El mercat de Sant Antoni, història d’un símbol renovat A pocs dies de la inauguració del nou mercat de Sant Antoni, fem una retrospectiva del que és el més gran mercat de Barcelona

Política dels EUA cap als moviments nacionals d'autodeterminació

En 2015 Congresistas de EE.UU. apoyaron el derecho a decidir de Catalunya...


...El presidente del Subcomité para Asuntos Europeos de la Cámara de Representantes estadounidense, el republicano Dana Rohrabacher, tras una reunión mantenida con el secretario de Asuntos Exteriores de la Generalitat, Roger Albinyana.
"La gente de todo el mundo tiene el derecho a decidir y tomar una decisión sobre qué país y qué gobierno quieren tener. No veo ninguna razón por la que la gente de Catalunya no puede tomar su propia decisión sobre si quieren o no formar parte de España", aseveró el legislador ante la prensa tras el encuentro.











VI Festival de Música Antiga de Poblet un concert de joves músics refugiats i immigrants amb músiques cristianes, jueves i musulmanes inaugurarà el certamen, que també inclourà un homenatge al monjo Mateu Fletxa el Vell




El VI Festival de Música Antiga de Poblet tornarà a omplir el monestir de música el 10, l’11 i el 12 d’agost sota la batuta del mestre Jordi Savall. ‘La memòria i els símbols: del Poder, la Fe i de l’Exili’ és el fil conductor d'una programació que aquest any fixa la mirada al futur, incorporant per primera vegada una formació emergent, Tasto Solo, en un concert que tindrà lloc el dia 11 d’agost en un nou espai que s’obre pel festival, l’antic Refetor dels Conversos. Alhora, però, el festival no oblida el seu passat i homenatjarà en el concert de cloenda el compositor Mateu Fletxa el Vell, monjo que va passar els seus últims dies al monestir de Poblet. El festival s’encetarà a la plaça del Monestir amb el concert d’Orpheus XXI i Hespèrion XXI ‘Camins a l’exili i de l’esperança’, en què joves músics refugiats i immigrants d'entre 8 i 20 anys interpretaran músiques cristianes, jueves i musulmanes al voltant del Mediterrani. Galeria de fotos del V Festival de Música Antiga de Poblet.

Jordi Savall hi dirigirà diferents formacions, com ara la prestigiosa Le Concert des Nations


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1396409-musica-antiga-a-poblet.html

El nomenament dels presos i els exiliats polítics com a consellers mostra l'Arrimadas més impotent

'Una societat acrítica, domesticada, no va enlloc'

Una renda garantida per als pagesos catalans?

"El FLA és una gàbia i serà difícil sortir-ne"

No publicar els nomenaments: una decisió sense cobertura legal Alguns juristes apunten que es podrien incórrer responsabilitats penals

Per què veiem blava la mar?










L’aigua, en xicotetes quantitats com en un got o una botella, es percep com un líquid transparent; no obstant això, quan s’observa una gran quantitat d’aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d’aigua que estiguem observant. Aquest fenomen es deu al fet que l’aigua no absorbeix per igual la radiació electromagnètica de diferents longituds d’ona que constitueixen la llum blanca que prové del sol.

Quan la llum del sol arriba a la superfície de l’aigua, aquesta absorbeix la radiació roja i infraroja molt més que la radiació corresponent a la zona del blau. Aquesta radiació blava no absorbida és reflectida per la superfície arribant als nostres ulls i produint la percepció de color blau que ens permet veure la mar d’aquest color.

Quan estem en la platja i movem l’aigua amb les nostres mans, notem que aquesta es veu transparent, ja que l’absorció és mínima. Si nadem on la profunditat és xicoteta el blau és més clar, mentre que en aigües més profundes cap a mar obert o en alta mar notarem que el color blau es torna més intens perquè l’absorció és considerable. Fins i tot és possible observar que existeixen diferents variacions del blau depenent d’altres elements que es troben en la mar i que també absorbeixen radiació.

En dies ennuvolats, el mar es veu gris, ja que els núvols absorbeixen una part important de llum blanca eliminant radiació electromagnètica que arriba al mar.

Podeu llegir més Perquès en la web de Mètode


https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-veiem-blava-la-mar/

La Fundació Pasqual Maragall impulsa el primer estudi mundial per a la detecció del risc de demència

La Fundació Pasqual Maragall ha presentat un estudi pioner al món que analitzarà el risc estimat de patir demència cinc anys abans de que es desenvolupi en el pacient. La Unitat de Recerca Clínica en Prevenció de Demència posarà en marxa el programa amb 400 persones d’entre 60 i 80 anys que hagin tingut queixes subjectives de memòria i proporcionarà un pla d’acció personalitzada als participants. El director científic del Programa de Prevenció de l’Alzheimer, el doctor José Luis Molinuevo, ha explicat que l’objectiu és ‘estudiar i investigar científicament el coneixement necessari per poder traslladar-lo de forma personalitzada a la població’. L’estudi, que tindrà una durada de 3 anys, es posarà a disposició de les autoritats sanitàries per fomentar la prevenció de la malaltia.

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-fundacio-pasqual-maragall-impulsa-el-primer-estudi-mundial-per-a-la-deteccio-del-risc-de-demencia/

Gonzalo Boye: ‘La justícia espanyola s’arrossega cap a un desprestigi terrible’

Les biografies dels 131 presidents de la Generalitat

Joaquín Urias: ‘No tenen cap capacitat legal per a refusar de publicar el nomenament dels consellers’ Parlem amb l'ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol sobre les amenaces del govern espanyol de mantenir el 155

TV3 no està caient en la trampa de Ciudadanos. ? .... La deriva de Preguntes Freqüents que està provocant el rebuig d’una part de l’audiència...

El programa estrella de TV3,Preguntes Freqüents, elogiat fins ara per la seva qualitat i pluralitat, ha provocat darrerament el rebuig d’una part de la seva audiència que opina que es dona veu a convidats que representen postures absolutament minoritàries que voregen amb el feixisme, i que no tenen un respecte mínim cap als drets fonamentals del poble de Catalunya.
La gran majoria d’usuaris estan d’acord amb que hi hagi el màxim de pluralitat d’opinions però opinen que alguns del convidats aprofiten el programa per fer propaganda de la seva ideologia ultradretana el lloc de aportar arguments per debatre, i que això és contrari a l’esperit inicial del programa que és el que li ha donat fins ara un reconegut prestigi.
Amb el hashtag  #FAQS3TV3 molts usuaris de Twitter han mostrat aquest desacord amb la línia que ha pres el programa les darreres setmanes, fins el punt que molts d’ells diuen que han deixat de veure’l i canvien de canal o tanquen el televisor.
Alguns dels tuïts són de personatges coneguts, com l’advocat del president Puigdemont Jaume Alonso Cuevillas, que ahir va piular que es va negar a anar al programa per evitar debatre amb el representant de VOX.
També el prestigiós economista Xavier Sala-Martin es va preguntar públicament si TV3 no està caient en la trampa de Ciudadanos.

Barcelona celebra fins al 20 de maig la segona Setmana d'Arquitectura.... 5 activitats imprescindibles ...












Enguany, la renovació urbana és l'eix vertebrador de les activitats organitzades conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mies van der Rohe i el Col·legi d'Arquitectes. 
Com afirmen els organitzadors, "l'arquitectura és la base de l'espai físic en el qual es desenvolupa la vida dels barcelonins i barcelonines". Per això, amb la Setmana d'Arquitectura volen "reforçar" el vincle imprescindible entre arquitectura i ciutadania. 
Us proposem cinc activitats imprescindibles de la segona Setmana d'Arquitectura:
1. Exposició efímera 'Arquitectures desaparegudes': La mostra explora les diferents capes històriques de la ciutat i el caràcter viu de l'arquitectura posant de relleu, amb plafons i fotografies al carrer, edificis que ja no es poden visitar perquè han desaparegut o han experimentat transformacions significatives:  
Els antics dipòsits del Moll de la Fusta (Moll de Bosch i Alzina)
Casa Amatller (passeig de Gràcia, 41)
Plaça de toros Les Arenes (Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385)
Altar del Congrés Eucarístic (plaça Pius XII)
Finca Miralles (passeig Manuel Girona, 55)
Mercat del Guinardó (carrer Teodor Llorente, 10)
Fàbrica Harry Walker (plaça Harry Walker)
Fàbrica Pegaso (carrer Gran de la Sagrera, 179)
Fàbrica de la Coca-Cola (rambla Guipúscoa, 173)
Plaça del Raspall (Gràcia)
2. La Barcelona del GATCPAC: La Fundació Joan Miró i l'associació El Globus Vermell organitzen el 20 de maig un recorregut per Sant Gervasi per descobrir l'arquitectura racionalista del districte i posar en relació l'arquitectura d'avantguarda amb el context polític, social i artístic de la Barcelona de l'època. Es podran veure edificis com la Casa López, al carrer Muntaner, o la Casa Rodríguez Arias, a la Via Augusta. 
3. Exposició 'Concurs de Cobertes Verdes: El pati de la Model acull la mostra dels 10 projectes guanyadors del primer Concurs de Cobertes Verdes, organitzat per l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i el grup de treball Cobertes Mosaic amb l'objectiu d'aconseguir 10 nous terrats verds a la ciutat.
4. Ruta del Racionalisme de Barcelona: La ciutat comptarà amb una nova ruta patrimonial. L'Institut Municipal del Paisatge Urbà presentarà el dia 18 al pavelló Mies van der Rohe un itinerari amb 68 edificis per difondre el llegat racionalista de la ciutat. Amb inscripció prèvia.
5. 'Hacer mucho con poco': Katerina Kliwadenko i Mario Novas presenten dissabte a la Filmoteca el seu documental sobre l'arquitectura equatoriana contemporània. En els últims anys alguns arquitectes equatorians han aconseguit alts estàndards de qualitat a partir de l'ús responsable de recursos locals.
Podeu consultar l'agenda completa d'activitats en aquest enllaç.


Nascuda de l’admiració pel poble jueu,l'asssociació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) es va fundar amb la voluntat de fomentar i enfortir els lligams entre Israel i Catalunya de manera bidireccional.









18/4/18

EL DIA DE LA INDEPENDÈNCIA

De molts és ben sabut que el dia de la Independència d’Israel, el Iom haatsmaut, se celebra el 5 del mes de Iar perquè aquell dia de l’any 5.708, David Ben Gurion, president de l’Agència Jueva, va llegir, davant del Consell del Poble Jueu reunit a Tel Aviv, la declaració que establia de l’Estat d’Israel. Si aleshores la declaració va coincidir el 14 de maig del 1948, enguany el 70è aniversari és el 18 d’abril. 
El naixent Estat no sorgia del no-res. Era un pas decisiu d’un projecte polític, el sionisme, que havia nascut al llarg del segle XIX, els elements centrals del qual -bevent d’una tradició secular que maldava pel retorn del poble jueu a la Terra d’Israel- van prendre forma definitiva amb les propostes de Teodor Herzl, validades solemnement en el decurs del Primer Congrés Sionista Mundial celebrat a Basilea el 1897. Des d’aleshores, el moviment sionista va fer tot el possible i va actuar en tots els fronts per recuperar el control de la terra que havia estat el bressol del poble jueu, per fer-hi una llar nacional jueva on hi pogués viure en pau, llibertat i seguretat. S’hi han dedicat molts anys d’esforços, treball i patiment (massa) de molta gent. Però ha valgut la pena arribar fins avui: Israel és una democràcia vibrant, complexa, rica, per bé que assetjada per dictadures que l’amenacen contínuament i amb uns reptes immensos quant a la gestió de la seva pròpia diversitat interna. L’hebreu ha tornat a rebrotar, i la cultura i la ciència jueves són fortíssimes. El poble jueu està avui en millors condicions per, primer, continuar existint com a tal i, segon, per continuar portant a terme el seu compromís autoimposat de millorar el món.
Nascuda de l’admiració pel poble jueu, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) es va fundar amb la voluntat de fomentar i enfortir els lligams entre Israel i Catalunya de manera bidireccional. Per això, l’ACAI aplega catalans que, per diverses raons, ens sentim propers al poble jueu i a Israel. Alhora, som persones que compartim la convicció que el dret a l’autodeterminació, invocat en el cas d’Israel, també és vigent per al nostre país, Catalunya.
És per això que, amb motiu del Dia de la Independència d’Israel, des de l’ACAI, adreçant-nos als nostres compatriotes i a totes les persones de bona voluntat que hi ha al món, essent plenament conscients que la història i les circumstàncies d’Israel i Catalunya són ben diferents, i perquè hi veiem honestament alguns elements que permeten una certa comparació, sostenim que el cas d’Israel pot ser útil per a Catalunya en el seu procés d’afirmació nacional que està vivint aquests darrers anys. 
No es tracta de copiar res. Però creiem imprescindible remetre’ns al cas d’Israel per orientar l’acció política catalana cap a la finalitat que la majoria del poble català vol: la constitució d’una república lliure, integrada per dones i homes lliures. Són claus per a aquesta bona fi -i l’ordre no n’estableix la importància: l’existència d’un lideratge fort, determinat i ben assessorat, i d’altres lideratges també potents en determinats àmbits; el respecte a la diversitat interna i a la recerca d’un consens per al bé superior que s’està buscant; la fermesa en el manteniment dels objectius estratègics i la ductilitat en la tàctica; l’ús de les institucions existents i la creació de noves fora de l’abast dels poders que es combaten; el repartiment i la distribució dels recursos disponibles en els diversos fronts de defensa de la causa, siguin a l’interior del  país o a l’exterior; saber mobilitzar el bo i millor de la nostra gent en el moment precís d’acord amb la planificació establerta; assumir que ningú altre no farà res per nosaltres abans que nosaltres no ho hàgim fet; o bé, emfatitzar a cada fase del procés els tipus d’accions que siguin pertinents sense quedar presoners de plantejaments que s’hagin demostrat estèrils o ineficients. De la història del moviment sionista, Catalunya en pot aprendre molt, n’ha d’aprendre molt. 
L’ACAI, en aquests moments històrics, reitera que està al servei de Catalunya i posa a la seva disposició tots els seus recursos per a contribuir a fer avançar la voluntat del poble català en el sentit que li marca la història. Treballarà en el seu àmbit, amb tota la discreció que calgui, perquè Israel pugui confirmar una vegada més que a Catalunya hi té bons amics i que, més enllà de ser coherent amb el principi de llibertat dels pobles, és també en el seu propi interès que li convindria que a Catalunya esdevingués un nou Estat a la Mediterrània. 
L’ACAI és ben conscient que Israel té moltíssimes i importants carpetes obertes. Tanmateix, confiem que sabrà donar suport a les aspiracions catalanes d’acord amb la conjuntura de cada moment; i que, com en d’altres cops, sense que es noti, ajudarà Catalunya i els patriotes que la defensen. Sabem que no serà el primer Estat en reconèixer la nova República, però també ens consta que no serà el darrer. 

Am Israel Khai!
Visca Catalunya Lliure!


Puigdemont a Torra: "Tot el meu afecte i suport, amb un agraïment immens" L'expresident ha fet una piulada just després que l'expresident d'Òmnium hagi estat investit com a 131è president de la Generalitat

L'Associació Catalana de Puntaires celebra 30 anys en la 31a Diada de la Dona Puntaire











Entre el 18 i 20 de maig, l’Arboç acollirà la 31a Diada de la Puntaire de Catalunya. No serà una edició qualsevol, ja que s’hi celebrarà el 30è aniversari de l’Associació Catalana de Puntaires (ACP), que ha volgut celebrar aquesta efemèride convidant altres col·lectius de cultura popular a compartir la seva alegria. Aquest any, doncs, les 1.500 puntaires que se citaran diumenge 20 a l'Arboç no monopolitzaran el protagonisme de la jornada. L’hauran de compartir amb la confecció d’una catifa floral amb motius puntaires, a càrrec de la Federació Catalana d’Entitats Catifaires, i la celebració del 1è Aplec de Gegantes Puntaires de Catalunya, organitzat per la Colla de Gegants i Nans de l’Arboç...

https://www.racocatala.cat/canal/article/44667/lassociacio-catalana-puntaires-celebra-30-anys-31a-diada-dona-puntaire

Quim Torra, investit 131è president de la Generalitat













Quim Torra i Pla (Blanes, 1962) ja és el 131è president de la Generalitat. Els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, sumats a l'abstenció de la CUP, li han permès ser escollit en la segona votació del debat d'investidura. Torra enfila ara la formació d'un Govern que haurà de revertir els efectes del 155, posar les bases del procés constituent, lluitar per la llibertat dels presos polítics i mantenir viva la flama de la legitimitat de Carles Puigdemont, el seu predecessor, que seguirà jugant un rol clau des de l'exili. La presa de possessió del nou president es farà a partir de dimecres.

Al llarg de les properes hores, Torra es reunirà amb les cúpules de les formacions que integraran el Govern -JxCat, el PDECat i ERC- per tal d'escollir els consellers que s'asseuran a la taula del consell executiu. Els perfils ja han estat avaluats, i una de les novetats -avançada per NacióDigital- és el probable nomenament de dirigents empresonats o a l'exili com ara Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Lluís Puig (Cultura), almenys de manera temporal fins que siguin suspesos. Els noms forts del nou Govern seran Elsa Artadi -de JxCat, primer a Governació o Empresa, possiblement després a Presidència i probable portaveu- i Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia i, per tant, peça clau d'ERC dins de l'executiu.


https://www.naciodigital.cat/noticia/154889/quim/torra/investit/131e/president/generalitat


 Torra viatjarà demà dimarts a Berlín per reunir-se amb Puigdemont


 Torra cita Puigdemont en les primeres paraules com a president: «L'investirem»


 Torrent comunica oficialment a Felip VI la investidura de Torra

FAQS. Renunciar a Puigdemont o la trampa de la normalitat

El secretari general del Consell d’Europa inclou la violència policíaca de l’1-O en el seu informe anual sobre drets humans

El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat

La Defensora del Poble Europeu ja investiga el ‘cop’ del Selmayrgate a la Comissió

La gran frenada

Els mentiders, amb un pam de nas «El ritme de creixement de la indústria catalana dobla la de l'estat espanyol al març i el PIB del primer trimestre també creix més de pressa»

[VÍDEO] El discurs d’investidura de Quim Torra: ‘El nostre president és Puigdemont i serem lleials a l’1-O’

Les vint-i-cinc herbes remeieres més freqüents: quines propietats tenen? Us oferim una guia sobre aquesta saviesa mil·lenària

Recepta: Tres salses per a una amanida de patata Romesco, allioli i maonesa són les propostes que ens fa Neus Cuscó per a amanir aquest plat estiuenc

Jaume Alonso-Cuevillas: ‘Llarena s’ha posat nerviós i demostra una manca de rigor i de serietat molt gran’

'Una societat acrítica, domesticada, no va enlloc'

Torra, en el discurs d'investidura: 'El nostre president és Puigdemont i serem lleials al mandat de l'1-O' El candidat a la presidència de la Generalitat comença el discurs fent un 'record emocionat' als 'ostatges' de l'Estat espanyol

La Generalitat demana la supressió de llicències per extreure corall vermell a Catalunya.......el ministeri d'Agricultura va decidir permetre-la en altres zones de Catalunya

El president de la Generalitat afirma que els presidents "estan a les ordres del Parlament" i "ha de continuar així" ...Puigdemont espera que la CUP "mantingui la coherència"

La prudència democràtica pot acabar destruint la democràcia

Catalunya se situa com un referent en el camp del ‘big data’ En un any s’ha duplicat el nombre d’empreses que s’hi dediquen i ja en té més que Londres, París o Madrid

El pulmó d’un fumador que s’ha fet viral

Facebook tria Barcelona per a crear un centre contra les notícies falses










Facebook ha triat la Torre Glòries —fins fa poc Torre Agbar— de Barcelona com a seu del seu futur centre de control de les notícies falses, conegudes com a fake news en anglès. El centre, que donarà feina a unes 500 persones, servirà per a combatre i esborrar el contingut nociu de la xarxa social. Segons que publica Cinco Días, l’empresa Competence Call Center (CCC) ha llogat 9.000 metres quadrats —repartits en vuit plantes— per instal·lar-hi les oficines. El centre de control de Barcelona serà una rèplica d’un organisme similar que ja funciona a Essen (Alemanya)....


https://www.vilaweb.cat/noticies/facebook-tria-la-torre-agbar-per-a-crear-un-centre-contra-les-noticies-falses-competence-call-center-essen-donald-trump-economia/

El “moviment d’alliberament català és legítim” 2018, abril,

Junts per Catalunya proposa formalment investir Puigdemont. Resum de la roda de premsa de Berlín

Puigdemont:Retreu, a ‘The Guardian’, que el govern de Rajoy va obrar de mala fe amb un diàleg inexistent


Carles Puigdemont va concedir una entrevista que ahir publicava el diari britànic The Guardian en què carregava amb duresa pel paper que va fer el rei espanyol, Felip VI, el dia 3 d’octubre després de la situació que s’havia produït a Catalunya en el referèndum, dos dies abans. 
“El seu pare es va posar un uniforme militar i va fer un discurs civil. 
Aquest rei es va posar un vestit civil però va fer un discurs militar. 
Una república no necessita un rei”, va declarar. Però els retrets no van ser només per l’actuació de la monarquia, sinó també per la mala fe del govern de Mariano Rajoy. En aquest sentit, va reiterar l’error de no haver proclamat la república el 10 d’octubre per prioritzar un diàleg promès amb el govern espanyol que mai va arribar. El president reconeix que “l’Estat va dir que si no votàvem per la independència [immediatament] iniciaria un diàleg”, i assegura: “Diversos diplomàtics [d’altres països] em van dir que encoratjarien un procés de diàleg. Aquesta va ser una declaració enganyosa de l’Estat, però només ho vaig saber després”, clou.
Sobre el seu exili, admet la duresa de la situació però l’accepta: “He de continuar la lluita en les millors condicions. Necessito tenir llibertat de paraula i de moviment. Això no és possible a Espanya. Estic psicològicament preparat per a la presó, però vull seguir lluitant per Catalunya.” En relació amb el Consell de la República, Puigdemont assegura que “és com un govern a l’exili”. “No està a l’ombra. Ha d’actuar sense els problemes de la justícia o la policia espanyola”, explicita.

Reaccions que no paren per a la investidura


El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va qualificar de “fals” el “pas al costat” de Puigdemont, perquè creu que pretén seguir a través d’institucions “paral·leles” a Bèlgica, i en la seva intervenció davant el consell nacional del partit va avisar que la candidatura del número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, és “inviable” perquè està empresonat. Per la seva banda, Ciutadans considerava ahir que la candidatura de Sànchez és “una estratègia per seguir amb l’embolic” i la diputada Lorena Roldán deia que així els sobiranistes “només volen allargar el xiclet del procés”. Per la seva banda, Alfred Bosch (ERC) considerava, en conèixer l’abstenció dels cupaires: “S’haurà de tornar a parlar i veure què demana la CUP, i sobre la base del que demani, tornar a parlar per veure si podem corregir l’oferta de manera que tots ens puguem posar d’acord.” Bosch va demanar a la CUP que pensin en la necessitat de posar fi al 155.

El Consell d’Europa lamenta que Espanya menystingui les recomanacions per a garantir la independència judicial L'estat no ha implementat cap de les mesures reclamades per l'organisme des del 2013 per prevenir la corrupció entre polítics, jutges i fiscals

Investir Puigdemont i la legitimitat del Parlament de Catalunya. «Investir Puigdemont és passar la pilota a camp contrari i posar el problema on realment és, al govern i l'estat espanyols, i no pas al Parlament de Catalunya»

Els animals marins s'ofeguen en el nostre plàstic

Vés a: VÍDEO Els animals marins s'ofeguen en el nostre plàstic

L’Assemblea Nacional Catalana reclama oficialment investir Carles Puigdemont

Ciutadans alemanys demanen a Berlín de reconèixer la República Catalana

El reportatge a The Times sobre el president Puigdemont destaca el seu lideratge i la solidesa del moviment independentista

Carlus Padrissa (Fura dels Baus) estrena a l’Òpera de Colònia una brillant producció de ‘Die Soldaten’, de Zimmermann




Una experiència sensorial immersiva, un espectacle total en 360 graus: aquestes són dues maneres possibles de descriure amb poques paraules la nova producció de Die Soldaten [Els soldats], de Zimmermann, que diumenge va estrenar a Colònia La Fura dels Baus, encarnada per Carlus Pedrissa, la meitat del duopoli operístic furero que es passeja amb èxit pels escenaris de mig Europa. El muntatge fa justícia a una història despietada de degradació i brutalitat, alhora que suposa una plasmació escènica brillant dels postulats estètics del compositor alemany.
Al capdavant d’un equip integrat per Roland Olbeter (decorat), Chu Uroz (vestuari), Andreas Grüter (llums) i Marc Molinos i Alberto de Gobbi (vídeo), Padrissa envolta l’espectador amb una plataforma elevada resseguida per una pantalla perimetral de més de 100 metres de llargada i el situa al mig d’un gran cercle. Unes cadires giratòries permeten que ningú es perdi detall d’una acció que pot passar a tot arreu. Aquesta disposició facilita la superposició d’escenes que demana Zimmermann, que no debades concebia el temps en termes d’una esfera on conflueixen passat, present i futur.
Enguany es commemora el centenari del naixement de Bernd Alois Zimmermann, que justament va estrenar el 1965 a Colònia, cinc anys abans de suïcidar-se, aquest títol, un dels cims de la literatura operística de la segona meitat del segle XX. El compositor va adaptar la peça homònima (1776) de Jakob Lenz, que aporta una mirada gens complaent sobre la naturalesa humana. La protagonista, Marie, cau en una espiral d’extrema violència fins a esdevenir una miserable prostituta en un món dominat per una soldadesca sense moral ni escrúpols.
Amb un remarcable virtuosisme tècnic, Padrissa mou totes les peces amb efectivitat fins a l’apocalíptic final, que Zimmermann equiparava a la detonació d’una bomba atòmica, amb el públic encegat pels focus mentre els soldats es pengen i el pare de Marie l’abraça (un detall que s’allunya de la visió desoladora del compositor). És digne d’esment que dues de les més notables produccions recents de Die Soldaten estan signades per directors catalans: aquesta de la Fura i la que Calixto Bieito va estrenar fa cinc anys a Zuric (que ja va ser comentada en aquestes pàgines), que aquest mes de maig arriba al Teatro Real de Madrid.

Òpera en un recinte firal

En la recepció posterior a l’estrena, a la qual va assistir la filla del compositor, el director musical de l’Òpera de Colònia i de la producció, François-Xavier Roth, va admetre que no hauria cregut mai que l’Staatenhaus seria un espai idoni per a l’òpera. El 2015 la companyia es va veure forçada a l’últim minut a cancel·lar la prevista reinauguració de la seva seu després d’anys d’obres de renovació (un nou exemple que a Alemanya les obres públiques tampoc són de fiar; la data prevista ara és el 2022) i va haver de trobar refugi en el que, en definitiva, és un recinte firal sense equipament escènic. Per a Die Soldaten ha sigut una sort, perquè un teatre convencional no hauria permès el tipus de muntatge signat per Padrissa i perquè l’espai, gràcies a una acurada sonorització, ha facilitat el desplegament d’aquest immens collage musical que, amb l’epicentre en la radicalitat serial més aspra, inclou des de corals luterans fins a un combo de jazz.
Amb la col·laboració de tres assistents repartits per la sala, Roth signa una versió que treu l’alè en els esclats paroxístics, amb una Orquestra Gürzenich en plena forma. No menys destacat és l’extens repartiment, dominat per la Marie ingràvida d’Emily Hindrichs, el Desportes odiós de Martin Koch (tots dos sortint airosos de tessitures elevadíssimes) i l’Stolzius patètic de Nikolay Borchev.
Totes les grans obres clàssiques són d’actualitat perenne. 
Potser el subratllat que fa Padrissa en forma d’activistes feministes pot semblar redundant, però, tenint en compte la recent sentència de la Manada, els integrants de la qual segurament tenen la mateixa consideració menyspreable de les dones que els soldats de l’òpera (“Una puta serà sempre una puta”), queda clar que des de l’estrena de Die Soldaten no hem avançat prou com a societat.


Centenars de persones omplen la plaça de Sant Jaume pel mig any d’empresonament de Junqueras i Forn La convocatòria ha omplert la plaça de Sant Jaume de Barcelona

Mapes d'estrelles

Com era previst, l’abril de 2018 s’ha fet el segon lliurament de dades de la missió Gaia, que permet de conèixer la natura, la dinàmica i l’estructura espiral de la galàxia...




L'ONU critica Espanya per la sentència de «la Manada»...

 «Subestima la gravetat de la violació» La coordinadora i portaveu sobre assetjament sexual de l'organització internacional critica durament la resolució de l'Audiència Nacional...


https://www.naciodigital.cat/noticia/154011/onu/critica/espanya/sentencia/manada/subestima/gravetat/violacio

Es publica en català el clàssic ‘Exercicis espirituals’, d’Ignasi de Loiola



















Presentar algú com a model de vida és arriscat perquè tendim a mitificar, suprimir el que no encaixa i exaltar o desvirtuar el que ens convé per al relat. Pensar en les vides de sants o místics va tenir, en èpoques passades, un fort component adoctrinador, un pes que ha anat desapareixent. No obstant això, les vides d’aquestes figures continuen presents, malgrat l’aparent poc cas que se’ls fa. ¿Té algun sentit avui dia fixar-nos en les vides d’algunes d’aquestes persones? ¿Encara ens parlen?
En l’àmbit espiritual, de recerca interior, el món oriental ha irromput amb força, moltes vegades en forma de succedani adaptat a la societat de consum: atractiu en les formes, ràpid en els resultats. Més enllà d’aquesta oferta en el mercat global, les tradicions religioses mantenen, tot i que discretes, ensenyaments i models que podem tornar a incorporar en la nostra quotidianitat. Una incorporació que implicarà sacseig, canvis, conflicte: principis poc comercials, a priori, i precisament per això poc oferts i publicitats.
Si deixem de banda l’encís pel component exòtic, llunyà i, fins a cert punt, de fàcil apropiació justament per aquest component forà, podem trobar models que ens ajudin en el nostre treball interior que siguin culturalment propers. Una cultura propera, fins i tot una mateixa cultura, no sempre facilita l’entesa, a vegades passa tot el contrari: hi ha més prejudicis, reticències i traumes heretats quan es comparteix una mateixa família. Mirar cap enfora, lluny, ha sigut la manera que moltes persones de cultura cristiana han trobat per poder tornar a parlar d’espiritualitat sense haver de passar per una institució viscuda des de la repressió i el dolor.......

Stephen Hawking publica la base matemàtica per detectar rastres d'Universos paral·lels....L'última teoria del famós físic, mort el 14 de març, s'ha publicat avui al 'Journal of High Energy Physics'












L'ultima teoria científica sobre l'origen de l'Univers del físic britànic Stephen Hawking, que va morir el 14 de març, s'ha publicat avui al 'Journal of High Energy Physics'. La teoria planteja que el nostre univers podria no ser l'únic, sinó tan sols un de molts altres de semblants. L'article, a més, proposa per primera vegada uns fonaments matemàtics per poder detectar els rastres d'altres Big Bang, explosions còsmiques com la que va originar el nostre Univers, i demostrar que existeixen Universos paral·lels.
Hawking, que va morir als 76 anys, va fer aquesta teoria amb el seu col·lega Thomas Hertog, de l'Institut de Física Teòrica de Lovaina, a Bèlgica i va sotmetre l'article publicat avui a revisió el mes de març, segons va publicar 'The Telegraph'. El text, publicat 'post mortem', es podria convertir en una de les principals obres del reconegut físic.
La nova teoria diu que arran del Big Bang l'Univers es va formar com un vast i complex holograma, de manera que n'hi poden haver d'altres de molt semblants. La teoria dels multiversos o universos paral·lels no és nova i fins i tot és habitual en sèries de ciència-ficció que han aconseguit força ressò els últims anys com 'Fringe' i 'Stranger things'. De fet, aquest article matisa una hipòtesi anterior feta arran d'altres estudis del mateix Hawking i segons la qual l'Univers es va expandir a partir d'un punt minúscul en un procés conegut com a inflació  en el qual es van crear infinits Universos o multiversos que podrien ser molt diferents del nostre.
Aquesta hipòtesi, derivada de les investigacions de Hawking amb el seu col·lega nord-americà James Hartle durant els anys vuitanta, plantejava un problema. I és que si hi ha infinits Universos amb infinites variacions de les lleis físiques, no hi hauria manera de predir en quin Univers ens trobem. La teoria Hawking-Hertog proposa ara que tots els Universos que existeixen comparteixen les mateixes lleis físiques, de manera que allò que es descobreixi sobre aquest es pot aplicar als altres, que serien semblants al nostre.
Hawking mateix va dir l'any passat en una entrevista que no era cap fan de la idea dels Universos infinits. "No estem reduïts a un únic Univers –va dir–, però les nostres descobertes impliquen una reducció considerable del multivers fins a un ventall molt més petit d'Universos possibles". Hertog ha declarat avui a la BBC que ni ell ni Hawking estaven satisfets amb la idea d'una infinitat d'Universos impossibles de predir. Aquesta idea, ha afegit, suggeriria que el multivers va sorgir "arbitràriament" i no hi ha res més a dir-hi.
Les investigacions dels dos científics s'han basats en noves tècniques matemàtiques pensades per desgranar la branca de la física coneguda com la teoria de cordes, una proposta que intenta explicar l'Univers amb un sol model. A diferència del model que planteja la física de partícules estàndard, la teoria de cordes proposa que els elements més petits de l'Univers –i que el formen– no són partícules subatòmiques, sinó cordes extremadament més petites que vibren de diferent manera.
Hawking va morir el 14 de març a Cambridge, a Anglaterra, i patia des del 1964 una malaltia neurodegenerativa que l'havia deixat immòbil i l'obligava a comunicar-se amb un sintetitzador de veu. A més del ressò i la importància que va aconseguir amb la seva recerca acadèmica, va ser un gran divulgador amb llibres com 'Breu història del temps'.

El nostre President, escollit democràticament , es Carles Puigdemont!... L'ANC consulta als socis si acceptarien un president alternatiu a Puigdemont .

Comentari:


El nostre President...
Vicenç Ramoneda, 02/05/2018 a les 14:47

El nostre President, escollit democràticament , es Carles Puigdemont!


https://www.naciodigital.cat/noticia/153977/anc/consulta/socis/si/acceptarien/president/alternatiu/puigdemont#comentaris

Fra Valentí Serra: ‘Les herbes remeieres formen part d’una saviesa mil·lenària que es va recuperant’.... eren el tresor dels pobres.












—Heu dedicat trenta anys de la vostra vida a estudiar el llegat dels caputxins catalans.
—Quan va morir el pare Basili de Rubí, que era el meu antecessor, em van encarregar l’arxiu i el museu. Vaig intentar continuar -ne l’obra: ell va estudiar la implantació dels caputxins a Catalunya de l’any 1578 al segle XVIII. I on havia deixat ell la tasca, jo la vaig prosseguir. Ho vaig fer cronològicament: del final de la Guerra de Successió fins a la Guerra del Francès, l’impacte de les exclaustracions del segle XIX, la República, la guerra del 1936-39 i la postguerra. D’aquest estudi, se’n deriven alguns temes col·laterals que també em van cridar l’atenció. Hi havia molt material en documents, però ningú no els havia investigat mai. Són coses menudes, microhistòria, i t’allunyen de l’estudi institucional, però alhora et donen una visió molt més global de l’univers caputxí.

—I quines són aquestes microhistòries?
—Estudiant la laïcitat vinculada a l’orde he descobert que molts personatges destacats de la Renaixença en van formar part. Jacint Verdaguer n’és el més famós, i fins i tot va voler ser enterrat amb l’hàbit caputxí, però també hi ha Joaquim Ruyra, Josep Maria Folch i Torres, l’il·lustrador Junceda, Miquel Utrillo, l’arquitecte Bonaventura Bassegoda… També he estudiat la popularitat dels caputxins a Catalunya: eren molt ben vists entre les classes humils perquè van desenvolupar mètodes de predicació molt propers i tenien cura dels malalts, sobretot quan hi havia epidèmies.


—Quines qüestions més hi ha?
—Un altre aspecte molt interessant són les missions. Durant tres-cents anys, els caputxins van tenir un peu a uns quants indrets del món: Amèrica, l’Àfrica, Oceania, l’Àsia Menor, les Filipines… Però no he fet una enumeració d’aquestes missions i prou, sinó que m’ha cridat molt l’atenció el xoc cultural, l’impacte que causava als missioners el fer d’entrar en contacte amb una societat tan diferent. Hi ha moltíssims documents que ho expliquen i és molt interessant: homes acostumats a viure en convents es trobaven de cop i volta sols al mig del no-res i havien d’afrontar tota mena de reptes. S’havien de construir calendaris per saber quan era diumenge, no sabien si es podien menjar ous de tortuga per Quaresma, sense parlar de l’escàndol que era per a un occidental del segle XVIII això de veure dones indígenes mig nues. Pot semblar anecdòtic, però per a ells era existencial. A més, per evangelitzar, havien d’entendre aquella gent: entrar en els seus costums, aprendre la seva llengua, buscar escletxes d’enteniment…

—Sobre això, n’heu fet una exposició al Museu de les Cultures del Món.
Amb motiu dels 525 anys del descobriment d’Amèrica he impulsat ‘Catzònia‘, una exposició al Museu de les Cultures del Món sobre l’agermanament entre Catalunya i Amèrica mitjançant el llegat que custodien els Caputxins. Des de l’any 1911 tenim una col·lecció d’art amazònic, el Museu Etnogràfic dels Caputxins, que és fruit de tot allò que els missioners van recollir durant dècades. Però no ho feien per col·leccionisme sinó per mirar d’entendre les comunitats amb qui convivien per mitjà del seu folklore i els seus costums. Això era el segle XIX, en plena Renaixença, i el folklorisme vivia una etapa d’or. Hi ha tapissos vegetals, collarets, escultures, puntes de fletxa, màscares, corones… Tot per explicar el vincle entre Amèrica i els Caputxins, el primer grup de catalans que va obtenir permís del rei per a viatjar en terres americanes l’any 1680 .

—Us heu fet molt conegut per haver difós les propietats de les herbes remeieres.
—Una altra de les branques d’estudi és l’aportació dels frares caputxins a la cultura. No únicament en la teologia i la filosofia sinó en la cultura immaterial, amb l’horticultura, el pessebrisme, la tradició remeiera dels frares… I aquí se’m va obrir un camp que fa uns deu anys que m’ha marcat la línia d’investigació. Hi ha herbes, com ara la cua de cavall, que es fa servir des de l’edat de pedra. O el llentiscle, que ja l’empraven els egipcis per momificar els cadàvers, perquè és un dels millors conservants que es coneixen. Per això va molt bé per a les malalties de la pell i les petites infeccions bucals. És una saviesa mil·lenària que actualment es va recuperant i no és beneficiosa per a l’organisme i prou sinó per al patrimoni cultural en general.





—Per tot el país es revitalitzen les fires d’herbes remeieres i en surten de noves.
—Ara que ve el bon temps, me’l passaré voltant pels pobles! Ja no em conviden per predicar a l’ofici de festa major sinó perquè els vagi a parlar de les herbes remeieres. I com que ve molta gent, m’ho prenc com a una oportunitat de parlar d’allò essencial: difondre una manera respectuosa d’aproximar-se a la natura i al món, fer servir els recursos amb seny… No és pròpiament una predicació en el sentit doctrinal, però intento que el mètode s’assembli al sistema de predicació popular que van fer servir els caputxins tota la vida: posar unes llavors, escampar bons consells…

—Aquesta saviesa popular, també l’escampa amb llibres.
—Com que hi ha molt interès pel tema, he publicat uns quants reculls en format de llibret. Col·laboro habitualment amb el Calendari de l’Ermità, i com que els temes que hi toco han generat interès, han publicat dos quaderns complementaris sobre remeis i cuina en els quals hi ha tot allò que no cap al calendari. Tenen un format molt clàssic, de literatura de canya i cordill, i són molt senzills, econòmics i amb un format molt utilitari. La idea no només és la de salvaguardar la memòria, sinó de tenir recursos pràctics a l’abast. Perquè, si se saben identificar i aplicar amb seny, amb les plantes es pot fer medicina preventiva i curar coses lleus: mal de ventre, refredats, desequilibris en la tensió, excessos de colesterol…



—Però, en el fons, això no és res nou, sinó la recuperació d’un patrimoni oblidat.
—Són coses que fins al segle XIX tothom coneixia però en aquell moment hi va haver una mena de crisi cultural a causa del positivisme i es va perdre. El positivisme és una teoria que ho vol verificar tot i arriba a fer descobertes importants, com ara presentar químicament els principis actius de les plantes en forma de fàrmacs. Això podia fer pensar que seria el final de la medicina popular vinculada directament a les plantes, però passats cent o cent cinquanta anys hi ha un retorn a la medicina natural. Ara se sap que les plantes parlen el mateix llenguatge que el nostre organisme i que per això ens entenem de seguida. I els fàrmacs no ho fan, això: hi ha contraindicacions, efectes secundaris i són molt més cars. Les plantes, deien el frares, eren el tresor dels pobres.


https://www.vilaweb.cat/noticies/fra-valenti-serra-ara-ja-no-em-conviden-per-predicar-a-lofici-de-festa-major-sino-perque-faci-un-colloqui-sobre-herbes-remeieres/