“La llum és el veritable tema de la pintura” La Marlborough presenta la primera exposició a Barcelona del fotorealista Richard Estes

Tot i ser considerat un mestre, el nord-americà Richard Estes (Kewanee, Illinois, 1932) no afluixa, com es pot veure en la selecció de la seva obra recent que la galeria Marlborough de Barcelona acull fins dissabte. “Encara se’m plantegen els mateixos reptes que he tingut sempre, en els quals segueixo treballant: fer les coses ben fetes i aconseguir una bona composició -afirma Estes-. Quan deixo de treballar en un quadre, no és perquè n’estigui satisfet, sinó perquè veig que l’estic empitjorant. Aleshores m’aturo, me n’oblido durant uns mesos i després hi torno. Aleshores penso que potser no és tan dolent com em semblava”. En aquesta relació amb les pròpies obres, Estes té un truc per agafar distància durant el procés creatiu: “Pintar requereix temps, i quan treballes en alguna cosa és difícil veure-la amb objectivitat perquè hi estàs massa a prop. Quan passo massa temps treballant en una pintura me la miro davant un mirall; donant-li la volta pots veure moltes coses que no havies vist”....
Realment el tema és la llum”, diu. Tot i centrar-se en Nova York, Estes no està obsessionat a representar-ne uns llocs concrets o que puguin ser emblemàtics. “Realment no escullo els llocs. Passejo i faig fotografies....



Jocs de reflexos i perspectives

L’exposició a la galeria Marlborough és la primera de l’artista, que està considerat un dels fundadors del fotorealisme, a Barcelona. A l’Estat és conegut per la retrospectiva que el Museu Thyssen li va dedicar l’any 2007. A més de la llum, els reflexos damunt superfícies metàl·liques i vidres i els jocs de perspectives són uns altres trets característics de la seva obra. “Ni jo mateix entenc el que faig, i em pregunto quin sentit té reproduir una cosa. Es tracta d’una reproducció de la realitat, i diuen que les meves pintures s’assemblen a fotos, però no ho són”, diu. Malgrat que no atribueix cap simbolisme específic a les seves pintures, és inevitable trobar-hi una càrrega poètica, per exemple, en les traces de la seva mà damunt la tela, arran dels petits canvis de textura que es poden produir en tan sols uns centímetres de tela. I també en el seu regust genuïnament americà...