“La revolució més temuda és la de la intel·ligència”......Ara mateix el poder ja no crema llibres, és més subtil: ara retalla subvencions a biblioteques, es carrega la filosofia, la història, el grec, les humanitats...

M’agraden les seves novel·les de romans.
Gràcies! Els romans són els nostres pares en la llengua, en les lleis, en costums...
Assenyali-me’n alguna.
Els romans van començar a rubricar en vermell dies festius.... Una altra: la siesta és el descans que feien en l’hora sesta.
Volem saber d’on venim.
Miri l’actual Unió Europea: el seu precedent va ser l’ imperi romà.
Sense tants verins i ganivetades.
Amb el mateix sexe i corrupció.
Què el va dur a escriure sobre Roma?
Sempre vaig voler explicar històries, des de nen. D’adult vaig descobrir que la història de Roma ofereix grans recursos novel·lescos.
Qui li va inocular aquella vocació?
A casa hi havia llibres. De nen vaig escriure un conte. El vaig llegir en veu alta, van riure: repetia la paraula “llavors”. Em va picar!
Susceptible.
Això em va esperonar a fer-ho millor. Vaig escriure i escriure, i amb una beca vaig anar a estudiar Literatura creativa als Estats Units.
Què en recorda d’aquella etapa?
Un curs de Literatura Ètnica del professor Hamlet: era afroamericà i reia amb acudits racistes de negres. I ell hi replicava amb acudits sobre blancs.
Molt incorrectes?
Denigrants! Hamlet sostenia que el racisme acaba allà on ja no fa falta ser políticament correcte. Em va fer pensar!
Molt interessant...
Un dia vam analitzar l’assaig d’un hispà que aconsellava renunciar a la cultura pròpia per assimilar bé l’anglosaxona. Vaig criticar la ­tesi, i vaig preguntar a Hamlet què pintava aquell llibre en el curs de Literatura Ètnica...
I què li va respondre?
Em va dir una frase que va suposar un abans i un després en la meva vida: “Perquè no només cal llegir allò amb què s’està d’acord”. Poques vegades he après més amb menys.
I el tema dels romans?
Quan em van tombar com a aspirant a ocupar la càtedra de Literatura de la Universitat Politècnica... em va doldre i em vaig picar.
Una altra vegada!
La ràbia ben encarrilada és una poderosa força, i em va empènyer a escriure L’, sobre Escipió, ja que tants escrivien sobre Anníbal. Em va sortir una trilogia, i després una altra trilogia, sobre l’emperador Trajà.
Quin episodi voldria relatar ara?
Numància. Va resistir vint anys i un setge de 400 dies. Si el nostre any comença al gener és perquè Roma va modificar el seu calendari perquè les legions consulars arribessin a Numància al maig, i no a l’hivern.
Aconsegueix transportar el lector...
Tot està documentat. I el que no posa la història, ho poso jo... Però aconseguint que sigui irrebatible, que encaixi!
Escriu també llibres sobre peripècies d’escriptors.
L’escriptor tendeix a ser independent, i això irrita el poder! Miri Bulgàkov...
Què?
Li va dir a Stalin en una carta: “La lluita contra la censura és el meu deure d’escriptor, i exigir premsa lliure”. I Stalin el va silenciar.
Va pagar cara la seva independència.
I Concha Espina, que per ser republicana i catòlica va rebre pels dos costats. O Imre Kertész, que va descriure els camps nazis i el van titllar d’antisemita per dir que alguns jueus ajudaven els kapos; i després el Govern del seu país, Hongria, el va discriminar per jueu!
Segurament va criticar el Govern.
Ara mateix el poder ja no crema llibres, és més subtil: ara retalla subvencions a biblioteques, es carrega la filosofia, la història, el grec, les humanitats... La revolució més temuda és la de la intel·ligència!
Expliqui’m el cas d’un altre escriptor.
La novel·lista Pearl S. Buck, criada a la Xina: expulsada pels maoistes, arriba als Estats Units i l’acusen d’espia maoista...
S’interessa vostè per moltes escriptores molt poc conegudes.
Perquè hi són, i continuem sense voler veure-les, les discriminem, quan moltes d’elles són escriptores sublims. La poeta Safo...



De l’illa de Lesbos.
Ella va patir quatre discriminacions: pel seu grec arcaic, per ser pagana, per ser homosexual i per ser dona. El papa Gregori VII va enviar els seus poemes a la foguera. I tot i així ha arribat fins a nosaltres!
Descobreixi’m alguna altra gran escriptora poc coneguda.
Al segle XIV, Cristina de Pizón, una vídua que es va guanyar l’ aliment dels seus fills escrivint memòries a nobles i reis: la primera escriptora professional de la història! I protofeminista, amb La ciutat de les dames.
No la coneixia...
I Julia de Burgos? Aquesta poeta porto-riquenya va morir pobra i sola en un carrer de Harlem, i té la categoria de Lorca!
Vides enfonsades...
Però Bulgàkov triomfa sobre Stalin cada ­vegada que algú obre les pàgines d’ El mestre i . I cada vegada que llegim Safo,ella triomfa. Tots els escriptors condemnats ­triomfen cada vegada que els llegim.

Santiago Posteguillo, novel·lista i professor de Literatura

Publicat a:
http://www.lavanguardia.com/lacontra/