Amb la voracitat d’un drac, l’article 155 de la Constitució enguany s’ha empassat l’agenda institu­cional del dia de Sant Jordi, incloent-hi tradicions que eren vigents des de fa gairebé 600 anys, com la missa a la capella del Palau de la Generalitat o la benedicció de les parades de roses que s’instal·len al pati de carruatges, unes litúrgies que es repetien des del 1434 i que només va aturar la Guerra Civil...




...El Govern espanyol va intervenir la Generalitat el 27 d’octubre –divendres vinent farà mig any–, però després de les primeres mesures dràstiques, com ara la destitució del president Carles Puigdemont i els seus consellers, sembla que des de fa mesos Mariano Rajoy ha optat per la prudència en qüestions simbòliques. El president del Govern espanyol no es complica la vida. De la mateixa manera que s’ha saltat el lliurament de les Creus de Sant Jordi, que tradicionalment tenia lloc aquests dies, esquivarà dilluns vinent la celebració institucional del patró de Catalunya.
No hi haurà missa a càrrec del cardenal Juan José Omella, ni benedicció de les parades de roses, segons van informar fonts de l’ Arquebisbat de Barcelona i el prior mateix de la capella del Palau de la Generalitat, Joan Enric Jarque. Tampoc no se celebrarà la recepció del president de la Generalitat a la Pubilla i l’Hereu de Catalunya, ni estan convidats a Palau els gremis de pastisseria i fleca, segons fonts de tots dos sectors, que cada any, des de fa almenys tres dècades, porten al president el pa de Sant Jordi i el pastís típic del dia, amb la senyera de gelatina vermella o la silueta d’un cavaller matant el drac.




El Palau està tancat, no hi ha president de la Generalitat i ell és qui decideix el que es fa a la ca­pella, que és privada”, explica mossèn Jarque, que amb 90 anys continua exercint el càrrec de prior per al qual el va nomenar el 28 d’octubre del 1977 el president Josep Tarradellas, detalla. El prior és l’encarregat d’oficiar les misses a la capella de Palau i no depèn de l’arquebisbat.
La capella, dedicada a Sant Jordi, està situada a la galeria ­gòtica, just davant de l’escala que puja del claustre i té una imatge del cavaller matant el drac.





Es va construir entre el 1432 i el 1434, puntualitza Jarque, i des d’aleshores cada 23 d’abril s’ha celebrat una missa i, com consta als textos històrics, una fira de roses. “Era una tradició molt del barri, però amb l’arribada de la Mancomunitat es va donar més importància a la capella, i el dia de Sant Jordi es deien misses una darrera l’altra i els escolars anaven a besar la ­relíquia del sant”, explica Joan Enric Jarque, que apunta com a curiositat que el prior ­rebia la gent a la sagristia de la ­capella i els oferia galetes i vi dolç. I unes fàries als Mossos d’Esquadra.
Els pastissers catalans enguany tampoc no aniran al Palau de la Generalitat. “La recepció del president va començar a l’exili – explica Elies Miró, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona–, quan portaven el pastís de Sant Jordi a Tarradellas a Saint-Martin- le- Beau, durant els anys previs a la restauració de la Generalitat.
La tradició de portar el pa de Sant Jordi al president és més recent. La va començar el 1988 el Gremi de Flequers de Barcelona, explica Eduard Verdaguer, però des de fa quinze anys hi assisteixen els cinc gremis de forners de Catalunya. “Aquest any no ens ha trucat ningú de Presidència, com era habitual, i és una llàstima, perquè celebrem els 30 anys del pa de Sant Jordi”, assenyala Verdaguer, que explica que solen portar al president diferents menes de pans catalans.
Rajoy va assumir a finals d’octubre les funcions de la presidència de la Generalitat, que va delegar a la vicepresidenta Soraya ­Sáenz de Santamaría. Cap dels dos, però, no farà de mestre de cerimònies al Palau de la Genera­litat dilluns vinent. Tampoc no vindrà cap ministre a Barcelona. Ni tan sols està previst que se ­celebri la jornada de portes obertes com cada any, per bé que aquest és un punt de l’agenda que podria canviar.