Es publica en català el clàssic ‘Exercicis espirituals’, d’Ignasi de Loiola



















Presentar algú com a model de vida és arriscat perquè tendim a mitificar, suprimir el que no encaixa i exaltar o desvirtuar el que ens convé per al relat. Pensar en les vides de sants o místics va tenir, en èpoques passades, un fort component adoctrinador, un pes que ha anat desapareixent. No obstant això, les vides d’aquestes figures continuen presents, malgrat l’aparent poc cas que se’ls fa. ¿Té algun sentit avui dia fixar-nos en les vides d’algunes d’aquestes persones? ¿Encara ens parlen?
En l’àmbit espiritual, de recerca interior, el món oriental ha irromput amb força, moltes vegades en forma de succedani adaptat a la societat de consum: atractiu en les formes, ràpid en els resultats. Més enllà d’aquesta oferta en el mercat global, les tradicions religioses mantenen, tot i que discretes, ensenyaments i models que podem tornar a incorporar en la nostra quotidianitat. Una incorporació que implicarà sacseig, canvis, conflicte: principis poc comercials, a priori, i precisament per això poc oferts i publicitats.
Si deixem de banda l’encís pel component exòtic, llunyà i, fins a cert punt, de fàcil apropiació justament per aquest component forà, podem trobar models que ens ajudin en el nostre treball interior que siguin culturalment propers. Una cultura propera, fins i tot una mateixa cultura, no sempre facilita l’entesa, a vegades passa tot el contrari: hi ha més prejudicis, reticències i traumes heretats quan es comparteix una mateixa família. Mirar cap enfora, lluny, ha sigut la manera que moltes persones de cultura cristiana han trobat per poder tornar a parlar d’espiritualitat sense haver de passar per una institució viscuda des de la repressió i el dolor.......