el texto coránico ofrece multitud de indicaciones que justificarían la violencia contra los no musulmanes. Baste citar  la sura 9 que aparece al principio del Corán y que declara que todos los infieles deben ser aniquilados o completamente sometidos. Una orden que alienta el crimen y que anula, según algunas corrientes, los versos anteriores que instan a la paz....


https://es.aleteia.org/2014/12/01/el-coran-justifica-matar-a-los-cristianos/




¿Cuántos capítulos tiene el Corán?







Acadèmics de prestigi mundial avalen el procés en la seva fase unilateral....Un informe de quatre professors d'universitats europees i americanes instat pel Departament d'Exteriors afirma que el referèndum de l'1-O és "legítim" i que la llei que el regula s'adequa a l'estàndard internacional | Des de 1991 s'han fet 57 referèndum per part d'entitats subestatals, la meitat d'ells sense acord amb l'estat matri

El primer banc públic d’Europa es va crear a Catalunya el 1401













La Taula de Canvi i Comuns dipòsits de Barcelona va ser la predecessora dels actuals bancs centrals. Es va crear com a suport a la hisenda municipal i per dotar de recursos de crèdit d’ús exclusiu de la ciutat. Tal va ser l’èxit d’aquesta nova institució econòmica que aviat se’n van obrir d’altres taules a diferents ciutats de la Corona d’Aragó com Mallorca, València, Girona, Tarragona o Perpinyà, i també a la ciutat estat de Gènova, convertint-se les Taules de Canvi catalanes en un referent per a la resta d’Europa.

A l’edat Mitjana, Catalunya va esdevenir una potència comercial a la Mediterrània, on el port de Barcelona va destacar per la seva gran activitat comercial. L’activitat econòmica i bancària eren frenètiques, circulava una gran quantitat de moneda de diferents tipus i països que complicaven les transaccions. Van aparèixer els canviadors, molts d’origen italià, que paraven una taula petita, amb balances i llibres de comptes als centres de comerç, mercats i porxades....


http://historiavibrant.cat/?p=797







Aval acadèmic internacional a la llei del referèndum . Justifiquen la consulta per la negativa de l’Estat a negociar-la amb Catalunya

A 31 DIES PER A L'1 D'OCTUBRE...

Un grup d’experts d’universitats estrangeres creuen que la normativa és homologable i compleix els estàndards
Justifiquen la consulta per la negativa de l’Estat a negociar-la amb Catalunya


Si l’avís hagués fet referència a l’atemptat de la Rambla, ¿com és que no feia referència al de Cambrils?....

Emplacen 13tv a escoltar les paraules del papa Francesc ...

“Self-determination within the European Union: the case of Catalonia”

Junqueras crida els espanyols a aprofitar l'1-O com a "palanca de canvi" per millorar l'Estat El president d'ERC apel·la els contraris a la independència a votar 'no' en el referèndum per fer respectar la democràcia

El principal diari alemany presenta Trapero com un heroi i lloa l’eficiència dels Mossos


Mentre alguns mitjans de l’estat espanyol intenten buscar errades a l’actuació de la policia catalana, els elogis de tot el món no paren d’arribar. Avui és el diari muniqués Süddeutsche Zeitung, el de més tirada a Alemanya, el que traça un perfil del cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al que presenta com un heroi, alhora que lloa l’eficiència dels Mossos, dels que recorda que van ser fundats el 1719, i que són la força de policia més antiga d’Europa.
Tota història de malfactors té com a contrapartida un heroi, que en aquest cas és Josep Lluís Trapero, del que diu que s’ha convertit en un heroi a nivell de tot l’estat espanyol (potser no han llegit del tot els diaris de Madrid i alguns de Catalunya).
Süddeutsche Zeitung explica com només em tres dies els Mossos van detenir o abatre 12 terroristes que havien provocat 15 morts en els atemptats de Barcelona i Cambrils, i que durant aquests dies agitats, Trapero va ser la cara tranquil·la de la investigació, amb la seva prudència i el seu capteniment allunyat de la precipitació a les conferències de premsa, el que va incrementar de forma quasi incalculable la seva autoritat i la seva reputació.
També es fa ressò de l’eficiència de la policia catalana, quan un sol agent dels Mossos va poder abatre 4 terroristes a Cambrils armats amb ganivets i destrals, la identitat del qual ha estat sempre protegida per Trapero.
Del Major dels Mossos recorda el seu naixement a Santa Coloma de Gramenet, i els seus inicis a la policia i aficions, i només fa broma quan diu que no sembla català perquè no li agrada el futbol. Recorda que quan un periodista li va demanar que parlés en espanyol a una pregunta feta en català o marxava  de la sala, Trapero en una barreja de català i espanyol, va respondre “bueno pues molt bé pues adiós”, una frase que va esdevenir Trending Topic i que es pot trobar en tasses i samarretes amb la seva cara impresa.
I acaba dient que cal mostrar respecte a Trapero i els seus Mossos perquè han salvat el país del malson d’aquests terroristes.

http://araomai.cat/el-principal-diari-alemany-presenta-trapero-com-un-heroi-i-lloa-leficiencia-dels-mossos/FacebookTwitterGoogle+Comparteix

Puigdemont replica Santamaría: "L'1-O es farà independentment dels recursos judicials" El president de la Generalitat creu que "no és realista" que el govern espanyol pensi que pot aturar el referèndum per la via judicial

L’1-O arrenca amb una participació del 64% i amb avantatge del 'sí'

L’1-O arrenca amb una participació del 64% i amb avantatge del 'sí'


A diferència del 9-N, fins a un terç dels partidaris del 'no' tenen ara la intenció d’anar a votar. Un 42,3% del cens votaria 'sí' a la pregunta del referèndum i un 38,9% s’inclina pel 'no'

Trapero desmunta totes les mentides sobre l’actuació dels Mossos


Josep LLluís Trapero. Major Mossos
En una entrevista realitzada avui al programa, El Matí de Catalunya Ràdio, el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha tallat de soca rel la campanya mediàtica d’alguns mitjans espanyols que qüestionaven el treball de la policia catalana, ha desmuntat moltes de les mentides que s’han dit, i ha deixat en evidència els mitjans que no …

Demanen que sigui vinculant però no votaran perquè és vinculant ... si fos vinculant però no vincules ... 36 Comentaris a:

"Catalunya no pateix islamofobia, pateix terrorisme. Hi va haver milers de cartells refusant la islamofòbia, el gruix dels cartells oficials, i cap condemnant el terrorisme d’Estat Islàmic"

Julian Assange demana la dimissió d'Enric Hernández Una de les cares visibles de WikiLeaks considera que ha intentat enganyar l'opinió pública

PROCÉS SOBIRANISTA :Contingut i calendari de la norma que entrarà en vigor si guanya el 'sí' l’1-O

Cooficialitat del català i el castellà, doble nacionalitat i altres claus: així és la llei de transitorietat

Junts pel Sí i la CUP han presentat avui al Parlament la norma que regula el pas de la legalitat espanyola a la catalana en cas que guanyi el 'sí' al referèndum de l'1-O

“Si la gent respon, això és inaturable”

Com actuar en cas d'onada de calor

Pla preventiu per temperatures altes

El Pla preventiu fa un seguiment durant l'estiu de les situacions de fragilitat de persones i famílies que poden veure's agreujades per l'augment excessiu de les temperatures, per evitar que les temperatures extremes de l'estiu provoquin deshidratació i esgotament, sobretot a les persones grans, els infants i les persones malaltes. 

Consells d'autoprotecció

  • Beure força aigua sense esperar a tenir set. Evitar les begudes alcohòliques, el cafè, el tè, la coca-cola i les begudes refrescants ensucrades
  • Fer àpats lleugers que ajudin a reposar les sals minerals perdudes per la suor: amanides, fruites, verdures, sucs, gaspatxo. Evitar els menjars molt calents i els que aporten moltes calories
  • Evitar les activitats físiques a l'exterior, sobretot les activitats intenses, sobretot en les hores del migdia i primera hora de la tarda
  • Estar-se en llocs frescos, a l'ombra i si és possible passar almenys dues hores en un lloc climatitzat (centre comercial, biblioteca pública). Procurar mullar-se la cara i fins i tot la roba o prendre una dutxa o un bany fresc
  • Portar roba lleugera i de colors clars i no ajustada, calçat fresc, còmode i que transpiri, posar-se gorra o barret
  • A casa baixar les persianes i evitar que el sol entri directament. No obrir les finestres quan la temperatura exterior és més alta que la interior. Estar-se a les zones més fresques. Obrir les finestres a la nit per refrescar la casa
  • Anar amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir els efectes del calor sobre la salut
  • Si s'observa una persona amb algun signe d'esgotament per calor o de cop de calor, procurar posar-la a l'ombra en un indret fresc i refrescar-la: donar-li aigua fresca, mullar-la (mànega, dutxa o banyera, tovallola molla), ventar-la i avisar a l'atenció mèdica urgent
  •  
Calor i salut

Els dies de calor intensa obliguen al cos a fer un esforç d'adaptació per mantenir la temperatura corporal normal: es sua més, es dilaten les venes… Aquest esforç és major durant una primera onada de calor (el cos encara no està acostumat a les altes temperatures), quan la calor es manté durant alguns dies seguits o bé si tant els dies com les nits són calents, i també quan hi ha molta humitat ambiental i no fa vent.

El cos humà està composat per un 60% d'aigua. La pèrdua d'aigua i de sals minerals per la suor, si no es reposa, produeix símptomes com mal de cap, mareig, nàusees i vòmits, debilitat muscular i rampes, i pot augmentar la temperatura corporal. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. L'augment de temperatura corporal pot ser molt greu i provocar fins i tot la mort si no es rep atenció mèdica urgent.

L'esgotament per calor pot aparèixer després d'alguns dies d'exposició a altes temperatures i inadequada reposició de líquids. Els símptomes són variables i inclouen: suor abundant, pal·lidesa, cansament, debilitat, rampes, mal de cap, mareig, nàusees i vòmits, la pell pot estar freda i humida, el pols sol ser ràpid i dèbil i la respiració ràpida i superficial.

El cop de calor és la més greu de les malalties relacionades amb la calor. Es dóna quan s'arriba a temperatures extremes i el cos perd la capacitat de controlar la temperatura: la temperatura corporal augmenta ràpidament (pot pujar a 41º C en 10-15 minuts), falla la capacitat de transpiració (no se sua) i el cos no aconsegueix refredar-se per si mateix. L'evolució és molt ràpida, sobtada i breu i pot produir la mort.

Podeu trobar més informació a l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)

Símptomes de cop de calor

  • Temperatura corporal molt alta (per sobre de 40º)
  • Pell vermella, calenta i seca (sense suor)
  • Set intensa
  • Pols ràpid
  • Mal de cap
  • Nàusees
  • Convulsions
  • Somnolència o pèrdua de consciència
  •  
Grups de risc

  • Gent gran, especialment el grup per sobre de 75 anys
  • Persones amb determinades circumstancies socials: aïllament, solitud, pobresa…
  • Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura
  • Persones amb malalties cròniques: cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, malalties hepàtiques, Parkinson, obesitat, manca de pes...
  • Persones que prenen medicacions especials: tranquil·lizants, antidepressius, psicòtrops o diürètics…
  • Nadons i nens menors de 4 anys

Consells per evitar problemes causats per les onades de calor: 
Veure video amb consells i recomanacions per altes temperatures de la Generalitat de Catalunya


Una llei prudent per a encetar un canvi radical

La llei fundacional de la república catalana: què passarà l’endemà de l’1-O Com serà la nova legalitat catalana si el sí guanya al referèndum? · Us en resumim els punts més destacats

Junts pel Sí i la CUP detallen la llei de transitorietat: ningú perdrà la nacionalitat espanyola, el castellà serà oficial i es garantiran nous drets socials i civils

El paper del cervell en les decisions financeres










Finances neuroconductuals

Encara que paraules com emocions o expectatives poden semblar conceptes abstractes per als nostres lectors, el fet és que són molt presents en totes les interaccions produïdes en el nostre entorn. A més, les emocions i les expectatives tenen, d’una banda, correlacions neurofisiològiques específiques, i per tant podem localitzar quina àrea del cervell s’activa amb una emoció o pensament específics que impliquen una expectativa (per exemple, el procés de presa de decisions; Bechara, Damasio i Damasio, 2000). De l’altra, tenen un impacte concret i mesurable en la vida d’una persona; és a dir, poden influir en els comportaments dels individus.

El nostre exemple anterior mostra clarament la importància de les expectatives des d’una perspectiva econòmica. Per exemple, individus racionals tractaran de prendre la millor decisió en esdeveniments vitals crucials (per exemple, la compra d’un apartament), ja que cada decisió en un moment així comportarà un profund impacte emocional en molts aspectes de la seua vida futura. Si prendre les decisions correctes ja ens pot semblar fonamental des d’un punt de vista particular, imaginem la potencial importància de les decisions preses pels operadors en el mercat de valors, o fins i tot pels polítics que dirigeixen el destí d’un país o nació. Per tant, un dels objectius clars de les finances neuroconductuals és entendre millor quins són els determinants neuropsicològics de les expectatives econòmiques i les seues correlacions emocionals.

Un dels mètodes de recerca de les finances neuroconductuals se centra en les variables a nivell micro i macro que expliquen la relació del comportament humà pel que fa als mercats financers. Per exemple, encara que s’han invertit molts recursos i esforços per descobrir les variables econòmiques que causen les fluctuacions del mercat, han fracassat tots els intents d’aturar tant el sorgiment cíclic de bombolles financeres com l’inevitable esclat. En altres paraules: controlar aquestes fluctuacions –anticipar-les i evitar-les– ha estat un dels principals objectius de la recerca financera tradicional (Blanchard i Watson, 1982). No obstant això, tot tractant d’anar més enllà, alguns autors suggereixen que, encara que s’ha parlat molt sobre les expectatives, s’ha ignorat el paper que fan les emocions en els sistemes financers. De fet, si prenem les emocions com a contrapartida afectiva de les expectatives racionals, no hauríem de menystenir-ne la importància en la creació de bombolles financeres especulatives, ni tampoc en altres processos del mercat (Tseng, 2006). Per tant, si els economistes uneixen esforços amb psicòlegs i neurocientífics, la seua saviesa col·lectiva podria potenciar la nostra comprensió dels motius ulteriors que hi ha al darrere del comportament dels agents financers, potser no del tot explicats pels models racionals. És més: aquesta unió de professionals podria ajudar a prevenir l’aparició de bombolles financeres.

El cervell emocional

El famós cas de Phineas Gage –publicat per Damasio, Gra­bowski, Frank, Galaburda i Damasio (1994)– està considerat una fita de la neurociència. A partir de la publicació d’aquest article en la revista Science, la noció per la qual certes àrees i vies neuronals són responsables de la presa de decisions, la cognició social i l’adaptabilitat a l’entorn va ser acceptada com un fet científic. El 1848, Phineas Gage va patir un tràgic accident mentre treballava en la indústria del ferrocarril de Nova Anglaterra i va sofrir greus danys en el lòbul frontal. Abans d’aquest accident, era un ciutadà corrent, intel·ligent i ben adaptat en termes socials. Després de l’accident, però, la seua personalitat va canviar radicalment. Es comportava de manera irrespectuosa, mostrava conductes infantils o fins i tot d’exhibicionisme sexual que ofenien el seu cercle social. Tot i que el seu comportament va canviar després de l’accident, el més sorprenent és que va mantenir el seu nivell d’intel·ligència. Dècades després, els estudis en neurociència van vincular els danys en diverses àrees i connexions neuronals del cervell de Phineas Gage amb funcions cognitives relacionades amb la planificació, l’execució, la personalitat, la presa de decisions i el que habitualment entenem per «racionalitat». Totes aquestes zones presenten connexions inseparables amb àrees del cervell relacionades amb la regulació emocional; per tant, en patir algun tipus de dany cerebral, s’hi donen casos de decisions (i conductes) erràtiques.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Guillermo Mateu, Lucas Monzani i Roger Muñoz.

Què és Mètode?


http://www.vilaweb.cat/noticies/el-paper-del-cervell-en-les-decisions-financeres/

BARCELONA NO TÉ POR

CATALUNYA CONTRA EL TERROR GIHADISTA

En un context cada vegada més estressant i hiperconnectat, cal trobar la manera d’educar les criatures perquè puguin donar sortida al seu món interior

Integrar les experiències viscudes de manera positiva ens ajuda a créixer

“El riure és la línia més curta entre dues persones”

Alcaldes del món s'apunten al "No tinc por" amb Barcelona

Rebuig al terrorisme,

Dogmatisme religiós o buit identitari?

El conseller d'Empresa i Coneixement creu que l'executiu espanyol s'haurà d'explicar en relació a la falta d'informació cap a la policia catalana

"L'amor acaba triomfant sobre l'odi"

Galeria de fotos manifestació #NoTincPor

Rebuig a la violència i el suport a tots els voluntaris i forces i cossos de seguretat

'No tinc por'


Mig milió de persones participa a la manifestació de Barcelona contra el terrorisme

La marxa s'ha fet sota el lema 'No tinc por' i ha estat encapçalada per una representació dels serveis públics que van treballar en els atemptats de Barcelona i Cambrils

No hi ha res que ho aturi

El cert és que la pràctica totalitat de musulmans no és terrorista. I el cert és que la pràctica totalitat de terroristes són musulmans.

http://www.naciodigital.cat/noticia/137087/salh/karib/no/tinc/res/veure/amb/atacs/embrutat/nostra/religio



Com es finança l’Estat Islàmic?

Com es finança l’Estat Islàmic?

L’extorsió i la venda de petroli són algunes fonts d’ingressos, però també el suport de l’Aràbia Saudita

Cal exigir respecte per les religions i a les religions. .... Uns nois de Ripoll volien, amb un argumentari religiós, destruir esglésies a Barcelona i matar tants infidels com fos possible.....el drets de les persones, han d'estar , molt per sobre, de qualsevol religió.........

CONTRA MOLTES profecies del XIX i el XX, el món del segle XXI no es pot entendre ni explicar sense el fet religiós. I hi és extremadament sensible. Uns nois de Ripoll volien, amb un argumentari religiós, destruir esglésies a Barcelona i matar tants infidels com fos possible. Charlie Hebdo fa una portada sobre els atemptats de Barcelona i l’acusen d’islamofòbia. A Bilbao, editen (i prohibeixen) un cartell en què es presenta un Crist crucificat, dividit a talls com els que es fan a les carnisseries. En molts carrers de Catalunya hi ha pintades que animen a cremar esglésies. Són només uns quants exemples. El fet religiós és aquí, al centre de gairebé tot. I no sabem què fer-ne, el nostre món no sap com relacionar-s’hi. Sense perseguir les religions, sense fer veure que no hi són, sense tractar amb un paternalisme condescendent (i selectiu) els missatges d’odi que es llancen amb argumentari religiós. Amb una certa coherència: és difícil condemnar Charlie Hebdo per islamofòbia i aplaudir els cartells de Bilbao com a festiva llibertat d’expressió. Respectant el fet religiós, però exigint al fet religiós -a totes les expressions religioses!- respecte pels principis democràtics essencials i compromís actiu amb els drets de les persones.


26/8: El fet religiós